Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Joan Martí Alanis

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Personatges Personatges
Joan Enric Vives i Sícilia (18)
Joan Martí Alanis (18)
Karol Józef Wojtyła (186)
Entitats Entitats
Bisbat d`Urgell (9)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
El Vaticà (67)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
El Milà (1)
La Seu d´Urgell (16)
38 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Joan Martí Alanis
Església catalana
El 12 de maig el bisbat d’Urgell va formalitzar el relleu de l’arquebisbe Joan Martí Alanis després de 32 anys en el càrrec i 7 mesos abans de complir 75 anys, l’edat de jubilació. Joan Enric Vives, barceloní de 54 anys i bisbe coadjutor d’Urgell des de feia dos anys, va assumir el càrrec, que comportava també el de copríncep d’Andorra. La successió es va produir després que la nunciatura del Vaticà a l’Estat espanyol acceptés el dia 30 d’abril la renúncia demanada per Alanis.

Joan Martí Alanis va néixer al Milà (l’Alt Camp) el 19 de novembre del 1928. Va fer els estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona, on va ser ordenat sacerdot el 17 de juny del 1951. Un cop ordenat, es va traslladar a Salamanca, on va estudiar humanitats clàssiques a la Universitat Pontifícia i on, després, va exercir de professor al Colegio Episcopal de la Merced, on va arribar a ocupar el càrrec de director el 1956.

El 30 de juliol del 1966 va ser nomenat director del nou Col·legi Tarraconense i director tècnic del seminari, el gener del 1968, vicari episcopal d’ensenyament i l’agost del 1969, vicari episcopal d’ensenyament i doctrina de la fe. El 1970, quan era membre de la comissió executiva de l’assemblea mixta de bisbes i sacerdots de l’arxidòcesi de Tarragona, va ser nomenat director del Col·legi Episcopal de Sant Pau a Tarragona.

El 25 de novembre del 1970 va ser nomenat pel Vaticà bisbe de la Seu i copríncep d’Andorra i va prendre possessió el 31 de gener del 1971. Sense abandonar la prelatura d’Urgell, el novembre del 1974 va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona pel papa Joan Pau II i el 8 de gener del 1975 va prendre possessió de càrrec. El febrer del 1984 va ser designat president de la comissió episcopal de migracions, de la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Durant l’assemblea de la Conferència Episcopal celebrada el febrer del 1987 va ser nomenat president de la comissió de mitjans de comunicació, des d’on Martí Alanis va tenir una difícil tasca en haver de supervisar el funcionament de la cadena COPE i dels programes religiosos de RTVE, a més de promoure cursos de formació i representar l’episcopat en organismes internacionals.

Pel que fa a Andorra, Martí Alanis va ser el primer copríncep episcopal a reunir-se amb els presidents francesos: va conèixer Georges Pompidou, François Mitterrand i Jacques Chirac. Va vetar la presència de com a mínim dos dictadors del Tercer Món que França volia retirar a Andorra i va resistir fortes pressions que l’instaven a abdicar per aconseguir que la casa reial espanyola aconseguís el títol de copríncep. Amb la Constitució andorrana aprovada el 1993 va obtenir un estatus especial per viure a la Seu i el govern espanyol li va donar la Medalla d’Isabel la Catòlica després de pactar la protecció diplomàtica als andorrans.

Martí Alanis va rebre de mans del president andorrà, Marc Forné, el passaport vitalici, el primer que es lliura a un copríncep després de l’acord del Consell General el desembre del 2000, perquè “segueixi sent andorrà mentre visiqui”.