Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Sessió del Concili Català

Última reunió del Concili a Sant Cugat del Vallès

Articles dependents
Josep Pont i Gol
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Nacionalisme català (247)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Antoni Deig (21)
Carles Soler i Perdigó (11)
Karol Józef Wojtyła (186)
Lajos Kada (13)
Mario Tagliaferri (6)
Ramon Torrella (9)
Entitats Entitats
Conferència Episcopal Tarraconense (11)
El Punt (29)
Universitat Catalana d´Estiu (61)
Vida Nueva (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Tarragona (69)
Sant Cugat del Vallès (35)
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
Prada de Conflent (França) (31)
55 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
L'any del Concili català
Esglèsia Catòlica
Després de més de dos anys de treballs preliminars i amb la participació prèvia d'una gran part dels catòlics catalans, el 21 de gener es va inaugurar solemnement a la catedral de Tarragona el Concili de la Conferència Episcopal Tarraconense. L'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, va oficiar una solemne celebració eucarística concelebrada amb setze altres cardenals, bisbes i abats, i uns cinc-cents preveres.

Des de llavors fins al 21 de maig es van reunir al Centre Borja, de Sant Cugat del Vallès, les sessions plenàries del Concili. Durant aquestes sessions van ser estudiades, debatudes i votades les propostes agrupades en quatre grans temes: Anunciar l'Evangeli a la nostra societat, La paraula de Déu i els sagraments en les nostres esglésies, La sol·licitud pels més pobres i marginats i Comunicació eclesial i coordinació interdiocesana de les nostres esglésies. En les votacions finals els membres del Concili van aprovar un total de 174 propostes de resolució.
Aquestes propostes tenien caràcter merament consultiu i van ser sotmeses a la consideració dels bisbes, que van ser els que van elaborar les propostes finals. El text d'aquestes no es faria públic fins que no rebés l'anomenada recognitio del papa Joan Pau II, a qui també es van fer arribar les actes de totes les sessions.

De tota manera, durant la cerimònia de clausura, el 4 de juny, es van llegir les principals resolucions, i el bisbe auxiliar de Barcelona i secretari del Concili, Carles Soler, va dir que els bisbes havien acceptat, amb lleus modificacions, totes les 174 resolucions proposades.

Entre aquestes destacaven les que definien la necessitat que l'Església s'adaptés al caràcter laic i plural de la societat catalana, la menys religiosa de l'Estat espanyol. També es feia especial èmfasi en la necessitat d'estar més a prop dels desvalguts, en la necessitat de fer més esforços en la formació i el reciclatge dels dirigents catòlics i en la necessitat de potenciar del paper dels laics. En aquest camp, una proposta que va despertar una gran polèmica en l'etapa pre-conciliar, l'accés de la dona al sacerdoci, no va ser ni debatuda durant el Concili.

Però el tema que va despertar un interès més gran en el conjunt de la societat catalana va ser la possibilitat de crear una conferència episcopal catalana. El tema havia estat plantejat pel bisbe de Solsona, Antoni Deig, a la Universitat Catalana d'Estiu del 1991.

La redacció final sobre aquesta qüestió va quedar recollida en la divuitena resolució de la quarta ponència, on es demanava que "després d'estudiar les diverses possibilitats i avantatges, d'acord amb la legislació eclesiàstica vigent, s'avanci decididament vers l'obtenció de la corresponent personalitat jurídica".

Aquesta posició tan prudent va ser contestada per un sector del Concili. La proposta que les vuit diòcesis del Principat de Catalunya (Barcelona, Vic, Girona, Solsona, la Seu d'Urgell, Lleida, Tarragona i Tortosa) s'unifiquessin en una província única -que semblava el camí més fàcil per accedir a una conferència episcopal pròpia- no va ser debatuda. 33 dels 136 membres conciliars presents al Casal Borja van fer nul el seu vot a la proposta oficial.

En una sessió plenària anterior, el 30 d'abril, les intervencions dels conciliars es van centrar en les formes jurídiques que podrien servir millor a l'activitat religiosa en el conjunt de les diòcesis que tenen la seva seu a Catalunya. Es va insistir en la necessitat de valorar els avantatges i inconvenients de cada una de les possibilitats: província eclesiàstica, regió eclesiàstica o conferència episcopal, i alguns dels que hi van intervenir van adduir que optar per una de les dues primeres solucions no significava renunciar a la tercera. Tanmateix, a la sessió del grat majoritàriament pels bisbats de Girona, Solsona i Vic va repetir el seu vot nul a la proposta i a les 43 més del mateix temari. El secretari del Concili, el bisbe Carles Soler, va reconèixer davant els mitjans de comunicació les dificultats per al consens, i va afirmar que "havien sorgit moments de tensió i perplexitat".

En la cerimònia de clausura del Concili, el 4 de juny a la catedral de Tarragona, el nunci apostòlic del Vaticà, Mario Tagliaferri, va dir-hi també la seva advertint que el concepte d'unitat pastoral "no pot tenir un sentit polític, sinó estrictament eclesial". Les paraules del nunci van generar una allau de crítiques provinents dels sectors catòlics nacionalistes. El 22 de setembre, el papa Joan Pau II va nomenar el fins llavors nunci a Alemanya, l'hongarès Lajos Kada, de 70 anys, nou nunci de la Santa Seu a l'Estat espanyol. Mario Tagliaferri era traslladat a la representació diplomàtica vaticana a França.

Però la polèmica sobre la possibilitat d'una conferència episcopal catalana separada de l'espanyola no es va circumscriure només a l'àmbit del Concili i va passar a les declaracions i posicionaments públics durant els mesos d'estiu. Un dels polemistes va ser l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Ramon Torrella, que va assegurar en unes declaracions a la revista Vida Nueva que la futura integració a Aragó de 111 parròquies que pertanyien al bisbat de Lleida havia estat una conseqüència de les peticions del bisbe de Solsona, Antoni Deig, a favor d'una conferència episcopal catalana.

Per la seva banda, Antoni Deig va negar que tingués cap responsabilitat en el traspàs de les parròquies de la Franja de Ponent. El bisbe de Solsona va declarar al diari El Punt, de Girona, que el 1981 la Conferència Episcopal Espanyola ja havia votat favorablement a la segregació de les parròquies, i que molt abans que fes la seva proposta el 1991, el Vaticà ja havia decidit l'ampliació del bisbat de Barbastre-Montsó. Torrella no era partidari de trencar amb l'Església de la resta de l'Estat, sinó només d'ampliar les competències de la Tarraconense. "Els bisbes catalans -va dir Torrella- sempre hem tingut càrrecs en la Conferència Episcopal Espanyola i no ens interessa de desvincular-nos-en."

Antoni Deig va tornar a fer servir la palestra de la Universitat Catalana d'Estiu per anunciar la creació d'una comissió única que s'encarregaria d'examinar quina personalitat jurídica haurien de tenir els vuit bisbats catalans. Deig, que va fer a Prada una conferència sobre l'aportació cristiana al projecte nacional, també va voler fer balanç del Concili Provincial Tarraconense. "El Concili -va afirmar- és gra fort, perquè, a més de plantejar quinze mesures de com s'ha de treballar des de l'Església per Catalunya, ha aconseguit tot el que es proposava. Ara es tracta de tirar endavant el post-concili, és a dir, posar a la pràctica tot el que s'ha acordat per a totes les nostres diòcesis."