Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La policia trasllada alguns dels detinguts a Barcelona relacionats amb ETA

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Nacionalismes (143)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme basc (502)
Terroristes (68)
Víctimes (137)
Personatges Personatges
Ernest Lluch Martín (25)
Fernando García Jodrá (9)
Francisco Cano Consuegra (6)
Froilán Elespe (2)
Javier Balza (16)
Jose Ángel Santos Larrañaga (1)
José Ignacio Gervilla (5)
José Javier Múgica Astibia (4)
Josep Maria Lidón (5)
Josu Leonet (1)
Julen de Madariaga (2)
Justo Oreja Pedraza (3)
Manuel Giménez Abad (4)
Mariano Rajoy (296)
Patxi Zabaleta (6)
Ramón Díaz (3)
Santiago Oleaga Elejabarrieta (2)
Santos Santamaría (3)
Entitats Entitats
Aralar (17)
Diario Vasco (2)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Eusko Alkartasuna (167)
Guàrdia Urbana de Barcelona (70)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Popular d'Aragó (9)
Unió del Poble Navarrès (22)
143 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Matar per no parar
ETA
Després del trencament de la treva el 1999 i de l’escalada de violència del 2000, amb un total de 23 morts, el 2001 apareixia com un any decisiu per a ETA, que hauria de comprovar quina era la resposta de la societat basca al seu canvi d’estratègia. La resposta va ser inequívoca i va arribar amb les eleccions al Parlament basc del 13 de maig, quan PNBEA, a qui ETA feia responsables del trencament de la treva, van tenir els millors resultats de la història i van guanyar cinc escons, mentre Euskal Herritarrok, que mantenia inalterable el seu suport polític a ETA, va tenir els pitjors resultats de la seva història i va perdre la meitat, set, dels escons que tenia a la cambra de Vitòria. Aquests resultats van aprofundir les divisions a l’interior de l’esquerra abertzale, ja greus des del trencament de la treva, i van fer que per primer cop un sector d’aquest món s’oposés públicament a ETA. Es tractava del corrent Aralar, dirigit per l’històric advocat d’ETA Patxi Zabaletai pel fundador d’ETA Julen de Madariaga.

Però tots aquests moviments no van fer modificar la posició d’ETA, que va seguir defensant la necessitat de mantenir la seva “lluita armada”. El fet que els atemptats, encara que nombrosos, fossin inferiors als de l’any anterior i que la majoria d’activistes fossin joves que provenien de la kale borrokava fer pensar als especialistes que la infraestructura d’ETA es trobava en un moment de molta debilitat.

A aquesta debilitat hi van contribuir decisivament els èxits policials tant a l’Estat espanyol com al francès i la creixent cooperació internacional en la lluita contra el terrorisme, consolidada després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units. Al llarg de l’any es van desarticular dotze comandos de l’organització, el doble que el 2000, gràcies també al clima de col.laboració sorgit entre el nou responsable d’Interior espanyol, Mariano Rajoy i el del País Basc, Xabier Balza.

El primer cop a l’organització va ser la desarticulació al gener del comando Barcelona, responsable de l’assassinat l’any anterior d’Ernest Lluch, del regidor del PP a Viladecavalls, Francisco Cano, i del guàrdia urbà de Barcelona Juan Miguel Gervilla. El comando Barcelona va ser desarticulat un
altre cop en haver escapat la primera vegada el cap del comando, Fernando García Jodrá, que va caure el mes d’agost. Aquestes detencions van permetre, a més, desfer la petita xarxa d’infraestructures i de col.laboradors que ETA tenia a Catalunya. Els altres comandos desarticulats van ser: Ttotto, Araba, Gaua i Buruntza, que pertanyien a l’anomenat complex Donosti; el comando Xoxua o itinerant; el comando Madrid i els comandos Nafarroa i Basurde.

Pel que fa als atemptats, ETA va matar un total de 15 persones durant l’any. Entre elles hi havia quatre agents de l’Ertzaintza (nou objectiu prioritari d’ETA per assenyalar la seva oposició frontal al govern basc), un policia nacional i el mosso d’esquadra Santos Santamaría, el primer de la història, que va morir el mes de març a Roses en una de les accions terroristes contra interessos turístics a les costes catalana i valenciana. La resta de víctimes mortals van ser: el general de brigada Justo Oreja; el cuiner de la Comandància de Marina de Donostia Ramón Díaz; el magistrat de l’Audiència Provincial de Biscaia nascut a Girona Josep Maria Lidón; el director financer d’El Diario Vasco, Santiago Oleaga; el regidor d’UPN José Javier Múgica; el tinent d’alcalde socialista de Lasarte- Oria Froilán Elespe; el president del PP d’Aragó, Manuel Giménez Abad, i dos treballadors de Donostia, José Ángel Santos Larrañagai Josu Leonet, que van morir “per error”.