Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Personatges Personatges
Raimon Panikkar (5)
Entitats Entitats
Creu de Sant Jordi (113)
Fundació Vivarium (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (3)
Opus Dei (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Osona (17)
Tavertet (1)
36 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Raimon Panikkar (1918-2010)
Escriptor i filòsof
Considerat el filòsof català més conegut des de Ramon Llull, Raimon Panikkar va morir el 26 d’agost del 2010 a Tavertet (Osona), a l’edat de 91 anys. “Vaig sentir que el meu lloc estava aquí, a Tavertet, entre aquests murs i muntanyes…”, va destacar l’escriptor i filòsof després d’instal·lar-se en aquest municipi l’any 1987. Panikkar, que sempre va intentar viure el present amb profunditat i intensitat, manifestava que “visc cada moment convençut que la vida és un do únic com jo...”.

Fill de pare indi i hindú i de mare catalana i catòlica, Raimon Panikkar va néixer a Barcelona l’any 1918. El seu cognom, Panikkar, prové d’un títol nobiliari del sud de l’Índia. El seu germà petit, Salvador, també filòsof, optava per la versió castellanitzada: Pániker.

L’escriptor i filòsof català va ser ordenat sacerdot el 1946 i, posteriorment, va passar a formar part de l’Opus Dei, institució que abandonaria a la dècada dels seixanta. El 1955 va fer el seu primer viatge a l’Índia. “Me’n vaig anar cristià, em descobreixo hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià”, va afirmar poc després. Al llarg de la seva vida, Panikkar sempre va defensar la convivència entre religions i va donar suport al diàleg entre Orient i Occident. El temps que Panikkar va passar a l’Índia va influenciar profundament la seva vida i, moltes vegades, va afirmar que allà va adonar-se “de com es pot viure la vida en plenitud quan hi ha fe, encara que amb molt poques comoditats”.

Doctor en Química, Filosofia i Teologia, va exercir de professor a les universitats de Madrid, Montreal, Varanasi (Benarés), Bangalore i a la Universitat de Califòrnia. A més de viure a l’Índia, Panikkar també va viatjar per Llatinoamèrica, on va donar cursos de filosofia i religió. Entre els anys 1960 i 1963 va viure a Roma, on fou nomenat libero docent de filosofia de la religió a la universitat d’aquesta ciutat. El 1966 va treballar de professor a la Harvard Divinity School i, durant dues dècades, va viure entre l’Índia i els Estats Units. L’any 1987 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Tavertet (Osona), on va viure fins el passat 26 d’agost.

Panikkar va destacar per ser el filòsof de la interdependència, el pluralisme i la relació intercultural. Les diferents religions dels seus pares i el fet d’haver viscut a Roma, els Estats Units i l’Índia afavorien el seu missatge tolerant i la seva aferrissada defensa de la pau i el consens. En aquest sentit, en la seva obra filosòfica intenta trobar tot allò que uneix les grans tradicions espirituals del món, però tenint en compte la filosofia occidental, la tradició judeocristiana i les grans ensenyances provinents de l’Orient. Tot i les seves arrels cristianes, Panikkar no era partidari de les identitats religioses que exclouen, i sempre buscava punts d’unió amb l’hinduisme i el budisme.
Amic de filòsofs destacats, com Jürgen Habermas i Hans Küng, Panikkar va ser fundador i president de Vivarium, una fundació dedicada a promoure el diàleg intercultural. També va ser membre de l’Institut Internacional de Philosophie de París i del Tribunal Permanent dels Pobles (Roma), entre d’altres organitzacions.

La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 1999 i va rebre la Medalla d’Or al Mèrit de l’Ajuntament de Barcelona, el març del 2009. Tanmateix, Raimon Panikkar també va rebre la distinció francesa Chevalier des Arts et des Letres (2000) i el Govern d’Itàlia li atorgà la Medalla de la Presidència de la República Italiana el 2001.

Panikkar és l’autor d’una vuitantena de llibres i de molts articles, va dirigir més d’una vintena de tesis doctorals d’estudiants d’arreu del món i s’han escrit prop d’una trentena de tesis doctorals sobre el seu pensament. Entre les seves obres, destaquen La Trinidad y la experiencia religiosa (Obelisco, 1989), Elogio de la sencillez (Verbo Divino, 1993), El Cristo desconocido del hinduismo (Grupo Libro 88, 1994), La plenitud del hombre (Siruela, 1999) i El silencio del Buddha (RBA, 2004), entre d’altres. En català també va publicar Invitació a la saviesa (Proa, 1997), La Trinitat: experiència humana primordial (Empúries, 1998), Les icones del misteri: L’experiència de Déu (Edicions 62, 1998) i La nova innocència ( Proa, 1998).