Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'Euromed uneix Barcelona i València en menys de tres hores

Les dades de l´Euromed

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Infraestructures ferroviàries: trens, estacions (300)
Entitats Entitats
Alstom (12)
Fons de Cohesió de la Unió Europea (4)
RENFE (133)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Barcelona (3483)
Alacant (Comunitat Valenciana) (40)
València (Comunitat Valenciana) (280)
57 lectures d'aquest article
32 impressions d'aquest article
El nou eix ferroviari entre Catalunya i el País Valencià
Euromed
El 16 de juny de 1997 es va posar en funcionament un nou servei ferroviari entre Barcelona i València-Alacant, l’Euromed, un tren de velocitat alta, capaç de fer el trajecte entre les dues ciutats en poc menys de tres hores.

El nou eix ferroviari, que encara havia de registrar moltes millores, havia tingut un cost de 91.500 milions de pessetes dels que 60.400 havien estat aportats pel Fons de Cohesió de la Unió Europea. L’eix es mouria de moment per l’anomenat Corredor Mediterrani, el territori de comunicació costanera tradicional entre Catalunya i el País Valencià. Un cop desenvolupades diverses millores en els trams de via, l’Euromed es desplaçaria més cap a l’interior, potenciant l’evolució en línia recta del tren, el que suposaria la realització d’un conjunt d’obres, que farien pujar el pressupost final del projecte fins els 241.000 milions de pessetes.

A aquests costos s’hi havia d’afegir la inversió realitzada per RENFE en l’adquisició de les unitats necessàries, fabricades per l’empresa Gec-Alsthom de Santa Perpètua de la Mogoda , a raó de 2.500 milions de pessetes per unitat. L’Euromed incorporava un sistema de protecció automàtica, que permetia la supervisió continuada de la velocitat, així com la precisió en la frenada, el sistema de la qual s’activava automàticament en superar la velocitat recomenada pel sistema central de control de trànsit.

El primer Euromed va sortir de l’estació Barcelona-Sants a les 7 del matí del 16 de juny en direcció València i Alacant. Cinc minuts més tard, un altre Euromed, en direcció inversa, sortia de l’estació València-Nord en direcció Barcelona. Les previsions del mateix dia fixaven un total de quatre sortides més en direcció València (a les 9, a les 16,30, a les 18 i a les 20,30 hores) i altres quatre en direcció Barcelona (a les 9,05, a les 14,05, a les 16,05 i a les 19,05).

El nou tren incorporava per unitat un total 325 places, 112 de preferent i 213 de turista, i era capaç d’agafar una velocitat de 220 quilòmetres per hora. L’Euromed disposava, a més, d’un vagó restaurant, un vagó cafeteria, un telèfon públic a cada vagó, un sistema de vídeo, quatre canals de música i de sales d’espera exclusives a les estacions de sortida.

En inaugurar-se, l’Euromed cobria la distància Barcelona-València en 2 hores i cinquanta set minuts i la distància Barcelona-Alacant en quatre hores i 45 minuts. Al 2002, un cop enllestides totes les millores previstes amb la doble via i la construcció de noves vies en trams ja saturats per la circulació de trens de rodalies, a més de l’eliminació de 205 passos a nivell, l’Euromed podria circular a 220 quilòmetres per hora, i fer els mateixos recorreguts en dues hores i quart i en tres hores i quart, respectivament.

En els primers 100 dies de funcionament, l’Euromed va demostrar completament la seva viabilitat en haver desplaçat un total de 225.000 persones, produint uns ingressos de 500 milions de pessetes. Per mesos, el més actiu va ser el de setembre, amb 57.753 passatgers, seguit del d’agost amb 52.327. L’ocupació mitjana durant el període va ser del 64%, si bé es preveia un creixement abans d’acabar l’any de l’ordre del 10%. RENFE calculava que en els primers dotze mesos de funcionament, l’Euromed desplaçaria un total d’un milió cent mil persones.

La inauguració de l’Euromed va servir de pròleg a la comemmoració del 150 aniversari de la inauguració de la primera línia de ferrocarril de l’estat, el Barcelona-Mataró, inaugurat el 28 d’octubre de 1848. Amb motiu d’aquesta efemèride, el 28 d’octubre de 1997 van iniciar-se les celebracions de l’any del ferrocarril. Unes celebracions que volien demostrar la competitivitat conservada per un mitjà de transport que, després d’haver acompanyat i haver-se convertit en símbol de la revolució industrial, acompanyaria i es convertiria en símbol, igualment, de la revolució tecnològica del segle XXI.