Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Ricardo Blázquez

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política espanyola (900)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Antonio Cañizares (2)
Antonio María Rouco Varela (23)
Karmelo Etxenagusia (1)
Ricardo Blázquez (6)
Entitats Entitats
Bisbat de Bilbao (2)
Conferència Episcopal Espanyola (65)
21 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Ricardo Blázquez
Església
El 8 de març, la Conferència Episcopal Española (CEE) va elegir sorprenentment el bisbe de Bilbao, Ricardo Blázquez, com a nou president per al proper trienni. Blázquez va obtenir 40 vots, mentre que l’altre candidat, l’arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, en va aconseguir 37 i, finalment, va ser elegit vicepresident. Aquesta era la primera vegada en quasi 40 anys de la CEE, que un bisbe, s’imposava a cardenals i arquebisbes, i accedia a la presidència.

Sobre les relacions de la CEE amb la societat i el govern, Blázquez va assumir explícitament el plantejament de diàleg i cooperació expressat dos dies abans pel seu predecessor en el càrrec, el cardenal Antonio María Rouco Varela. En el seu discurs, d’investidura també va destacar la “cordialitat” de la recent trobada entre el govern i la CEE.

Ricardo Blázquez Pérez, va néixer el 13 de març de 1942 a Villanueva del Campillo (Àvila), va estudiar batxillerat al Seminari Menor d’Àvila del 1955 al 1960. I després va començar els estudis eclesiàstics al Seminari Major de la mateixa ciutat, fins que el 18 de febrer de 1967 va ser ordenat sacerdot.

Amb una formació sòlida, el 1967, Blázquez va ingressar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va obtenir el doctorat en Teologia el 1972. Seguidament, va tornar a la seva diòcesi d’origen, Àvila, on va ser, entre el 1972 i el 1976, Secretari de l’Institut Teològic . El 1974 va començar a exercir la docència a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va ser -fins al 1988- Professor de Teologia i, a més, entre el 1978 i el 1981, degà de la Facultat de Teologia. El 2000, va ser nomenat Gran Canceller d’aquesta Universitat.

L’abril de 1988, el Papa Joan Pau II el va nomenar auxiliar de l’aleshores arquebisbe de Santiago de Compostela, càrrec que va ocupar fins al 1992, quan es va traslladar a Castella i Lleó per dirigir la prelatura de Palència, en substitució de Nicolás Castellanos.

El 8 de setembre del 1995, va ser nomenat bisbe de Bilbao –vacant que havia deixat Luis María Larrea, jubilat el 1993-, desencadenant una tempesta política.

Pròxim al Camí Neocatecumenal de Kiko Argüello -moviment espiritualista conservador del qual Blázquez n´és considerat teòleg-, no va callar davant l’oberta hostilitat del Partit Nacionalista Basc (PNB), que esperaven un bisbe basc.

Des de la seva arribada a Euskadi, va evidenciar un to conciliador: va aprendre euskera, es va deixar assessorar pel seu bisbe auxiliar, Karmelo Etxenagusia, i va intentar mantenir la diòcesi allunyada de la disputa partidista. Malgrat això, no va dubtar a subscriure, l’any 2002 juntament amb les altres tres diòcesis basques –Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona-, una nota pastoral –titulada Preparar la pau- en contra de la llei de partits i de la il·legalització de Batasuna, que va comportar un dur enfrontament entre l’església basca i el Partit Popular (PP).

El novembre d’aquell mateix any, Blázquez i els altres tres bisbes bascos es van negar a signar un document de l’episcopat titulat Valoració moral del terrorisme a Espanya, les seves causes i conseqüències.

Blázquez, que sempre havia estat dialogant, pragmàtic i integrador, havia demanat reiteradament la fi d’ETA i s’ha mostrat pròxim tant a les víctimes com als amenaçats per la banda terrorista.

Considerat un conservador d’actitud centrista, Blázquez també va treballar per la pluralitat de sensibilitats dins de la CEE, on ha estat membre de les comissions per a la Doctrina de la Fe (1988-1993) i de Litúrgia (1990-1993). Ha estat President de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe (1993-2002) i en l’últim trienni, 2002-2005, de Relacions Interconfessionals. Blázquez és autor de diversos llibres com La resurrecció en la cristologia, Jesús, l’evangeli de Déu, Jesús sí, l’Església també o la ponència L’Església en l’experiència mística i en la història de Santa Teresa. També és membre del comitè de redacció de la revista Communió i del consell de redacció de Salmanticensis.