Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
La policia nord-americana va entrar a casa l'oncle avi d'Elián per agafar el nen.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Migracions: immigrants, emigrants (380)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Elián González (21)
Fidel Castro (78)
Janet Reno (3)
Juan Miguel González (1)
Entitats Entitats
Govern de Cuba (11)
Govern dels Estats Units (145)
Tribunal d'Atlanta (1)
Tribunal Suprem dels Estats Units (13)
45 lectures d'aquest article
EUA fa tornar Elián a l'Havana
Cuba
Després de 40 anys de bloqueig absolut, el Congrés dels Estats Units va aprovar, el mes de juny del 2000, un aixecament parcial de l’embargament a Cuba autoritzant la venda de medicines i aliments nord-americans a l’illa. Aquesta decisió es va prendre, després de moltes hores de negociació i anys de discussió, en un context molt especial.

El congressistes cubans, que sempre s’havien oposat a suavitzar l’embargament contra el règim castrista van haver de cedir, conscients que una gran part de l’opinió pública nord-americana estava a favor del retorn a Cuba d’Elián González, el nen balsero que feia set mesos que era als Estats Units i que aquell mateix dia, el 28 de juny, estava previst que sortís cap a l’Havana.

El cas del nen balsero havia començat el 25 de novembre de 1999, quan les autoritats nord-americanes van recollir Elián González davant les costes de Florida després que la seva mare, el padrastre del nen i els altres ocupants de l’embarcació en què havien fugit morissin ofegats. L’Havana va reclamar immediatament el nen, emparant-se en els drets del seu pare, divorciat de la mare i va convertir l’afer del nen en un cas d’orgull nacional, mentre l’oncle-avi del nen, que vivia a Miami i a qui el servei d’Immigració d’EUA havia entregat el nen l’endemà del seu rescat, no volia ni sentir parlar de tornar Elián a Cuba.

Per assegurar-se’n la guarda i custòdia, els familiars de Miami van presentar una demanda d’asil polític el mes de desembre. Al gener, Immigració va dir que Elián havia de tornar a Cuba amb el pare. L’oncle-avi va demanar aleshores, oficialment la custòdia i un tribunal de Florida l’hi va atorgar temporalment. El 12 de gener la fiscal general, Janet Reno, va manifestar, de nou, que el nen havia de tornar a Cuba i una setmana després els familiars de Miami van presentar una demanda d’asil per bloquejar el retorn. El 22 de març, enmig ja d’un gran desplegament mediàtic arreu del món, un jutge de Miami va dictar que Immigració era competent per tornar el nen al pare. Els familiars van respondre recorrent al tribunal d’Apel•lacions d’Atlanta.

Finalment, el 6 d’abril, el pare del nen, Juan Miguel González, va arribar a Washington. El viatge es va produir després de diversos rumors que apuntaven la possibilitat que González aprofités per quedar-se als Estats Units amb el seu fill, extrem que el seu advocat va negar al rebutjar l’oferiment d’un permís de residència que les autoritats de Washington li van fer arribar a Cuba. El 12 d’abril, el Govern nord-americà va ordenar que el nen fos lliurat al seu pare, però l’endemà una ordre judicial impedia que Elián sortís del país mentre durés el procés judicial. Vuit dies més tard, en una operació al digna d’una pel•lícula d’acció, una desena d’agents judicials armats van treure el nen de casa del seu oncle-avi davant les càmeres de mig món i el van lliurar al pare.

La batalla legal va continuar. L’1 de juny el Tribunal d’Atlanta va dictaminar que Elián no podia demanar asil polític, decisió contra la qual familiars de Miami, amb el suport de tot l’exili cubà, van recórrer al Suprem que, el 28 de juny, va rebutjar el recurs. Quan es va saber que el nen tornaria a Cuba amb el seu pare, Fidel Castro, que havia utilitzat el cas per revifar els sentiment anti-nord-americà de la població cubana, va exhortar els seus ciutadans a la calma. Fins al 15 de juliol, Castro no va anar a visitar el nen a la residència de luxe, condicionada fins i tot amb una escola, que el règim havia proporcionat per facilitar la readaptació d’Elián.

El mateix dia que es coneixia el dictamen del Suprem sobre el cas Elián, el president dels Estats Units, Bill Clinton, va anunciar que la proposta aprovada pel Congrés per autoritzar la venda de medicines i aliments a Cuba era massa limitada, que els beneficis serien molt minsos per als cubans, però que, en canvi, podia malmetre la imatge internacional dels Estats Units. Després d’un llarg estira-i-arronsa entre la Casa Blanca i el Congrés, finalment el 18 d’octubre es va autoritzar la venda d’aliments i medecines a l’illa però amb moltes restriccions. Segons la llei aprovada, el comerç només es podria fer en una direcció. Cuba no podria vendre res als Estats Units i hauria de pagar en metàl•lic tot el que comprés, sense tenir accés a cap crèdit nord-americà.

El Govern de l’Havana va dir que la nova reglamentació “lluny de suavitzar-lo (l’embargament), potser l’endurirà, ja que la màfia i l’extrema dreta estableixen tantes condicions, que fan impossible el comerç”.