Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Àlex Crivillé al pòdium del Circuit de Catalunya després del seu triomf als 500 cc del Gran Premi d'Europa. Al fons, la senyera que generaria polèmica.

Espectacular sortida del gran Premi d'Europa de motociclisme celebrat al Circuit de Catalunya

Articles dependents
Àlex Crivillé
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Puig (18)
Àlex Crivillé (43)
Carles Checa (37)
Daryl Beattie (2)
Emili Alzamora (26)
Haruchika Aoki (2)
Herri Torrontegui (1)
Michael Doohan (20)
Sito Pons (8)
Entitats Entitats
Gran Premi d´Austràlia de motociclisme (10)
Gran Premi d´Espanya de motociclisme (17)
Reial Automòbil Club de Catalunya (25)
Reial Federació Espanyola de Motociclisme (2)
93 lectures d'aquest article
155 impressions d'aquest article
Mundial de motociclisme
Esports
Quan Sito Pons es va retirar de la competició l'any 1991, ho va fer amb un objectiu molt clar, que algun corredor de casa veiés complert el somni que ell no havia pogut realitzar: ser campió en la categoria de 500 cc. Ell havia accedit als 500 cc després de ser bicampió de 250 cc (1988 i 1989), i ho havia intentat sense èxit durant dues temporades.

El 1995, l'objectiu de Pons encara no s'havia aconseguit, però el suport que els últims anys havia donat a Àlex Crivillé i a Alberto Puig semblava començar a donar els seus fruits o, si més no, els va donar al Gran Premi de Jerez, on Crivillé i Puig van pujar al podi com a segon i tercer, i durant el Gran Premi celebrat a Montmeló el mes d'octubre, quan Crivillé va poder fer la volta d'honor després de guanyar la prova de 500 cc.

La temporada de 1995 es va iniciar amb l'esperança de veure si es consolidava la progressió de l'any anterior. L'atenció se centrava en el paper que farien en el mig litre Àlex Crivillé i Alberto Puig. La fita era difícil, perquè Crivillé i Puig tenien davant homes com els australians Michael Dohaan (Honda), campió de l'especialitat, i Daryl Beattie (Suzuki), el nord-americà Kevin Swantz (Suzuki), el brasiler Àlex Barros (Honda) i l'italià Luca Cadalora (Honda).

D'altra banda, en les cilindrades de 125 cc i 250 cc les esperances eran mínimes, especialment pel domini que els pilots japonesos i italians exercien en les dues especialitats. Només els joves pilots Emili Alzamora, de Lleida, en 125 cc, i Carles Checa, de Sant Fruitós de Bages, que debutava amb moto oficial en 250 cc, feien pensar en la possibilitat d'obtenir alguna victòria.

La temporada es va inaugurar el 27 de març amb el Gran Premi d'Austràlia. Els corredors catalans van tenir una notòria actuació. El paper més destacat va ser el de Crivillé, que va fer un tercer lloc. Davant seu s'havien situat els dos pilots locals Dohaan i Beattie. Puig va ocupar una discreta setena posició, després de caure durant els entrenaments. En 125 cc i 250cc Alzamora i Checa van ocupar la quarta posició de les dues cilindrades, que es van adjudicar el japonès Haruchika Aoki (Honda) i l'alemany Ralf Waldman (Honda) respectivament.

La tendència va continuar en la prova següent, el Gran Premi de Malàisia. Àlex Crivillé va ocupar la mateixa posició en el podi que en l'anterior prova, al darrere dels dos australians, que també van repetir posicions. Puig va acabar en cinquena posició, i en 125 cc va ressaltar l'actuació del basc Herri Torrontegui (Honda), que va quedar a només 3 segons del podi.

Més discret va ser el paper al Gran Premi del Japó, disputat el 23 d'abril soa una intensa pluja. Cap pilot espanyol va ocupar plaça en el podi, i només va destacar la cinquena posició de Puig. Els triomfadors van ser l'australià Beattie en mig litre, que va derrotar per primer cop el seu compatriota Dohaan (segon), el japonès Aoki en 125 cc, i l'alemany Waldman en el quart de litre.

El 7 de maig es va disputar al circuit de Jerez el Gran Premi d'Espanya. Amb el suport de 120.000 espectadors. Àlex Crivillé i Alberto Puig van fer un gran paper. Puig es va endur la victòria i Crivillé va ser tercer. El segon havia estat l'italià Luca Cadalora. Prèviament, en els 250 cc Luis D'Antín (Honda) va acabar en tercera posició, darrere del japonès Harada (Yamaha) i de l'italià Biaggi (Aprillia). Menys destacada va ser l'actuació en la categoria de 125 cc, on Alzamora només va aconseguir la setena posició, en una cursa que es va adjudicar un altre cop Aoki.

Dues setmanes més tard, precisament Alzamora obtenia el seu primer podi, un tercer lloc, en el Gran Premi d'Alemanya. En 500 cc no hi va haver podi, però sí una bona actuació de Crivillé i Puig, , que van ser quart i cinquè, respectivament. En la general, Puig ocupava ja la tercera posició, mentre que Crivillé era sisè.

La bona marxa de Puig va continuar en el Gran Premi d'Itàlia, on va finalitzar tercer, darrere dels australians Dohaan i Beattie. Crivillé va acabar en cinquena posició i es va col·locar quart a la general, mentre Puig mantenia el tercer lloc. Les dues primeres places corresponien a Dohaan i Beattie. , autèntics amos de la prova reina. En les altres cilindrades no hi va haver novetats.

En terres holandeses, Crivillé va aconseguir la primera pole position de la seva carrera en els 500 cc i va ocupar el segon graó en el podi, mentre que Puig era tercer i la victòria va ser per a Dohaan. Semblava que el somni de Sito Pons era cada cop més a prop.

Però la mala sort va aparèixer el 8 de juliol, quan Alberto Puig va ser protagonista d'una aparatosa caiguda a la recta final del circuit de Le Mans, circulant a 260 km/h, mentre s'entrenava. El greu accident li va suposar dir adéu a la temporada. El primer diagnòstic, després de ser operat a Barcelona, el forçava a tres mesos d'inactivitat, però la lesió es va complicar encara més i li van haver d'operar quatre cops la cama esquerra.

Crivillé també va caure a Le Mans, però ja durant la carrera, quan rodava en segona posició. La victòria va ser per al pilot d'Honda Dohaan, que es distanciava definitivament dels seus rivals. En 125 cc, un cop més, la victòria va ser per a Aoki. Alzamora va fer una setena posició i Carles Checa va quedar quart als 250 cc, mentre l'alemany Waldman s'emportava la victòria i s'acostava al líder, Biaggi, segon en la cursa. Després d'aquesta prova, Checa va substituir Puig en 500 cc.

Tot va tornar a la normalitat el 23 de juliol en el Gran Premi d'Anglaterra. Crivillé i Alzamora van acabar en tercera posició en les respectives cilindrades, i van dedicar el podi al seu company i amic Alberto Puig.
En la cursa següent, el Gran Premi de la República Txeca, disputat el 22 d'agost, no hi va haver podis, però cal destacar el quart lloc de Torrontegui en 250 cc, i la sisena i vuitena posicions de Crivillé i Checa. Precisament, aquest últim puntuava per primer cop després de substituir el lesionat Puig.

La bona actuació dels catalans en l'esport de dues rodes es va veure trencada en el Gran Premi del Brasil. I a l'Argentina van destacar la quarta posició de Crivillé en el mig litre i la primera victòria d'Alzamora en 125 cc. En aquest Gran Premi van quedar definits els títols. En 500 cc el campió va ser l'australià Dohaan, en 250 cc l'italià Biaggi. i en 125 cc el japonès Aoki.

Tan sols quedava per disputar una prova, el Gran Premi d'Europa, que es corria el 8 d'octubre al circuit de Montmeló. Àlex Crivillé va aconseguir la seva primera victòria de la temporada en 500 cc, i va confirmar així la quarta posició en la classificació general final. El triomf va generar una certa polèmica pel fet que Crivillé va pujar al podi mentre sonava l'himne d'Els segadors i es va hissar la bandera catalana, una forma de celebració que ja havia estat posada en pràctica durant els Jocs de Barcelona i que va ser molt criticada en mitjans periodístics espanyols i pel president de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme (RFEM), Juan Àlvarez. Aquell mateix dia, Àlvarez va aconseguir col·locar la bandera i l'himne espanyols al podi del segon lloc aconseguit en 125 cc pel lleidatà Alzamora, que en acabar la temporada havia obtingut una meritòria tercera posició en la classificació del Mundial.

La nota emotiva de la jornada la va posar Alberto Puig, que encara es trobava en procés de recuperació de les seves lesions, quan va fer una volta d'honor al Circuit de Catalunya abans d'iniciar-se la prova de 500 cc i va ser aclamat pels 55.000 espectadors que s'hi van aplegar.

La jornada va tenir més al·licients encara, si bé no van arribar a tant bona fi. Un altre català, de Sant Fruitós de Bages, Carles Checa (Honda), que havia entrat al Mundial substituint Puig i només havia disputat cinc Grans Premis, va fer una cursa espectacular en 500 cc i va aconseguir encapçalar-la, però una caiguda quan faltaven només vuit voltes el va fer abandonar.

Per acabar d'arrodonir la jornada, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i els responsables del Circuit de Catalunya van tornar a ser premiats com la millor organització del Mundial per la premsa especialitzada.

El balanç final de la temporada va ser clarament positiu per al motociclisme català. Entre tres pilots havien aconseguit 13 podis. Crivillé sis —4 tercers, 1 segon i 1 primer lloc—, Alzamora quatre —2 tercers, 1 segon i 1 primer— i Puig. malgrat la seva lesió, tres -1 tercer, 1 segon i 1 primer lloc.