Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Membres de la Mesa Nacional de Batasuna i parlamentaris de la formació protesten després de la clausura de la seva seu a Pamplona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Ainhoa Mujika Goñi (3)
Antonio Molina Martín (2)
Baltasar Garzón (233)
Carlos Totorika (2)
Iñaki Anasagasti (19)
Jesús Eguiguren (2)
José Antonio Zurutuza (2)
Juan Antonio Olarra Guridi (2)
Juan Ignacio Pujana (5)
Juan José Ibarretxe (195)
Koldo Gorostiaga (7)
Nicolás Redondo Terreros (14)
Patxi López (16)
Pepe Rei (11)
Roman Knör (1)
Salvador Bordes (2)
Sotro Echaniz (2)
Entitats Entitats
Abertzaleen Batasuna (6)
Basta Ya (8)
Batasuna (130)
Convergència i Unió (1824)
Egin (12)
Ertzaintza (47)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskaldunon Egunkaria (34)
Eusko Alkartasuna (167)
Gara (46)
Gestores Pro Amnistia (9)
Haika (8)
Herri Batasuna (107)
Jarrai (7)
Koordinadora Abertzale Sozialista (5)
Languileen Abertzaleak Baztordeak (12)
Parlament d`Euskadi (39)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Segi (8)
Xaki (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
França (306)
Mèxic (64)
Veneçuela (República Bolivariana de Venezuela) (40)
País Basc / Euskadi (267)
Bordeus (França) (12)
Hendaia (França) (6)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Pau (França) (5)
Tolosa (Guipúscoa) (9)
51 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Antiterrorisme i fracàs polític
Euskadi
El 2002 va ser un bon any per a la lluita antiterrorista, gràcies a l´increment de l´eficàcia policial i a l´elevat grau de col·laboració obtingut de les autoritats franceses. Durant l´any ETA va matar cinc persones, enfront de les quinze de l´any anterior i les vint-i-tres del 2000. Quant a accions, el 2002 en va dur a terme vint-i-dues, enfront de les quaranta-tres del 2001 i les quaranta-cinc del 2000. En canvi les desarticulacions de comandos van pujar a catorze el 2002, enfront de les quinze del 2001 i les sis del 2000. Pel que fa a membres o col·laboradors detinguts, van ser 122 el 2002, enfront dels 135 del 2001 i els setanta-cinc del 2000. El 2002 també es van descobrir i registrar un total de 155 pisos a Espanya i França, enfront dels seixanta-sis del 2001; i es van incautar 2.362 quilos d´explosius, enfront dels 647 de l´any anterior.

Una altra dada significativa va ser la disminució dels actes de kale borroka: 446 el 2002, davant dels 552 del 2001 i els 581 del 2000. De manera paral·lela, havien augmentat les detencions per aquest concepte: 194 el 2002, enfront de les 159 del 2001. Concretament, aquesta disminució va ser atribuïda pel ministeri de l´Interior a les mesures legals adoptades, que consideraven aquestes accions com a terrorisme i incriminaven subsidiàriament els pares dels joves que delinquissin, i els feien pagar les destrosses ocasionades. Per acabar el balanç, segons el president de la patronal basca, Roman Knörr, el 2002 també havien baixat les extorsions a empresaris.

Així, doncs, les tendències havien canviat radicalment el 2002, tot i que ETA va intentar de convertir l´estiu en un infern, amb atemptats a les zones turístiques valencianes, principalment, i fer del Nadal madrileny un horror, col·locant bombes en les grans superfícies de Madrid. L´última víctima de l´any, precisament, havia estat el guàrdia civil Antonio Molina, que va pagar amb la vida el fet d´haver interceptat un cotxe que duia una càrrega explosiva.

També el 2002, l´exterior va deixar de ser un refugi per als membres d´ETA. Al gener va ser descobert a prop de Pau un enorme arsenal, i al maig van caure tres exmembres del comando Madrid; al juny es va trobar un centre logístic d´ETA a Tolosa, en un seguit d´operacions conjuntes que van culminar el setembre amb la detenció a prop de Bordeus del màxim cap militar d´ETA, Antonio Olarra Guridi, i de la número dos, Ainoha Mujika Goñi. A l´octubre, la policia francesa va descobrir a Hendaia una empresa presumptament implicada en les finances d´ETA, que va permetre la detenció de José Antonio Zurutuza Sarasola, Ricardo Pujana Alberdi i Francisco Lareki Dorronsoro. Altres països, a més de França, també van col·laborar en la localització i captura de membres d´ETA, com Veneçuela, que el 16 de desembre va expulsar cap a Espanya Sebastián Echániz Alcorta, acusat de disset assassinats, i Mèxic, que el novembre va lliurar José Antonoi Borde Gaztelumendi, acusat de setze assassinats.

Malgrat el bon tarannà de les xifres, aquest balanç d´actuacions policials i d´accions terroristes encara representava el 2002 l´altra cara de la vida d´un país, Euskadi, que veia determinada la seva existència i el seu creixement econòmic i humà per la presència del terrorisme i les reaccions polítiques i socials associades a la seva vigència, particularment polaritzades després del fracàs de la treva declarada per ETA el 1999. Des de llavors, Euskadi suportava, a més dels atemptats d´ETA, una divisió política extrema entre els anomenats constitucionalistes i els anomenats nacionalistes. Els primers estaven agrupats entorn de les tesis del Partit Popular i incloïen el PSE i organitzacions ciutadanes com Basta Ya. Els segons, encapçalats pel PNB en el govern, mantenien en el seu entorn EA, el partit soci de govern del PNB, el sindicat LAB i organismes de col·laboració ciutadana com Elkarri. El tercer en discòrdia, la formació abertzale Batasuna i adlàters com Jarrai, Haika i Segi, van esdevenir el 2002 els protagonistes absoluts de la polarització política a Euskadi.

A principi d´any, les tensions creades van generar una forta crisi en el si del PSE, que s´havia materialitzat amb la dimissió l´any anterior del secretari general, Nicolás Redondo Terreros. El PSE va haver d´organitzar un congrés extraordinari, que va escollir una nova executiva liderada per Patxi López, representant dels sectors més pròxims a les tesis constitucionalistes del PSOE. La nova direcció, formada per dinou membres i amb Jesús Eguiguren com a president, deixava fora els seguidors del candidat renovador, Carlos Totorika, que va manifestar que la seva exclusió representava una esquerda per a l´estabilitat interna del partit.

López es va avenir aviat amb el Partit Popular i el PSOE per carregar les tintes contra l´existència de Batasuna i el seu entorn, als quals van acusar de constituir l´entramat civil i legal d´ETA, conjuntament amb les publicacions que els donaven suport, com Egin, Gara i Egunkaria. Així, l´1de juliol del 2002 el jutge de l´Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va concloure cinc anys d´investigació, resumits en el macrosumari 18/98, per obrir causes contra membres de l´entitat KAS, considerada l´aparell polític d´ETA; Ekin, la seva successora; el diari Egin i el seu entramat empresarial, i Xaki, presumpte altaveu internacional de l´organització. Amb la investigació Garzón va fer seure al banc dels acusats més de seixanta persones, suposadament vinculades amb la banda terrorista i, en particular, Pepe Rei, antic cap d´investigació del diari Egin, acusat de fixar els objectius d´ETA mitjançant les seves publicacions. A més, el jutge també va actuar contra Gestores Pro Amnistia, Haika i Segi, les herriko tabernak i l´eurodiputat batasuna Koldo Gorostiaga.

L´ofensiva judicial de Garzón va coincidir l´1 de juliol amb l´entrada en vigor de la llei de partits, que havia de permetre la il·legalització d´Herri Batasuna i que va desfermar noves picabaralles polítiques. El govern espanyol i el govern basc es van acusar mútuament de no trobar la manera més efectiva de lluitar contra ETA. El primer deia que el PNB donava cobertura indirecta al terrorisme, i el segon, que Aznar estava carregant de fet contra el nacionalisme democràtic que representava el PNB. La picabaralla va arribar a afectar les relacions entre PNB i CiU pel suport que la formació catalana havia donat a la llei de partits, i el portaveu basc al Congrés dels Diputats, Iñaki Anasagasti, va arribar a parlar de “ruptura històrica’ entre el nacionalisme català i el basc.

El 20 d´agost del 2002 Garzón va concretar els tràmits per suspendre durant tres anys l´activitat de Batasuna, en un gest de gran transcendència política, ja que en la pràctica posava en qüestió la necessitat de la llei de partits, tot i que ni el PP ni el PSOE van aturar les seves iniciatives. Amb la decisió de Garzón va haver de ser l´Ertzaintza qui s´encarregués de tancar les seus de Batasuna i les herriko tabernas, fet que va generar un clima de total oposició a la justícia en moltes localitats del País Basc, on la majoria de la població era simpatitzant o votant de Batasuna. El 17 de setembre del 2002 el govern basc es va querellar contra Garzón per presumpta prevaricació, ja que, al seu parer, els successius actes judicials limitaven els drets d´expressió i manifestació.

Paralel·lament, el lehendakari Juan José Ibarretxe, que des del mes de juliol incidia en la necessitat que el govern basc assumís totalment les competències pendents, va sorprendre tothom amb un projecte de conversió d´Euskadi en un estat lliure associat a Espanya, que hauria de ser aprovat en un referèndum popular que es faria quan les condicions permetessin una absència absoluta de violència per part d´ETA. La reacció del bloc constitucionalista va ser totalment adversa, però Ibarretxe hi va continuar insistint fins que en el missatge de Cap d´Any va anunciar la presentació, el 2003 en el Parlament de Vitòria, d´un projecte legislatiu concret sobre la proposta de lliure associació amb Espanya, que havia desenvolupat per tal donar un sentit definitiu a la lluita contra la violència.

Tant populars com socialistes el van acusar d´insistir en una política sobiranista que dividia la societat basca, però Ibarretxe es va mostrar convençut que el 2002 havia estat un any “especialment significatiu’ en el procés de recerca de la pau i va assegurar: “Avui estem més a prop d´eradicar la violència’, perquè, al seu parer, i fent una referència crítica al procés d´il·legalització de Batasuna, la societat basca “sap que il·legalitzar les idees no ens apropa, sinó que ens allunya de la pau’.