Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El nou arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, va prendre possessió del seu càrrec el 13 d'abril

Ramon Torrella va oficiar la seva ultima missa com a arquebisbe de Tarragona el 6 d'abril

Xavier Salinas va substituir Lluís Martínez Sistach al capdavant del bisbat de Tortosa

Articles dependents
Lluís Martínez Sistach
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Carles Soler i Perdigó (11)
Eduard Rius (18)
Joan Aragonés (1)
Joan Enric Vives i Sícilia (18)
Joan Maria Pujals (42)
Joan Martí Alanis (18)
Joan Miquel Nadal (11)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Vilaplana (1)
Josep Maria Guix (16)
Julia García-Valdecasas (33)
Lajos Kada (13)
Lluís Martínez Sistach (36)
Narcís Jubany (8)
Núria de Gispert (49)
Pere Tena (1)
Ramon Malla Call (8)
Ramon Torrella (9)
Ricard Maria Carles (58)
Teodor Úbeda (4)
Xavier Salinas Vinyals (12)
Xavier Trias (90)
Xavier Hernández (5)
Entitats Entitats
Conferència Episcopal Espanyola (65)
Conferència Episcopal Tarraconense (11)
Església de Tarragona (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
72 lectures d'aquest article
53 impressions d'aquest article
Relleu a l'arquebisbat de Tarragona
Església
El fet més destacat de l’actualitat de l’Església catalana al llarg del 1997 va ser sens dubte el nomenament el mes de febrer del nou arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, que substituïa en el càrrec, Ramon Torrella Cascante, que havia dimitit el mes de setembre del 1996, al·legant problemes personals i de salut, donada la seva avançada edat, 74 anys.

En el seu moment, la renúncia de Ramon Torrella havia constituït una gran sorpresa en la Conferència Episcopal Tarraconense, l’orgue màxim de representació de l’església catalana, i havia obert un allau de pronòstics sobre qui hauria de substituir-lo i quines serien les conseqüències que tindria en el manteniment de l’òptica catalana al capdamunt jeràrquic de l’Església catalana. L’adéu de Ramon Torrella tenia unes components particulars, segons va exposar un dels seus més estrets col·laboradors, Joan Aragonés, a la revista de la diòcesi, Església de Tarragona , retraient al Vaticà que no s’hagués nomenat cardenal a Torrella, que, al seu parer, en els 14 anys del seu exercici havia estat un dels principals promotors i animadors de tota mena d’iniciatives.

Els dubtes apareguts sobre l’aspecte de la catalanitat prenien cos en el paper que hauria de jugar el nunci del Vaticà a l’Estat espanyol, l’hongarès Lajos Kada, que quan havia estat nomenat uns mesos enrera havia mostrat una total incomprensió del fet català en haver fet costat als sectors contraris a la normalització del català, que denunciaven una discriminació dels fidels castellanoparlants al Principat.

A l’hora de nomenar el substitut de Torrella, Kada va consultar els bisbes de les vuit diòcesis catalanes abans de presentar la terna de candidats, els principals dels quals eren: el bisbe de Tortosa, Lluís Martínez Sistach; el bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Martí Alanís; el bisbe de Vic, Josep Maria Guix; el bisbe auxiliar de Barcelona, Pere Tena, i tres prelats valencians de parla catalana amb fama de moderats, Teodor Úbeda, bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, bisbe d’Eivissa i Josep Vilaplana, bisbe de Santander.

La terna de candidats va ser ben vista pel conjunt de l’església catalana, que havia fet front Kada en el tema de la normalització i volia un candidat de la Tarraconense. En general, en els darrers anys, l’església catalana havia assenyalat el poc interès manifestat pel Vaticà en relació a la realitat catalana, tret de la fase en que el cardenal Narcís Jubany havia tingut responsabilitats a Roma.

La fase d’interinitat es va perllongar fins el 20 de febrer de 1997, quan la Santa Seu es va decantar per la candidatura de Lluís Martínez Sistach, que era un expert canonista, ben considerat a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per la seva discreció i profund coneixement de la Tarraconensis, on havia exercit de secretari des de feia anys. L’elecció de Martínez Sistarch va deixar oberta la successió al bisbat de Tortosa, on els principals candidats eren els bisbes auxiliars de Barcelona, Joan Enric Vives, Carles Solé Perdigó i Pere Tena, i el bisbe d’Eivissa, Xavier Salinas Viñals, un valencià de 49 anys que havia estat vicari general a València, que fou qui, finalment, va ser designat, prenent possessió el 26 d’octubre del 1997.

El nou arquebisbe va apostar, de seguit, per una església “oberta al servei de Catalunya”, però que menés la seva tasca “en col·laboració” amb la de la resta de l’estat. Precedit per una fama de prelat avançat en lo social, però estricte en lo moral, Martínez Sistarch va decantar-se per promoure una cultura de l’amor en l’exercici de la seva tasca pastoral.

Posant fi a l’interinitat, Ramon Torrella i Casacante va oficiar la seva darrera missa com a arquebisbe de Tarragona, a la catedral de la ciutat el 6 d’abril de 1977, en el que era el seu comiat de la seu. Torrella va oficiar acompanyat de tres bisbes, dos abats, disset canonges, 140 sacerdots i prop de 3.000 fidels, fent una homilia curta en la que va felicitar el nomenament del seu successor. Per la seva banda, Martínez Sistach s’havia acomiadat de Tortosa el dia abans en una missa d’acció de gràcies que va posar fi a sis anys de mestratge al bisbat, on havia destacat el seu suport a la restauració i manteniment del patrimoni artístic de l’església local.

Martínez Sistach va prendre possessió de l’arquebisbat de Tarragona el 13 d’abril en un acte oficial celebrat a la catedral de Tarragona davant milers de fidels. Martínez Sistach va ser rebut a la plaça de les Cols per una gernació que el saludava al seu pas, acompanyat del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i de l’alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal . A l’acte hi van assistir també els consellers Xavier Trias, Joan M. Pujals, Eduard Rius, Xavier Hernández i Núria de Gispert, la delegada del govern Júlia García Valdecasas i la corporació municipal de Tortosa en ple. El seguit eclesiàstic estava format pel nunci del Papa, Lajos Kada, el cardenal de Barcelona, Ricard Maria Carles, vuit arquebisbes, 18 bisbes de tota Espanya, quatre abat i més de 200 capellans.

A la seva homilia, Martínez Sistach va recordar la necessitat d’un treball conjunt per part de totes les diòcesis catalanes i va destacar la seva voluntat d’esdevenir “un tarragoní més”. Per la seva banda, el nunci apostòlic Lajos Kada, va fer la seva intervenció, a parts iguals, en català i castellà i es va referir a Catalunya com “una noble terra” de la que calia destacar “les qualitats distintives dels seus habitants i de la seva història”. Uns mesos després, el 2 de juny, Kada es va reunir amb el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, amb l’objectiu específic de reconduir les relacions entre el govern català i la Santa Seu.

A banda del nomenament de l’arquebisbe de Tarragona, altres fets eclesials destacats de l’any van ser la presentació de la renúncia del bisbe de Lleida, Ramon Malla, en complir 75 anys, que obria una sèrie d’interrogants sobre el traspàs al bisbat de Barbastre-Montsó de les 27 parròquies aragoneses que encara estaven incloses a la diòcesi de Lleida i que estava previst pel 15 de juny de 1998, afectant territoris catalanoparlants de la Llitera i el Baix Cinca.