Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La canonització d'Escrivá de Balaguer va ser la més massiva de la història moderna de l'església

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Infància, nens(-es) (125)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Religió i església catòlica (416)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Anthony O'Connell (1)
Bernard Law (2)
Edward Egan (2)
Frank Keating (1)
James Kendrick Williams (1)
James F. Weakland (1)
John Geoghan (2)
José María Escrivá de Balaguer (7)
Karol Józef Wojtyła (186)
Richard Gerard Lennon (2)
Entitats Entitats
El Vaticà (67)
54 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Abusos als EUA i beatificació d´Escrivà de Balaguer
Església catòlica
Durant el 2002 l´Església catòlica, sobretot la dels Estats Units, va haver de fer front a un dels escàndols més grans que mai s´havien conegut en la institució. En un país amb 47.000 membres i 194 diòcesis, gairebé un centenar de sacerdots van haver de ser retirats de les seves funcions o les van abandonar voluntàriament en haver estat relacionats amb casos de pederàstia.

A principis d´any, el Boston Globe va donar a conèixer els abusos sexuals a menors comesos durant quatre dècades pel capellà de 66 anys John J. Geoghan, implicat en 130 casos de pederàstia i que al febrer va ser condemnat a nou anys de presó per tocaments a un menor. En aquell moment, es va saber també que els tribunals nord-americans havien admès un total de dos milers de denúncies per abusos sexuals a menors comesos per capellans des del 1985. A l´abril i després de resistir-s'hi durant gairebé un mes, el cardenal Edward Egan, de Nova York, un dels dirigents catòlics més importants dels Estats Units, va lliurar al fiscal del districte de Manhattan els noms d´una trentena de capellans acusats d´haver abusat sexualment de nens en els darrers quaranta anys. A finals d´abril i després que el papa Joan Pau II qualifiqués la pederàstia de delicte i pecat inclassificable dins el sacerdoci, els màxims representants de la cúria romana i els 13 cardenals nord-americans van acordar d´expulsar de l´Església tots els religiosos confessos de pederàstia o qualsevol altra mena d´abús sexual que hagués estat verificat.

Amb tot, al juny, Joan Pau II va acceptar la dimissió del bisbe de Lexington (Kentucky), James Kendrick Williams, després que haguessin renunciat al càrrec el de Palm Beach, Florida, Anthony O´Connell, el de Milwakee (Wisconsin), Rembert Weakland, i el bisbe auxiliar de Nova York, James F. McCarthy, aquest últim en reconèixer que havia mantingut relacions amb diverses dones. Paral·lelament, els bisbes nord-americans van triar el governador d´Oklahoma, Frank Keating, per encapçalar el comitè nacional encarregat de supervisar l´aplicació de les noves normes contra l´abús sexual en el si de l´Església catòlica.

A finals de juliol, el Papa va posar fi a la seva estada oficial al Canadà celebrant una missa multitudinària davant 750.000 joves en un antic aeròdrom de Toronto.

Des d´allí, va llançar un missatge de penediment pel comportament dels capellans pederastes que l´Església havia encobert en els últims anys, al mateix temps que demanava als catòlics que preservessin la fe en els capellans i que no es deixessin endur pel 'desencís' provocat pel centenar de sacerdots acusats per abusos sexuals.

Finalment, el 13 de desembre Joan Pau II va acceptar també la renúncia del cardenal arquebisbe de Boston, Bernard Law, per haver protegit capellans pederastes en la seva arxidiòcesi, la més gran dels Estats Units. Law havia encobert durant dècades vuit capellans que van abusar sexualment de novícies i que consumien cocaïna i altres drogues amb regularitat. L´arquebisbe, tot i estar al corrent de la situació, es limitava a traslladar els capellans a altres parròquies, on reiniciaven els contactes. Law, que seria substituït pel llavors bisbe de Sufe, Richard Gerard Lennon, era el líder religiós de més alta jerarquia que es va veure obligat a plegar des de l´inici de la crisi i estava considerat un dels principals assessors de Joan Pau II. En renunciar, Law, de 71 anys, va mantenir el títol de cardenal i el dret de vot en una eventual elecció papal fins als 80 anys, però no va quedar exempt de l´obligació de declarar davant el gran jurat que investigava les més de 450 demandes per abusos sexuals presentades a Boston.

Per altra banda, el 2002 Joan Pau II va fer diversos viatges tot i el seu precari estat de salut. A l´agost va tornar per octava vegada a la seva terra natal, Polònia, on va dir que no tenia cap intenció de renunciar al càrrec i que desitjava continuar el seu ministeri fins a la mort. Joan Pau II havia estat escollit Papa 24 anys enrere i el seu pontificat era un dels més llargs de la història de l´Església. Joan Pau II també va visitar el Parlament italià al novembre, en la que era la primera visita d´un Papa a la institució, creada 132 anys enrere, i va ser atès pel president de la República, el govern en ple i la majoria de diputats.

Entre les beatificacions de l´any, el 6 d´octubre del 2002 va tenir lloc a Roma la multitudinària cerimònia –probablement la més massiva de la història moderna de l´Església– que va dur a la canonització Jose María Escrivà de Balaguer, (Barbastre, 1902-Roma, 1975), fundador de l´Opus Dei. Més de 250.000 persones van omplir la plaça de Sant Pere del Vaticà i la Via della Conciliazione, que hi dóna accés, en una impressionant concentració que celebrava el centenari del naixement d´Escrivà de Balaguer. Un gran retrat del nou sant va cobrir l´entrada de la Basílica de Sant Pere. Nou pantalles gegants van permetre veure els principals protagonistes de l´acte des de diversos punts de la plaça. Més de 400 bisbes de tot el món van assistir a la cerimònia, concelebrada per 42 cardenals, amb nombrosa representació estatal. Entre els assistents, hi havia el metge extremeny Manuel Nevado Rey, de 70 anys, protagonista del miracle que havia permès canonitzar Escrivà. Entre els 12.000 catalans assistents hi havia l´esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Marta Ferrussola, el president del Barça, Joan Gaspart, i el dirigent del PP i secretari d´Estat de Relacions amb les Corts, Jordi Fernández Díaz.