Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Dennis Tito es va convertir en el primer turista que va viatjar a l'espai

MIR: quinze anys de vida

Articles dependents
Dennis Tito
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Personatges Personatges
Dennis Tito (7)
Iuri Baturin (3)
Talgat Musbaiev (4)
Entitats Entitats
Agència Espacial Europea (34)
Agència Espacial Russa (9)
Estació Espacial Internacional (22)
National Aeronautics and Space Administration (84)
156 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
El primer turista espacial
Espai
L’actualitat de les investigacions a l’espai exterior el 2001 va estar marcada pel viatge realitzat a l’estació espacial internacional (ISS) pel multimilionari nord-americà Dennis Tito, que, previ pagament de l’exorbitant suma de 20 milions de dòlars, es va convertir en el primer turista espacial de la història.

El viatge de Tito va començar el 28 d’abril a l’estació espacial russa de Baikonur, on, juntament amb dos astronautes russos, es va embarcar en el coet Soiuz, que els va dur a l’ISS. Tito i els astronautes tenien previst de romandre a l’estació fins al 6 de maig amb la missió de substituir la Soiuz TM-3 acoblada a l’ISS per la nova TM-32. Titova tenir la feina assignada de vetllar pels sistemes de comunicació i filmar la feina dels cosmonautes, a més de protagonitzar programes de ràdio i televisió i connectar via Internet amb escolars i organitzacions de diversos països del món. En tornar de la missió, Tito i els astronautes Talgat Musbaiev i Iuri Baturin van aterrar a l’estepa de Kazakhstan i tot seguit van ser sotmesos a un primer reconeixement mèdic, que va deixar constància del seu bon estat de salut. Només arribar, Tito va declarar: “Ha estat fantàstic”, “era el paradís”, i va recalcar “la bellesa de la Terra vista des de l’espai”.

L’altra gran protagonista de l’any en temes espacials va ser l’estació espacial MIR, que va ser desmantellada per Rússia després de quinze anys de servei i d’haver estat absolutament pionera en matèria de permanència continuada en l’espai exterior. La MIR va acabar els seus dies el 23 de març en precipitar-se a l’atmosfera i desintegrar-se en petits fragments que van caure a la zona prevista, entre Xile i Nova Zelanda. De l’estructura gegant, de 143 tones de pes, només en va quedar una part, d’entre 20 i 40 tones, i la resta va ser destruïda a causa de les altes temperatures, de més de 1.500 graus centígrads, produïdes en el seu contacte amb l’atmosfera. Els desitjos inicials de Rússia d’allargar la seva estada a l’espai van topar amb la difícil situació econòmica del país, que no va poder afrontar les reparacions necessàries i va forçar-ne la destrucció. Així va acabar un dels símbols de la carrera espacial i de la Guerra Freda que havia enfrontat i fet competir durant dècades l’antiga URSS i els Estats Units. En contrapartida, Rússia participava activament i des dels inicis en el projecte d’acoblament de l’ISS, un projecte conjunt de Rússia, Estats Units i Europa.

Per la seva banda, el 2001 la NASA va llançar el 7 d’abril la sonda 2001 Mars Odyssey en direcció al planeta Mart, en un viatge de 460 milions de quilòmetres que va culminar el 24 d’octubre. Els espectròmetres de raigs infrarojos, llum visible i raigs gamma instal.lats a l’Odyssey havien de permetre prendre imatges de gran definició a les zones més interessants anteriorment identificades per la Mars Global Surveyor i continuar amb la recerca d’aigua i activitat volcànica al planeta roig. Dels resultats de la missió en depenia, en gran part, la possibilitat de fer efectives futures missions tripulades a Mart.

De cara al 2002, la NASA tenia projectat de començar a preparar una missió a Plutó, l’únic planeta inexplorat del sistema solar, amb vistes al 2006 i d’enviar un transbordador Columbia a reparar el telescopi espacial Hubble, que havia estat llançat el 1990 i que ja havia estat reparat en tres ocasions anteriors, 1993, 1997 i 1999. Les millores projectades pel 2002 serien les últimes a fer abans que el telescopi consumís els seus últims anys de vida útil, que expirava el 2010. Quant a l’Agència Espacial Europea, el 2002 tenia projectat d’enviar un Ariane-5 per posar en òrbita el satèl.lit gegant Envisat, un avançat observatori mediambiental per vigilar el clima terrestre i ajudar els científics i investigadors a treure l’entrellat sobre els perills i la realitat del canvi climàtic.