Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Arnold Schwarzenegger

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Eleccions i processos electorals (1758)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Adolf Hitler (10)
Arnold Schwarzenegger (7)
Cruz Bustamante (3)
George W. Bush (404)
Gray Davis (6)
Maria Shriver (1)
Ronald Reagan (21)
Entitats Entitats
Partit Demòcrata dels Estats Units (37)
Partit Republicà dels Estats Units (25)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Califòrnia (EUA) (39)
20 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
Arnold Schwarzenegger
Estats Units
El 8 d’octubre del 2003 l’actor nord-americà d’origen austríac Arnold Schwarzenegger, de clara tendència republicana, es va proclamar vencedor de les eleccions celebrades a l’Estat de Califòrnia, amb un 48,7% dels vots a favor davant del demòcrata Cruz Bustamante, que en va obtenir un 31,6%. Prèviament, els ciutadans californians van decidir destituir el governador que tenien, el també demòcrata Gray Davis, amb un 55,4% dels vots. Així, van reprovar definitivament la seva gestió i van avalar les eleccions extraordinàries que havien tingut lloc. Schwarzenegger havia d’encarar en la seva gestió el forat pressupostari de 38.000 milions de dòlars i el deute de 8.000 milions deixat per Davis, que havia estat l’origen de la seva reprovació. L’elecció de Schwarzenegger per al lloc que algunes dècades abans havia ocupat Ronald Reagan es va convertir en notícia de primera plana a tot el món i va fer córrer rius de tinta sobre les peculiaritats del sistema electoral i la concepció política dels Estats Units d’Amèrica.

Arnold Schwarzenegger va néixer al poble de Thal, a prop de la ciutat de Graz (als Alps austríacs), el 30 de juliol del 1947 en el si d’una família humil: el seu pare era cap de policia del poble i la seva mare mestressa de casa. Aprofitant el seu portentós físic, de molt jove es va dedicar a entrenar al soterrani de casa seva, i als quinze anys ja era un consumat aixecador de peses.

Durant la seva primera joventut es va integrar a l’exèrcit austríac. Però el seu somni era el culturisme, i per això va marxar cap a Munic per entrenar-se i dirigir un gimnàs. El 1965, amb només divuit anys, va guanyar el campionat d’Europa de culturisme i va decidir traslladar-se als Estats Units, on hi havia els millors culturistes del món.

Un cop als Estats Units, país on va arribar quan tenia 21 anys, va aconseguir el títol de Mister Univers, amb el sobrenom de The Austrian Oak, i el va revalidar en cinc ocasions. També va ser proclamat set vegades Mister Olympia. Als Estats Units es va reinventar a si mateix i, a més de convertir-se en una estrella del culturisme, es va matricular a la universitat de Wisconsin, on es va graduar en economia. Amb només 22 anys va crear una empresa de venda d’aparells de musculació per correu que li va permetre guanyar molts diners.

El següent pas va ser fer-se un forat al món de Hollywood. Els seus primers èxits cinematogràfics com a actor van ser pel·lícules de baix pressupost com ara Hercules in New York, el 1970, on va utilitzar el nom d’Arnold Strong a causa de la dificultat del seu cognom. Però no va ser fins al 1977 que va arribar al gran públic amb el documental de gran èxit Pumping Iron. A partir d’aquí van arribar els grans èxits a la gran pantalla amb pel·lícules com ara Conan el bárbaro, Terminator 1 i 2, Twins, Desafio total, Mentiras arriesgadas, etc.

Paral·lelament, va iniciar una notable carrera política. El 1983 es va nacionalitzar nord-americà i ja el 1984 va pronunciar un discurs en una convenció republicana. Al casar-se el 1986 amb Maria Shriver, neboda de l’assassinat president John F. Kennedy, amb qui va tenir quatre fills (Katherine, Christina, Patrick i Christopher), va assegurar la seva entrada a la vida política nord-americana. El 1988 va fer campanya amb George Bush i el 1990, durant el mandat d’aquest últim, va ser nomenat director del Consell de Salut Física i Esport. El 1997 la seva salut va patir un fort revés a causa d’una operació a cor obert.

El 2002 va tenir la temptació de ser candidat a les eleccions de Califòrnia, però el possible efecte sobre la seva família i el contracte de trenta milions de dòlars que tenia firmat per rodar Terminator 3 el van fer desistir inicialment.

Però la crisi oberta per la gestió del governador demòcrata Gray Davis va fer que l’agost del 2003 Schwarzenegger anunciés formalment la seva presentació com a candidat republicà a governador de Califòrnia i que el 8 d’octubre guanyés còmodament les eleccions, malgrat que durant la campanya electoral va ser acusat d’abusos sexuals i d’haver sentit simpatia per Adolf Hitler.

El 17 de novembre Arnold Schwarzenegger va jurar el càrrec com a nou governador de Califòrnia al Capitoli de Sacramento, la capital de l’Estat, i es va convertir en el 38è mandatari del territori més ric dels Estats Units. Durant la cerimònia de jurament, el nou governador va prometre aplicar immediatament el seu pla per reactivar l’economia i començar a reduir el dèficit públic.