Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Durant el 1996 es van radicalitzar els conflictes al carrer entre joves abertzales i l'Ertzaintza

El llaç blau va simbolitzar la lluita per l'alliberament dels segrestats per ETA i contra el terrorisme

L'acte més important fet per ETA a Catalunya va ser l'atemptat a l'aeroport de Reus al mes de juliol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Pau i resolució de conflictes (406)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Adolfo Pérez Esquivel (3)
Cosme Delclaux (7)
Fernando Múgica Herzog (7)
José Antonio Ortega Lara (15)
José Antonio Urrutikoetxea (15)
José María Aldaya (5)
Julián Atxurra Egurola (4)
María Nagore Mujika Álvarez (3)
Ramon Doral Trabadelo (2)
Valentín Lasarte Oliden (2)
Entitats Entitats
Ertzaintza (47)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
113 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Cinc morts, dos segrestats i més de cent detinguts
ETA
El 1996 ETA va aturar els atemptats indiscriminats per fer-los més selectius i dirigits a personalitats de relleu, alhora que impulsava els enfrontaments violents entre la policia basca i els joves radicals als carrers del País Basc. El 1996 va ser també l'any en què ETA va oferir una minitreva i en què va segrestar dues persones.

Precisament un segrest, el del funcionari de la presó de Logronyo José Antonio Ortega Lara, de 37 anys, va ser la primera acció etarra de l’any, el 17 de gener. L'acció es va considerar vinculada amb la campanya a favor del reagrupament dels presos en centres del País Basc i suposava un canvi d'estratègia d'ETA, que fins llavors només havia realitzat segrestos amb finalitats econòmiques. Era també una demostració de capacitat operativa, ja que ETA mantenia dues persones segrestades simultàniament. L'altra era l'empresari José Maria Aldaya, que no seria alliberat fins al 14 d'abril, després de 341 dies de segrest.

En plena campanya per a les eleccions del 3 de març, es van produir dos atemptats mortals contra dues persones molt vinculades al PSOE. El 6 de febrer, ETA va assassinar el socialista i advocat Fernando Múgica Herzog, germà de l'exministre de Justícia Enrique Múgica. El 25 de març, l'Ertzaintza va detenir el seu assassí, Valentín Lasarte Oliden.

El 14 de febrer va ser assassinat l'expresident del Tribunal Constitucional i membre del Consell d'Estat Francisco Tomás y Valiente, de 63 anys, a la Universitat Autònoma de Madrid a on donava classes. L'autor de l'assassinat va ser Jon Bienzobas Arretxe ,Karaka.

L'endemà de la victòria del PP , ETA va matar a Irun l'ertzaina i militant del PNB Ramon Doral Trabadelo, responsable de les operacions antiterroristes a Guipúscoa fins al 1995, amb una bomba col·locada al seu cotxe.

El 20 de maig, una bomba situada en un contenidor d'escombraries al centre de Còrdova va matar el sergent d'enginyers Miguel Àngel Ayllón González, de 27 anys. L'atemptat tenia com a objectiu un autobús que traslladava militars a la base del Cerro Muriano, i va ser interpretat com un intent de provocar una matança massiva de militars amb motiu de l'arribada al poder del Partit Popular.

L'últim assassinat de l'any va tenir lloc la matinada del 26 de juliol, quan un membre no identificat del comando Donosti va disparar cinc trets contra la construcció del Gohierri guipuscoà Isidro Usabiaga Esnaolava. Usabiaga havia pagat l’”impost revolucionari", però l'Ertzaintza havia interceptat l'entrega dels diners, l'havia filmada i havia utilitzat la cinta com a prova contra membres d'ETA.

L' 11 de novembre, ETA va segrestar Cosme Delclaux Zubiría, de 34 anys i fill d'un important empresari basc, Alvaro Delclaux Barrenechea, president de Vidrala S.A..

A l'estiu ETA va cometre un elevat nombre d'atemptats a les zones turístiques d'Andalusia i del sud de Catalunya. El més important es va produir a Reus el 20 de juliol, quan un artefacte a l'aeroport va provocar 34 ferits, quatre d'ells molt greus. La majoria de les víctimes van ser turistes britànics. Aquell dia hi va haver dues explosions més a Cambrils i Salou que no van provocar víctimes, i set dies més tard va esclatar una altra bomba a Salou. Aquests atemptats es van atribuir al comando itinerant d'ETA i es van considerar la seva resposta a la negativa de les forces democràtiques a iniciar el procés negociador que ETA reclamava.

L'oferta d'ETA havia arribat el 23 de juny, quan va anunciar una suspensió temporal dels actes durant una setmana. Segons la nota, que evitava utilitzar el terme "treva", la decisió d'aturar els atemptats durant aquest temps era unilateral i responia a la voluntat de diàleg d'ETA. Aquesta era la primera vegada que ETA declarava una treva des de feia set anys.

El govern central va qualificar la proposta d'ETA de "parany" per esquerdar el consens antiterrorista dels partits democràtics. El dia 25, la mesa d'Ajuria Enea va posar tres condicions per poder dialogar: l'alliberament d'Ortega Lara, la suspensió "completa i prolongada de les seves accions armades" i l'acceptació de la pluralitat d'opcions polítiques a Euskadi.

El dia 29, les centrals sindicals ELA i LAB, pròximes a Herri Batasuna, van demanar a ETA que allargués la treva, que ja estava a punt d'acabar. El moviment pacifista abertzale Elkarri es va afegir a aquesta demanda. En el curs d'una manifestació silenciosa que va aplegar 10.000 persones a Bilbao sota el lema "Per un procés de pau just a Euskal Herria", el líder d'Elkarri, Jonan Fernàndez, va demanar un procés de diàleg "en el qual puguem parlar del dret d'autodeterminació".

Mentre durava la treva, el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel va fer públic que l'any anterior havia fet de mitjancer entre el govern central i ETA a petició d'aquests últims. Aquests contactes es van interrompre per l'assassinat de Francisco Tomàs y Valiente. La via que representava Pérez Esquivel no estava tancada i, poc abans d'acabar l'any, el mateix premi Nobel de la pau va confirmar públicament que havia reprès els contactes amb ETA. Un sector de l'organització va mantenir clarament oberta la possibilitat de diàleg. Dirigents històrics es van enfrontar a l'aparell oficial per forçar una treva indefinida.

Les policies basca, espanyola i francesa van desarticular set escamots al llarg de l'any i van detenir un total de 157 persones vinculades amb ETA.

Maria Nagore Mujika Álvarez, una de les etarres més buscades, va ser detinguda a l'aeroport Roisy-Charles de Gaulle, de París, quan tornava de Mèxic. Però l'èxit més gran es va viure el 23 de juliol amb la detenció del número tres d'ETA, Juliàn Atxurra Egurrola Pototo, i del membre del comando itinerant Daniel Derguy.

El 27 de novembre, la Guàrdia Civil va desarticular un comando a Pontevedra que pretenia assassinar Manuel Fraga, president de la Xunta de Galícia.

La col·laboració francesa va ser essencial al llarg del 1996, fins al punt que van ser detinguts més membres d'ETA per la policia francesa (99) que no pas per l'espanyola (58).

La col·laboració francesa es va traduir també en l'entrega a la justícia espanyola d'alguns membres d'ETA. Va ser significatiu el cas de José Antonio Urrutíkoetxea Bengoetxea Josu Ternera, que va ser expulsat de territori francès i lliurat a les autoritats espanyoles el 3 de maig.

Per contra, Bèlgica va posar en llibertat provisional el 5 de febrer dos membres d'ETA reclamats per Espanya, Luis Moreno i Raquel Garcia, fet que va provocar la immediata suspensió de la col·laboració jurídica internacional entre els dos països. Després d'aquesta decisió, el govern d'Aznar va forçar la Unió Europea a prohibir la concessió d'asil polític a ciutadans d'altres països comunitaris.