Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Romà Casanova

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Personatges Personatges
Josep Maria Guix (16)
Ricard Maria Carles (58)
Romà Casanova (6)
Entitats Entitats
Bisbat de Vic (4)
Catòlics per una Església Participativa i Plural (2)
El Vaticà (67)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Deltebre (7)
Tortosa (30)
Vic (70)
51 lectures d'aquest article
178 impressions d'aquest article
Romà Casanova
Església catalana
El 13 de juny del 2003, el Vaticà va nomenar Romà Casanova nou bisbe de Vic en substitució de Josep Maria Guix, que havia estat durant 20 anys al capdavant de la diòcesi i que havia presentat la seva renúncia el desembre anterior en fer els 75 anys, l’edat reglamentària de jubilació dels bisbes. El nomenament del nou bisbe de Vic va ser vist com a fruit de la influència de l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, que davant la seva imminent jubilació volia promoure col·laboradors seus per a les diverses vacants episcopals catalanes.

Romà Casanova Casanova va néixer a Jesús i Maria, localitat posteriorment integrada a Deltebre, el 29 d’agost del 1956. Va estudiar al Seminari Diocesà de Tortosa i es va llicenciar en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya, amb seu a Barcelona.
El 17 de maig del 1981 va ser ordenat sacerdot per Ricard Maria Carles a la parròquia de Sant Miquel de Deltebre. El 1980 i el 1981 va tenir experiència diaconal al col·legi diocesà de la Immaculada de Tortosa. Del 1981 al 1984 va exercir de capellà de Cabacés i de la Vilella Baixa, i entre el 1985 i el 1987 va ser capellà de Vinebre. Des del 1987 va ser director espiritual del Seminari Diocesà i vicari de la parròquia de Sant Blai de Tortosa i, després, de la de Sant Francesc de Jesús, també a Tortosa. El 1990 es va fer càrrec de la pastoral vocacional de la diòcesi i el 1998 va ser nomenat rector i arxiprest de la parròquia de l’Assumpció Maria de Flix i de la de Sant Bartomeu de Riba-roja d’Ebre i membre del consell pastoral diocesà de Tortosa.

Aquesta trajectòria, tota centrada a Tortosa, va ser un dels motius de les crítiques que es van aixecar pel nomenament de Casanova, a qui alguns consideraven allunyat de la realitat del bisbat de Vic. Entre les crítiques rebudes, van ser especialment significatives les d’un representatiu grup de capellans de la diòcesi de Vic, l’anomenat grup Fòrum Transversal, que aglutinava uns 50 capellans.

En fer-se públic el seu nomenament, Romà Casanova va manifestar que acollia amb esperança i il·lusió el repte i a més va tenir paraules d’agraïment per a Joan Pau II per la confiança que havia dipositat en ell. Casanova també va destacar que se sentia plenament català i que esperava ser ben rebut a la nova diòcesi.

Romà Casanova va prendre possessió de la diòcesi el 14 de setembre, data que coincidia amb el 200 aniversari de la consagració de la catedral de Vic. Centenars de persones es van reunir per assistir a l’ordenació del nou bisbe, que va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i a la qual també van assistir el nunci apostòlic Manuel Monterio de Castro, l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, i els bisbes de la resta del Principat de Catalunya, el bisbe de Menorca, Joan Piris, l’administrador diocesà de Perpinyà, Jean-Paul Solet, i els abats de Poblet, Josep Alegre, i de Montserrat, Josep Maria Soler. També van assistir-hi el president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, els consellers Josep Maria Pelegrí i Ramón Espadaler i alcaldes i regidors tant d’Osona i el Ripollès com de les Terres de l’Ebre.

Aquesta massiva presència d’autoritats eclesiàstiques i civils no va poder ofegar la polèmica que havia generat el nomenament de Casanova, que va quedar palesa per la convocatòria a les portes de la catedral d’una concentració silenciosa de protesta contra les “maniobres del cardenal Carles a l’esquena dels altres bisbes de Catalunya” feta per l’entitat Catòlics per una Església Participativa i Plural Els manifestants portaven pancartes amb lemes com L’Església catalana existeix, Rouco i Carles, botxins de l’Església catalana, Prou bisbes imposats i Prou nomenaments estil Carles.
Un cop acabada la cerimònia d’ordenació, Romà Casanova va declarar que seria un continuador de la tasca dels seus antecessors i que una de les prioritats d’actuació seria defensar la identitat, la llengua i la cultura catalanes, “però sense imposar mai cap opció perquè l’Església és la casa de tots”.