Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
El Papa saluda els fidels reunits per assistir a la beatificació de pius IX i de Joan XXIII

Josep Maria Soler, nou abat de Montserrat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Adriaan Floriszoon (2)
Angelo Giuseppe Roncalli (8)
Antoni Gaudí Cornet (20)
Antoni Deig (21)
Carlo Maria Martini (1)
Cassià Maria Just (7)
Cebrià Baraut (3)
Enric Puig (3)
Francisco Marto (1)
Giovanni Maria Mastai Ferretti (3)
Jaime Mayor Oreja (90)
Jaume Camprodon (10)
Joan Carrera (9)
Joan Enric Vives i Sícilia (18)
José María Setién (3)
Josep Moran (2)
Josep Ángel Saiz Meneses (10)
Josep Maria Guix (16)
Josep Maria Soler Canals (11)
Juan María Uriarte (9)
Karol Józef Wojtyła (186)
Lajos Kada (13)
Lucía de Jesús dos Santos (2)
Manuel Monteiro de Castro (11)
Marcel·lí Joan (2)
Maur Boix (1)
Mehmet Ali Agca (3)
Ricard Maria Carles (58)
Sebastià Bardolet (6)
Entitats Entitats
Catalunya Ràdio (123)
Comissió Teològica Internacional (1)
Conferència Episcopal Catalana (6)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
Església i País (2)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Opus Dei (10)
Partit Popular de Catalunya (319)
Serra d`Or (14)
Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat de la Ciutat del Vaticà (56)
Catalunya (2926)
101 lectures d'aquest article
71 impressions d'aquest article
El Vaticà demana perdó pels errors històrics
Església
El 18 de maig del 2000, el Papa Joan Pau II va celebrar el seu vuitantè aniversari, el 50è de la seva ordenació i el 22è del seu mandat, el primer d’un pontífex no italià des d’Adrià VI el 1552. La cerimònia es va celebrar amb una missa solemne a la plaça de Sant Pere del Vaticà, concelebrada amb 70 cardenals, 100 bisbes i 4.000 capellans.

L’aniversari, que va motivar les felicitacions i adhesions de nombrosos mandataris internacionals, va reobrir el debat sobre la salut del Papa i la seva capacitat per seguir al front de l’Església catòlica. El Papa havia estat operat de l’estómac després de l’atemptat perpetrat el 1981 per Ali Agca (a qui l’estat italià va extradir el 13 de juny cap a Turquia per complir una pena de 10 anys per un delicte anterior al 1981 després d’indultar-lo), havia sofert una extirpació de còlon i una de vesícula el 1992, una altra d’apèndix el 1996 i se li havia declarat un Parkinson el 1998. Tot i això, Joan Pau II defugia la renúncia, tal i com va demostrar convocant un Jubileu Universal pel 2000 (que va tancar amb la carta apostòlica Novo millennio ineute) i continuant durant l’any amb la seva tasca apostòlica pel món (92 viatges i 132 països en 22 anys), amb un viatge estelar a Terra Santa el mes de març, on va demanar perdó pel comportament de l’Església amb el poble jueu.

El 7 de març, la Santa Seu també va admetre la seva responsabilitat en altres esdeveniments històrics com la creació de la Santa Inquisició, la divisió dels cristians i l’Holocaust jueu, segons reconeixia un document aprovat per la Comissió Teològica Internacional, Memòria i reconciliació: l’Església i les culpes del passat. La iniciativa papal no va ser seguida per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que, al mes d’abril, va rebutjar haver de fer un gest similar en relació a la guerra civil.

Al maig, el Vaticà va captar l’atenció del món en ser desvetllat el dia 13 el tercer secret de Fàtima, amb motiu de la beatificació de dos dels tres pastorets (Jacinta i Francisco Marto, morts als 9 i 11 anys, respectivament) als qui el 1917 se’ls hauria aparegut la Mare de Déu per parlar-els-hi del final de la primera guerra mundial, de la conversió de Rússia i de l’atemptat frustrat que havia de patir el Pontífex el 1981, considerat aquest el tercer secret, que va certificar directament l´única supervivent del fet, la religiosa de 93 anys Lucia Dos Santos.

Quant a les beatificacions (987 en tot el regnat de Joan Pau II), va destacar el 9 de març l’autorització del Vaticà al procés diocesà de l’arquitecte i constructor del temple de la Sagrada Família de Barcelona, Antoni Gaudí i Cornet i la beatificació conjunta, el 3 de setembre, dels papes Pius IX i Joan XXIII, en una cerimònia on Joan Pau II va fer primar més el caràcter i la fermesa del primer que no pas la bonhomia i l’esperit conciliar del segon. Així ho va destacar el cardenal i arquebisbe de Milà, el jesuïta Carlo Maria Martini, partidari de la celebració d’un Concili Vaticà III, per discutir aspectes importants de la doctrina i la col·legialitat de l’Església en una reunió a la que serien convidats ortodoxes i protestants.

En l’àmbit dels nomenaments, el 13 de gener el Vaticà va nomenar el fins llavors bisbe de Zamora, Juan María Uriarte, nou bisbe de Sant Sebastià en substitució de José María Setién, que amb 71 anys, havia decidit el 9 de desembre de l’any anterior abandonar per raons de salut el càrrec que ocupava des del 1979. Uriarte, destacat defensor dels drets humans i dels pobles, era amic personal de Setién i mantenia unes excel·lents relacions amb el ministre espanyol de l’Interior, Jaime Mayor Oreja i s’esperava que pogués fer una bona acció mediadora en l’embarrancat conflicte basc.

Uns mesos més tard, l’u de març Joan Pau II va nomenar nunci apostòlic a Espanya l’arquebisbe portuguès Manuel Monteiro de Castro, de 61 anys, considerat pròxim a l'Opus Dei, en substitució de Lajos Kada, que havia deixat pendent la configuració de la regió eclesiàstica que pretenien crear els vuit bisbats catalans i la resolució del conflicte sorgit entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó per les obres d’art de la Franja de Ponent.

Precisament, la creació d’una regió eclesiàstica i una conferència episcopal catalana havia centrat les reivindicacions d’una part important del clergat del país en els darrers anys. En aquest sentit es va manifestar el 10 de maig l’exabat de Montserrat Cassià Maria Just (1966-1989), que el 10 de maig va fer unes declaracions a Catalunya Ràdio en les que lamentava la pèrdua d’influència de l’Església catalana a la Santa Seu i es posicionava obertament a favor de “revisar les tendències rígides de l’Església sobre la moral sexual”, proposant d’adaptar la doctrina oficial a realitats com l’eutanàsia i l’homosexualitat.

Dos dies més tard, l’abat de Montserrat, Sebastià Bardolet, de 66 anys, va presentar la seva renúncia per motius personals després d’11 anys de mandat, enmig de la sorpresa de la vuitantena de monjos que formaven la comunitat, que el 16 de maig van elegir per majoria Josep Maria Soler Canals de 54 anys com a nou cap. Soler havia nascut el 1946 a Santa Eugènia de Ter, havia estat ordenat el 1981 i des del 1992 era vice-president de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics.

El relleu a Montserrat va coincidir amb el canvis impulsats a l’arquebisbat de Barcelona (la diòcesi catalana que patia un dèficit més gran, 1.016 milions de pessetes), pel cardenal-arquebisbe, Ricard Maria Carles, que el 22 de maig i enmig d’una forta polèmica interna, va prescindir del jesuïta Enric Puig com a secretari general i va provocar la dimissió irrevocable del secretari del Consell Pastoral Diocesà, Marcel·lí Joan, i la renúncia, uns dies més tard, del bisbe auxiliar Joan Carrera, en conèixer la substitució de Puig per Josep Àngel Saiz. Carrera va ser rellevat al mes d’agost per Joan Enric Vives, coincidint amb la reelecció d’aquest al front del secretariat dels bisbes catalans.

La crisi es produïa en un moment clau per a l’Església catalana, pendent de la creació de la regió eclesiàstica des del 1995. Finalment, el 17 d’octubre, amb motiu del cinquè aniversari de la celebració del Concili Provincial Tarraconense que havia sol·licitat la creació de la regió, Ricard Maria Carles es va comprometre a remetre els estatuts de la regió eclesiàstica catalana a l’assemblea plenària de la CEE, que hauria de portar-los a Roma per a la seva definitiva aprovació.

En aquest context, unes declaracions fetes a l’octubre pel nou nunci amb motiu de la inauguració a Barcelona del curs de la Facultat de Teologia de Catalunya van enrarir de nou l’ambient. Monteiro de Castro va afirmar que el relleu de tres dels vuit titulars de les diòcesis catalanes que arribaven al 2001 als 75 anys de la jubilació (Antoni Deig de Solsona, Jaume Camprodon de Girona i Ricard Maria Carles de Barcelona; al 2002 els compliria el bisbe de Vic, Josep Maria Guix) es faria amb bisbes “d’Espanya, que és una regió molt rica des del punt de vista eclesiàstic”. El fet va desfermar les protestes de la feligresia catalana, que van culminar el darrer dia de l’any amb una manifestació davant el temple de la Sagrada Família convocada pel col·lectiu Església i País sota el lema Volem bisbes catalans, Conferència Episcopal Catalana, ara, mentre unes 5.000 persones, convocades per rigorosa invitació, assistien a la primera missa que es feia a la recent inaugurada nau central del temple, concelebrada per Ricard Maria Carles, els seus bisbes auxiliars i 133 capellans de la diòcesi.

Durant l’any, Montserrat va tornar a ser notícia en diverses ocasions. El 9 de juny pel descobriment fet a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell per l’historiador i monjo del monestir Cebrià Baraut i el lingüista Josep Moran d’un fragment d’un pergamí jurídic del 1150 escrit en català i anterior a les Homilies d’Organyà, uns textos de finals del segle XII o principis del XIII, que, fins llavors, havien estat considerats com el primer vestigi escrit de la llengua catalana.

L’endemà de conèixer-se l’esdeveniment, el monestir va patir, juntament amb una àmplia zona de la Catalunya Central (l’Anoia, el Baix Llobregat, el Bages i el Baix Penedès) uns forts aiguats que va destruir els accessos i bona part de les dependències del monestir, provocant l’evacuació d’unes 500 persones. En els aiguats va morir una dona de 82 anys a Sant Vicenç de Castellet, dos joves a Esparreguera i dos guàrdia civils que havien intentat rescatar aquests dos. El 9 de setembre, Montserrat va haver de lamentar la mort del pare Maur Boix, als 81 anys i després d'una llarga malaltia, que havia estat director de la revista Serra d'Or entre 1964 i 1994 i havia rebut la Creu de Sant Jordi el 1995.

A mitjans de novembre, el Vaticà va expressar la seva confiança en la gestió del nou abat de Montserrat Josep Maria Soler després del terratrèmol mediàtic creat amb unes informacions periodístiques afirmant que els dos anteriors abats van ser obligats a dimitir en relació a una suposada controvèrsia “interna generada per l’autoritarisme i la sexualitat a l’abadia benedictina”.

En acabar l’any i mentre s’esperava per l’any vinent una contesta de la Santa Seu en relació a la regió eclesiàstica catalana, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una moció de condemna moral de la repressió franquista, presentada per ERC en comissió, que, per primer cop en un text d’aquestes característiques, va rebre el suport del PPC, si bé forçant la retirada d’un punt que convidava les institucions de l’Estat a condemnar les injustícies del franquisme i sol·licitava a la Conferència Episcopal que demanés perdó per la complicitat de l’església espanyola amb la dictadura.