Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
L'Atlantis va instal·lar la primera peça de l'ISS

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Personatges Personatges
Iuri Gidzenko (4)
Mark Shuttlewoth (3)
Miguel López-Alegria (2)
Roberto Vittori (3)
Entitats Entitats
Agència Espacial Europea (34)
Agència Espacial Russa (9)
Consell Superior d´Investigacions Científiques (26)
Estació Espacial Internacional (22)
Estació Espacial Mir (11)
Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (2)
National Aeronautics and Space Administration (84)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Universitat de Lleida (32)
47 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Endavant amb l´ISS i fracàs de l´Ariane
Espai
El 2002 la NASA nord-americana va continuar liderant l´aventura espacial conjunta que els Estats Units, Rússia i l´Agència Espacial Europea (ESA) havien iniciat en anys anteriors per construir l´Estació Espacial Internacional (ISS), una plataforma orbital de gran abast tecnològic que havia de substituir l´antiga Mir, ja retirada, i que permetria afrontar, a mig termini, noves aventures científiques d´estudi de la Lluna, Mart i altres planetes del sistema solar, en l´anunciat camí d´una futura i plausible colonització.

Concretament, el maig del 2002 la NASA va enviar a Mart la sonda Mars Odyssey, a través de la qual va poder certificar l´existència de gel sota la superfície del planeta roig, i havia delegat en la col·laboració de Rússia i l´Agència Espacial Europea l´enviament el desembre del 2003 de la nau Mars Express (llançada a través d´una Soiuz russa) amb la missió d´analitzar amb profunditat la superfície rocallosa de Mart per determinar o descartar del cert la presència d´aigua al planeta.

Pel que fa a l´ISS, el 19 d´abril va tornar a Cap Canaveral el transbordador espacial Atlantis, amb els seus set tripulants, després d´haver instal·lat la primera peça de la columna vertebral de l´ISS, l´S-Zero, de 12 tones de pes i que era el primer segment de nou que havia d´afermar l´estructura externa de l´estació (100 metres de longitud) sobre la qual es bastiria el braç robot de fabricació canadenca encarregat del manteniment permanent de l´ISS. L´Atlantis va iniciar el 7 d´octubre una altra missió tripulada d´onze dies a l´ISS per col·locar-hi una gran biga de suport per a nous mòduls científics i adaptar-hi més panells de captació d´energia solar que garantissin l´autonomia de l´estació. L´actuació de l´Atlantis va ser complementada el 24 de novembre amb l´anada de l´Endeavour a l´ISS, amb set astronautes més a bord, entre els quals hi havia l´espanyol Miguel López-Alegría. Aquest cop, la missió va ser dur a terme tres relleus en la tripulació de l´estació orbital i verificar elements diversos que ja funcionaven anteriorment.

Rússia va fer també la seva aportació a la carrera espacial de l´any amb l´enviament a l´ISS el 25 d´abril del 2002 de dos tripulants, Iuri Gidzenko i Roberto Vittori, mitjançant una Soiuz TM-34, que va traslladar també el jove milionari sud-africà de 28 anys Mark Shuttleworth, que es va convertir en el segon turista espacial de la història. Shuttleworth va pagar 23 milions d´euros per poder participar en l´aventura i es va encarregar de fer nous experiments mèdics i biològics relacionats amb la sida, que era la seva especialitat professional.

L´èxit assolit en aquesta missió russa es va veure frustrat el 15 d´octubre del 2002, quan menys de mig minut després del seu llançament des del cosmòdrom de Plesetsk, al nord-est de Moscou, un coet rus Soiuz va explotar sense causa aparent. Era el 16è accident dels 426 llançaments de Soiuz fets des del cosmòdrom rus. El coet havia de posar en òrbita un laboratori espacial projectat per l´Agència Espacial de Rússia, Rosaviakosmos, i l´Agència Espacial Europea (ESA). El Soiuz explosionat duia a bord, entre d´altres, un experiment de biologia espacial que formava part d´una investigació conjunta de la Universitat de Lleida (UdL), el Consell Superior d´Investigacions Científiques, la Universitat Complutense de Madrid i l´Institut Nacional de Tècnica Aerospacial (INTA), que pretenia establir la resistència i el comportament que podien tenir uns microorganismes en l´espai exterior amb la finalitat d´aportar alguna prova sobre l´origen de la Terra.

L´Agència Espacial Europea (ESA) també va experimentar un sonat fracàs l´11 de desembre del 2002, quan, tres minuts després d´enlairar-se cap a l´espai exterior, el coet Ariane-5 va fer explosió en l´espai aeri i va destruir el nou satèl·lit de comunicacions que pretenia posar en òrbita. L´accident va suposar una greu crisi per a l´ESA, en el que era el seu segon accident. El primer va tenir lloc el 4 de juny del 1996, també a la Guyana francesa, des d´on es va llançar el coet.