Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
George W. Bush

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas 11-S (80)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
John Kerry (20)
Osama Bin Laden (108)
Saddam Hussein (164)
Entitats Entitats
Govern dels Estats Units (145)
Partit Republicà dels Estats Units (25)
29 lectures d'aquest article
George W. Bush
EUA
Fill gran de l’expresident dels Estats Units George Bush, George W. Bush (té quatre germans més) va néixer el 6 de juliol del 1946 a Connecticut, on el seu avi havia estat durant deu anys senador republicà. De ben petit es va traslladar amb la família a Odessa (Texas), on el seu pare va invertir en camps de petroli. Va estudiar a Yale, on el 1968 va aconseguir una diplomatura en història, i també va anar a Harvard sense arribar a llicenciar-se. Durant anys va fer una vida fàcil gràcies a la fortuna i la influència de la seva família. El 1975 va obtenir un màster en administració d’empreses i va començar a treballar en la indústria energètica de Midland abans de dedicar-se a la política.
El novembre del 1994 va ser elegit governador de Texas, el segon Estat més gran dels Estats Units, i el 1998 va ser reelegit en el càrrec. Allà va posar en pràctica l’anomenat “conservadorisme compassiu” amb una política que combinava la liberalització econòmica amb un cert manteniment de l’Estat del benestar i el protagonisme de polítics provinents de minories, especialment hispanos. En les més de 150 penes de mort que es van aplicar a Texas durant els seus dos mandats com a governador, Bush no va usar mai les seves prerrogatives de clemència per retardar o cancel·lar una execució.

El març del 1999 va fer el primer pas cap a la Casa Blanca anunciant la formació d’un comitè per recaptar fons de cara a les eleccions presidencials. Per la seva neutralitat ideològica dins del Partit Republicà, va poder comptar amb el suport de tots els sectors del partit.

Durant la campanya electoral del 2000, es van ventilar alguns episodis poc clars del seu passat, com una detenció per conduir sota els efectes de l’alcohol. Casat amb Laura Welch el 1977 i pare de dues noies bessones, Bush no va amagar mai que havia estat bevedor i que el seu comportament de jove havia estat inapropiat. Els atacs demòcrates al seu passat van servir més aviat per reforçar el perfil humà de Bush i per convèncer els electors que un home capaç de refer la seva vida tenia la força de voluntat necessària per dirigir el país.

Durant la campanya es va mostrar com un home cordial i afable, però amb escassa capacitat per fer anar dades concretes. Definit com a “més instintiu que erudit, més populista que polític”,

Bush va demostrar un escassíssim coneixement dels grans temes de la política internacional, però va defensar, en canvi, amb contundència una important reducció d’impostos com a camí per estimular l’economia nord-americana i garantir el manteniment del llarg cicle expansiu dels anys noranta.

Després de guanyar les eleccions del 2000 per un escassíssim marge de vots a l’Estat clau de Florida, davant el demòcrata Al Gore, els primers mesos del seu mandat van ser molt grisos. Però els atemptats de l’11 de setembre del 2001 van canviar el panorama, i George W. Bush va aconseguir unir al seu darrere la immensa majoria del poble nord-americà, que va quedar profundament trasbalsat davant l’evidència que eren un país vulnerable als atacs exteriors. La resposta de Bush als atacs va ser declarar la guerra planetària al terrorisme internacional. Primer va ordenar un atac contra Afganistan per posar fi al règim dels talibans que protegien Ossama bin Laden, artífex dels atemptats de l’11-S. En aquesta acció va aconseguir el suport de la major part de la comunitat internacional. En canvi, quan el març del 2003 va declarar la guerra a l’Iraq per derrocar el dictador Saddam Hussein i tractar de trobar les armes de destrucció massiva que suposadament aquest tenia, es va produir una profunda divisió de la comunitat interncacional i de la societat nord-americana que es va anar agreujant a mesura que les armes de destrucció massiva no apareixien i la situació a l’Iraq semblava evolucionar cap a una guerra civil amb un nombre creixent de víctimes entre els soldats nord-americans que s’hi havien desplaçat.

La situació a l’Iraq i una economia encara no del tot recuperada de la recessió que va seguir els atemptats del 2001 van marcar la campanya de les eleccions presidencials del 2004. Va ser una campanya molt polaritzada, però el 2 de novembre del 2004 el candidat republicà George W. Bush va ser reelegit president dels Estats Units per a un segon mandat de quatre anys. Va aconseguir 286 vots electorals, va ser el candidat més votat en 31 Estats i va obtenir el 51,1% dels vots populars. El candidat demòcrata, John Kerry, va obtenir 252 vots electorals després de guanyar en 20 Estats, amb un 48,0% del vot popular. Aquestes eleccions es van caracteritzar per una forta participació, 65% dels electors, i l’absència de les polèmiques que havien marcat les anteriors presidencials de l’any 2000.