Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Agustí Cortés Soriano

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Llengua catalana (1362)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Agustí Cortés Soriano (9)
Miquel Roca Cabanellas (1)
Entitats Entitats
Arquebisbat de Barcelona (12)
El Vaticà (67)
172 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Agustí Cortés Soriano
Església catalana
El 15 de juny el Vaticà va aprovar la divisió de la diòcesi de Barcelona en tres bisbats, que formaran part d’una nova província eclesiàstica amb l’arquebisbat de Barcelona com a seu metropolitana, i va nomenar per al de Sant Feliu de Llobregat el fins llavors bisbe d’Eivissa, Agustí Cortés.


Nascut a València el 1947, Agustí Cortés Soriano va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità i al Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València, i en aquesta ciutat va ser ordenat sacerdot el 1971.

Un any després va obtenir la llicenciatura en teologia al Centre d’Estudis Teològics Sant Vicent Ferrer de València i el 1974 va ser designat rector de la parròquia de Nostra Senyora de la Llum també de València, càrrec que compaginava amb el magisteri a l’Institut Lluís Vives.

El 1977-1978 va ser coadjutor de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua i secretari de la comissió per a la Pastoral Juvenil. A més, va ser durant cinc anys secretari particular de l’arquebisbe de València Miquel Roca Cabanellas.

De tarannà conservador però considerat un bon interlocutor amb diferents sectors eclesiàstics, Cortés Soriano es va traslladar a Roma el 1983, on es va doctorar en teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana.

Del 1985 al 1996 va ser rector del Seminari Metropolità de València, on va formar nombrosos sacerdots, i posteriorment va ser nomenat canonge de la catedral de la seva ciutat natal.

El 1998 va prendre possessió de la diòcesi d’Eivissa i Formentera a l’església de Santa Creu d’Eivissa, càrrec que va ocupar fins al seu nomenament com a nou bisbe de Sant Feliu de Llobregat.