Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El papa Joan Pau II es «a entrevistar amb el líder espiritual iranià, Mohammad Khatami, al Vaticà

Articles dependents
Antonio María Rouco Varela
Helder Cámara
Jordi Llimona
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Eclesiàstics i religiosos (130)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Religió i cultura islàmica (71)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Ambrosio Echebarría (5)
Antoni Deig (21)
Antonio María Rouco Varela (23)
Elías Yanes Álvarez (4)
Fernando Sebastián (5)
Francesc Xavier Ciuraneta (23)
Gabino Diaz Merchan (1)
Joan Josep Omella (4)
Juan J. Ajenjo Pelegrina (1)
Juan María Uriarte (9)
Karol Józef Wojtyła (186)
Lajos Kada (13)
Mohammed Khatami (36)
Ramon Malla Call (8)
Ricard Maria Carles (58)
Entitats Entitats
Arquebisbat de Barcelona (12)
Bisbat de Barbastre-Montsió (41)
Bisbat de Girona (4)
Bisbat de Lleida (38)
Conferència Episcopal Catalana (6)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
El Vaticà (67)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat de la Ciutat del Vaticà (56)
Estat Espanyol (1908)
49 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Sínode a Roma i aproximació a altres religions
Església Catòlica
Com ja era habitual en el seu regnat, el 1999 el Papa Joan Pau II va continuar dirigint els fronts de la política vaticana, si bé el seu delicat estat de salut va començar a preocupar la cúria romana. Tot i així, el 1999, Joan Pau II va desplegar una intensa activitat diplomàtica en els seus viatges a Mèxic i Estats Units (gener), Romania (maig), Polònia i Armènia (juny) i L’Índia i Geòrgia (novembre) o en les entrevistes que va mantenir a Roma amb el líder iranià Mohamed Khatami al mes de març i amb el dirigent kosovar Ibrahim Rugova al mes de juny.

Entre les activitats organitzades pel Vaticà el 1999, calia destacar la celebració del segon sínode especial de prelats, que va acollir a Roma 179 pares sinodals, 50 auditors i 10 delegats fraternals entre els dies 1 i 23 d’octubre i que va tenir com a punt bàsic de reflexió la minva generalitzada de fe al vell continent i la recerca d’iniciatives per millorar la situació de la fe a les societats avançades. En el sínode, el 14è del regnat de Joan Pau II i el primer amb participació femenina, va destacar la figura del cardenal arquebisbe de Milà, Carlo Maria Martini, que va proposar la celebració d’un nou concili.

En un terreny més concret, el 31 d’octubre de 1999 la localitat alemanya d’Augsburg va ser l’escenari de la firma d’un document conjunt de luterans i catòlics sobre la gràcia divina que va posar fi a cinc cents anys de discussions sobre el paper de la fe i les obres en la salvació cristiana. Aquesta qüestió, havia estat en l’origen del luteranisme sorgit el 1530, precisament a Augsburg, per afirmar la primacia de la fe en l’obtenció de la gràcia divina. Ara, el Vaticà reconeixia el paper de la fe i reformulava el sentit dels mèrits per allunyar la persona humana de la condemna eterna.

Al mes de novembre, van destacar les paraules en català pronunciades per Joan Pau II a Roma amb motiu de la beatificació del capellà Jaume Hilari, màrtir de la guerra civil. El petit discurs en català de Joan Pau II van obrir un xic d’esperança a les històriques reivindicacions de l’Església catalana en el reconeixement de la seva identitat. Pel que fa a la constitució de l’anomenada regió catalana, el Vaticà estudiava la possible creació d’una circumscripció especial que inclogués la província eclesiàstica de Tarragona (Girona, Lleida, Solsona, Urgell, Vic i Tortosa com a sufragànies) i l’arquebisbat de Barcelona, vinculat directament a la Santa Seu des del 1964. La proposta, feta en el concili català del 1995, estava sent estudiada des llavors per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i portava una certa demora en la seva tramitació. El nomenament al mes de març del cardenal i arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, com a vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va generar unes certes expectatives d’acceleració en els tràmits, que, a finals d’any, encara no s’havien acomplert, tot i la celebració del LXXIII plenari de la CEE a finals de novembre.

Aquest plenari havia d’actualitzar els canvis en la direcció de la CEE registrats en les eleccions del 3 de març de 1999, que van donar la presidència de l’organisme (44 dels 80 vots emessos) a l’arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Valera (front les candidatures d’Elías Yanes i Fernando Sebastián. La nova executiva sorgida de les eleccions estava encapçalada per la vice-presidència de Ricard Maria Carles i la secretaria general de Juan J. Ajenjo Pelegrina, que feia també de portaveu, i estava integrada per Elías Yanes (Zaragoza), Fernando Sebastián (Pamplona), Gabino Díaz Merchán (Oviedo) i Juan M. Uriarte (Zamora).

Pel que feia al contenciós sobre el patrimoni artístic del bisbat de Lleida, a finals de setembre, el Vaticà i el bisbat de Lleida van desmentir l’afirmació feta el 16 de setembre de 1999 pel bisbe de Barbastre-Montsó, Ambrosio Echevarría, assegurant que el Vaticà havia desestimat el recurs presentat per la diòcesi de Lleida el 1998 contra la resolució del Nunci Apostòlic a Espanya, Lajos Kada, que ordenava el lliurament a la diòcesi aragonesa de les obres d’art de les 112 parròquies de la Franja traspassades a Barbastre-Montsó.

En l’àmbit català, el més significatiu de l’any van ser els nomenaments de Francesc Ciuraneta Aymí, de 59 anys, com a nou bisbe de Lleida en substitució de Ramon Malla, que es jubilava després de 31 anys dirigint el bisbat. Ciuraneta, bisbe de Menorca des del 1991, en substituir Antoni Deig, que va passar llavors al bisbat de Solsona, havia nascut a Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) i era un home coneixedor de la realitat episcopal catalana, en haver fet de secretari de Ricard Maria Carles, quan aquest era a Tortosa. El nomenament de Ciuraneta va anar acompanyat del nomenament de Joan Josep Omella, nascut a Cretes, comarca de la Matarranya i fins llavors bisbe auxiliar de Saragossa, al bisbat de Barbastre-Montsó, substituint Ambrosio Echevarría, que es jubilava amb 75 anys.