Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
El papa Joan Pau II es va reunir amb tots els bisbes catalans, tret del de Girona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nacionalisme català (247)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Agustí Cortés Soriano (9)
Angelo Sodano (5)
Bernardin Gantin (1)
Francesc Xavier Ciuraneta (23)
Hilari Raguer (2)
Joan Carrera (9)
Josep Alegre (5)
Karol Józef Wojtyła (186)
Maur Esteva Alsina (2)
Teodor Úbeda (4)
Entitats Entitats
Castellón al día (1)
Conferència Episcopal Catalana (6)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
Congregació pels Bisbes (2)
Secretaria d'Estat del Vaticà (3)
Unió Valenciana (53)
55 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
El llarg camí cap a l'autonomia
Església catalana
Després de la celebració del concili Tarraconense l’any 1995, l’Església catalana havia arribat a la conclusió que resultava imprescindible comptar amb una nova estructura organitzativa que evités la separació funcional de l’arquebisbat de Barcelona de la resta de bisbats catalans i que tingués en compte les seves aspiracions d’identitat pròpia. Fins aquest moment, l’estructura jurídica de les diòcesis catalanes estava supeditada a la Conferència Episcopal Espanyola, donat que la proposta de Conferència Episcopal Catalana havia estat definitivament rebutjada.

En aquests context, la visita ad limina que els bisbes catalans van fer al Sant Pare a principis de 1998 va prendre una significació especial a l’hora d’exposar aquestes reivindicacions. La visita ad limina tenia lloc cada cinc anys i tenia la funció de poder exposar directament al Papa el funcionament de les diòcesis i les necessitats del moment. Els bisbes catalans havien estat els primer de l’estat en organitzar les visites de forma conjunta, però el 1998 feia set anys que no s’havien fet, a causa de l’estat de salut en què es trobava Joan Pau II.

La trobada es va celebrar entre els dies 19 i 22 de febrer i va comptar amb la presència de tots els bisbes catalans, menys el bisbe de Girona, Jaume Camprodon, que no hi va poder anar per culpa d’una operació. A la reunió, els arquebisbes i bisbes de les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Urgell, Solsona, Lleida, Vic i Tortosa van exposar conjuntament el fet diferencial de Catalunya, partint de la proposta 142 elaborada en el Concili Provincial Tarraconense del 1995, que contemplava la possibilitat de convertir-se en una estructura autònoma dins la Conferència Episcopal Espanyola.

Joan Pau II va acceptar la proposta de regionalització i el 6 de maig de 1998 van començar a preparar el projecte de regió eclesiàstica catalana que hauria de ser presentat el 15 de juliol a la Conferència Episcopal Espanyola per a la seva posterior tramitació al Vaticà. A Roma seria analitzat primer per la Congregació pels Bisbes, presidida pel cardenal africà Bernardin Gantin, i, després, per la Secretaria d’Estat vaticana, dirigida pel cardenal Angelo Sodano, amb l’objectiu d’encaixar el projecte en la normativa del Dret Canònic.

El mes de juliol, en el transcurs de la visita ad limina que van fer a Roma, els tres bisbes de les Balears, Teodor Úbeda, de Mallorca, Fransesc Xavier Ciuraneta, de Menorca, i Agustí Cortés, d’Eivissa-Formentera, també van plantejar al Papa una proposta similar, demanant la creació d’una província eclesiàstica pròpia, diferenciada de la de València, però Joan Pau II no ho va considerar oportú, tot i que no era la primera vegada que els bisbes illencs ho reclamaven.

La relativa complaença assolida en el tema de la regionalització es va veure una afectada uns mesos més tard, en culminar el 15 de juny de 1998 la segona fase de la segregació de parròquies de la Franja, amb la incorporació de 27 municipis de les comarques del Baix Cinca i de la Llitera (Osca) al bisbat de Barbastre-Montsó, que es van sumar als 84 segregats tres anys abans. El 22 de juliol de 1998 es va iniciar una altra campanya segregacionista, impulsada per Unió Valenciana i el diari Castellón al día, del grup El Mundo del Siglo XXI, que reivindicava la revisió dels límits provincials del bisbat de Tortosa (140 parròquies), representat des del 26 d’octubre del 1997 per Xavier Salinas. Els impulsors de la campanya volien que les 40 parròquies del nord de Castelló dependents fins ara del bisbat de Tortosa passessin a dependre de la diòcesi de Segorb-Castelló, però finalment el Vaticà no va donar suport a la reivindicació.

En un altre ordre de coses i coincidint amb el 60è aniversari de la finalització de la guerra civil, calia destacar les declaracions fetes el mes de febrer pel el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer i el bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera, en què reclamaven que l’episcopat espanyol demanés perdó per la col•laboració mantinguda amb el règim franquista, i el nomenament el 27 de juny de 1998 del pare Josep Alegre Vilas com a abat del monestir de Santa Maria de Poblet, per rellevar Maür Esteva, que després de 25 anys de funció abacial havia estat elegit abat general de l’orde del Cister.