Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Pau i resolució de conflictes (406)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Alfons López Tena (41)
Anna Simó (32)
Artur Mas (828)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mariano Rajoy (296)
Miquel Iceta (86)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
45 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
ETA posa fi a 43 anys de violència terrorista
Set de la tarda del 20 d'octubre del 2011. Falta un mes clavat per les eleccions generals. La banda terrorista ETA anuncia a través d'un comunicat publicat als diaris digitals Gara i Berria a la BBC i al New York Times “el cessament definitiu de l'activitat armada” després de 43 anys de violència i de 829 assassinats. Sense condicions. ETA responia així a la petició que havien fet tres dies abans sis personalitats internacionals en la Conferència Internacional de la Pau celebrada a San Sebastià i també a les demandes de l'esquerra abertzale.

'És temps de mirar el futur amb esperança' i 'd'actuar amb responsabilitat i valentia', afirmava la banda. El text, que també sol·licitava “un diàleg directe” amb el govern espanyol per resoldre les “conseqüències del conflicte” -és a dir, la situació de presos i etarres en clandestinitat-, i que refermava un compromís clar, ferm i definitiu de superar la “confrontació armada”, va ser analitzat amb lupa. No era el primer cop que ETA anunciava un cessament del conflicte armat. Ho havia fet ja el 2006, poc abans de l'atemptat a la T4 de Barcelona, que va causar un mort. La desconfiança planava en moltes declaracions i anàlisis i, tot i admetre que era un “anunci sense precedents”, alguns mitjans subratllaven que l'organització no parlava de dissolució.

No obstant això, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va sortir cap a les 20:00h davant dels mitjans per declarar que el comunicat era “una victòria de la democràcia, la llei i la raó” alhora que demanava unitat al govern que sortiria de les urnes el 20 de novembre per afrontar aquesta nova etapa. El candidat del PSOE a la presidència del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'expressava més o menys en els mateixos termes, tot i reconèixer que tant de bo aquest moment hagués arribat abans.

Per la seva banda, l'aleshores líder de l'oposició, Mariano Rajoy, va assegurar que la notícia era bona i que era “fruit de l'esforç i la determinació de la societat, que ha sabut resistir el xantatge criminal del terrorisme”, però va afegir que el comunicat no significava la fi de la banda. “La tranquil·litat dels espanyols només serà completa quan es produeixi la dissolució irreversible d'ETA”, va insistir.

A Catalunya, el Govern de la Generalitat i els partits catalans van rebre la notícia amb optimisme. El president, Artur Mas, que a l'hora de les declaracions es trobava a la Masia del Barça -cosa que li va suposar algunes crítiques-. va considerar l'anunci positiu, però va afegir que “encara queda molt camí per recórrer”. “Estem al principi del final, no al final definitiu”, va afirmar. “Espero que el final d'aquest camí sigui la dissolució d'ETA i el lliurament de les armes”, va afegir Mas.

D'altra banda, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, va celebrar l'anunci i va destacar al seu compte de Twitter: “Avui s'acaba ETA i acaba la violència que ens ha copejat massa temps. Des del record a les víctimes, celebrem la victòria dels demòcrates”. ICV-EUiA va valorar el pas que es donava cap a la pau i la normalització política a Euskadi. Al seu torn, ERC va demanar a l'Estat espanyol que s'avingués a dialogar amb l'esquerra abertzale. "Ara toca que l'Estat respongui. Demanem que sigui una mica més semblant al Regne Unit i que permeti als pobles que integren l'Estat Espanyol decidir en absència de violència quin ha de ser el futur d'Euskadi i també de Catalunya i els Països Catalans", va dir la portaveu del partit, Anna Simó.

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, va anar una mica més lluny, i va assegurar que ja no hi ha "excuses" que impedeixin convocar un referèndum d'autodeterminació a Euskadi. En canvi, Ciutadans, va qualificar el comunicat de decebedor i va lamentar que ETA no anunciés “el lliurament de les armes i la seva dissolució”.

En l'àmbit internacional, França es va prendre el seu temps per reaccionar a la notícia. El president de la República, Nicolas Sarkozy, va destacar l'endemà de l'anunci “la victòria de la democràcia sobre la violència” i va prometre que França continuaria “donant suport a Espanya per assegurar una pau duradora al País Basc”.
D'altra banda, el líder nacionalista irlandès Gerry Adams va insistir que el comunicat de l'organització terrorista complia amb les exigències de la conferència de Sant Sebastià i va demanar formalment a París i Madrid que comencessin a parlar amb ETA.

Després de més de quatre dècades d'horror, els experts van coincidir que no seria fàcil acomodar-se a la normalitat democràtica a Euskadi. Ni per a les institucions ni per a les persones. De fet, la banda indicava que estava “preparada per dialogar” ben entrat el 2012. Al maig, la banda demanava establir contacte amb el Govern espanyol per procedir al desarmament unilateral i abordar la situació dels presos per aconseguir una conclusió definitiva del conflicte. Queda camí per recórrer.