Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
els ciutadans americans presenten els seus respectes al president Nixon

Articles dependents
Richard Nixon
Marion Barry
Newt Gingrich
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Poder executiu i governs (1139)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Newt Gingrich (5)
Robert Dole (9)
Entitats Entitats
Cambra de Representants (Estats Units) (15)
Partit Demòcrata dels Estats Units (37)
Partit Republicà dels Estats Units (25)
Senat dels Estats Units (22)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
41 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
La nova majoria republicana
Estats Units
A finals del 1994, el president dels Estats Units, Bill Clinton, va travessar l'equador del seu mandat sota l'amenaça de veure's reduït a jugar el paper de figurant per la nova majoria republicana, que va aconseguir el control de les dues cambres del Congrés. Clinton s'esforçava per mantenir-se en el primer pla de l'actualitat davant l'augment de popularitat del nou Speaker republicà de la Cambra de Representants, Newt Gingrich, que molts observadors consideraven el president de facto dels Estats Units.

Les eleccions legislatives del 8 de novembre van suposar un vot de càstig per a la gestió dels dos primers anys de mandat de Bill Clinton. El president demòcrata hi va arribar amb una imatge afeblida per alguns antics escàndols d'infidelitat conjugal, amb sospites de corrupció -relacionades amb l'afer Whitewater, quan Bill Clinton era governador de l'Estat d'Arkansas l'any 1980- i, sobretot, amb la imatge de falta de convicció política i de capacitat per decidir-se, per por a disgustar l'opinió pública. La incapacitat per tirar endavant la reforma sanitària era el més espectacular dels seus fracassos.

Malgrat la bona marxa de l'economia, l'oposició republicana va obtenir el control de les dues cambres del Congrés, per primera vegada en 40 anys. Sota la direcció de Newt Gingrich, el Partit Republicà va aconseguir 227 escons a la Cambra de Representants, davant els 199 del Partit Demòcrata. Al Senat, l'oposició liderada per Robert Dole es va convertir en majoritària amb 53 senadors, mentre que el partit que controlava la Casa Blanca va haver de conformar-se amb 47 representants.

El Partit Republicà es preparava per assumir la responsabilitat del poder legislatiu, amb l'ambició proclamada d'imposar la seva política a la Casa Blanca, però també de transformar la nació i la manera com havia estat governada. Les seves propostes es recollien en l'anomenat Contracte per Amèrica, inspirat per les idees radicals de la Coalició Cristiana.

La idea fonamental d'aquest Contracte era reduir el paper del govern federal i rectificar els programes socials posats en marxa en la dècada dels seixanta, que, segons els republicans, havien portat a una cultura de la pobresa i la violència. Una de les seves propostes essencials era una reforma constitucional que obligués a equilibrar el pressupost federal. El Contracte per Amèrica proposava, també, algunes mesures de renovació moral, com ara la instauració de l'oració a les escoles; l'increment de la lluita contra el crim, amb l'extensió de la pena de mort; i la revisió dels programes socials -el welfare-. En aquest camp, la disposició més controvertida del programa republicà era la supressió de l'ajuda a les mares solteres de menys de 18 anys.

En el terreny polític, els republicans van manifestar la seva intenció de substituir els polítics professionals per "ciutadans legisladors". Cap representant podria mantenir el seu escó més de 12 anys: els senadors només podrien mantenir-se durant 2 mandats de 6 anys, i els diputats, només durant 6 mandats de 2 anys.

La rèplica de la Casa Blanca al programa republicà va ser la declaració de Bill Clinton sobre els drets de les classes mitjanes, en què preveia una reducció dels impostos -amb un import total de 60.000 milions de dòlars en 5 anys-. Clinton va reconèixer que milions dels seus conciutadans estaven decebuts i frustrats davant una represa econòmica que no els havia permès millorar les seves condicions de vida. El president va precisar quatre propostes: la deducció fiscal de les despeses universitàries; la reducció del crèdit fiscal per a les famílies amb ingressos inferiors als 75.000 dòlars; la incitació a l'estalvi sota fórmules de reducció d'impostos i, finalment, una reforma de l'ajuda a la formació professional. El seu objectiu era "construir una nova economia i restaurar el somni americà".