Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El lehendakari rep la felicitació del president del parlament basc, Atutxa, en ser aprovat el Pla Ibarretxe

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Pla Ibarretxe (30)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Begoña Errazti (5)
Jordi Sevilla Segura (24)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Juan José Ibarretxe (195)
Juan María Atutxa (47)
Patxi López (16)
Entitats Entitats
Batasuna (130)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Eusko Alkartasuna (167)
Generalitat de Catalunya (1919)
Izquierda Unida - Ezker Batua (39)
Parlament d`Euskadi (39)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Radio Euskadi (7)
Sozialista Abertzaleak (28)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Unitat Alabesa (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
30 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Aprovació del pla Ibarretxe
Euskadi
El 2004, Euskadi, juntament amb Catalunya, va ser un referent constant a la política espanyola, sobretot des de l’arribada al poder del PSOE i de José Luis Rodríguez Zapatero amb la seva promesa de diàleg amb els territoris històrics i de bon tarannà polític general. Després del 14 de març, Euskadi i les seves institucions van deixar de rebre el setge judicial constant a què les havia sotmès el govern del PP anterior. Així, el nou govern socialista va desestimar de continuar amb la incriminació soferta pel president del Parlament basc, Juan María Atutxa, i altres membres de la mesa de Vitòria en haver-se negat a fer complir la sentència del Tribunal Suprem de fer fora Sozialista Abertzaleak del Parlament basc. El govern socialista també va revocar l’intent de criminalitzar la presidència del País Basc en cas que decidís de convocar un referèndum pel seu compte, sense l’autorització expressa del govern espanyol.

Cronològicament, el primer pas oficial en aquest sentit va tenir lloc el 29 d’abril en la trobada que van tenir a Vitòria el ministre espanyol d’Administracions Públiques socialista, Jordi Sevilla, i el lehendakari Juan José Ibarretxe, com a pas previ a la reunió que havia de mantenir Ibarretxe amb José Luis Rodríguez Zapatero. La trobada va servir per mostrar la voluntat del nou govern de normalitzar les relacions institucionals amb el govern basc i va córrer paral·lela a un canvi d’actitud per part del PSE de Patxi López, que va abandonar la col·laboració habitual amb el Partit Popular per decantar-se cap a la tesi d’una reforma de l’Estatut basc en profunditat, amb suficients garanties perquè Ibarretxe abandonés la presentació del seu pla sobiranista, cosa que el lehandakari no va voler fer en cap cas.

Al contrari, Ibarretxe va continuar amb els passos previstos en el seu pla, que va presentar a la consideració del Parlament de Vitòria el penúltim dia de l’any. Les previsions inicials eren de revocació, amb la qual cosa el lehendakari esperaria a la celebració de les següents eleccions basques per tornar-ho a plantejar, confiant a haver assolit uns millors resultats electorals. Però, amb la sorpresa de tothom, el 30 de desembre del 2004, el lehendakari Juan José Ibarretxe va aconseguir aprovar el seu projecte de nou Estatut per al País Basc després que tres diputats del grup Sozialista Abertzaleak, antiga Batasuna, votessin a favor del projecte, de manera que l’anomenat pla Ibarretxe va quedar aprovat per 39 vots a favor (26 del PNB, 7 d’EA , 3 d’EB-IU i 3 de SA) contra 36 en contra (18 del PP, 13 del PSE-EE, 3 de SA i 1 d’UA).

L’aprovació del pla va trasbalsar completament els esquemes de la política basca i espanyola, en el sentit que el següent pas era la seva presentació al Congrés dels Diputats de Madrid i la celebració d’un referèndum entre la població basca de cara a la continuació dels pasos pertinents fins a la seva habilitació definitiva. Tot, però, amb la condició d’una pacificació absoluta de la societat basca, cosa que equivalia a la promulgació per part d’ETA d’una treva definitiva.

L’aturada d’assassinats per part d’ETA també va ser una constant durant l’any, tot i el protagonisme assolit per l’organització amb motiu de l’entrevista que va tenir amb el llavors secretari general d’ERC i conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquest fet, però, va ser contrastat per l’atemptat islamista de l’11 de març, que va causar 192 morts, i que inicialment va ser atribuït a l’organització armada basca pel mateix govern basc i pel govern popular de l’Estat, que va insistir durant molts dies en la hipòtesi per afavorir els resultats de les eleccions espanyoles del 14 de març. Després d’una fase de letargia, ETA, però, va atemptar a l’estiu contra interessos turístics a Astúries i el País Valencià, tot i no provocar víctimes.

Aprofitant la relativa pacificació creada, al setembre, la presidenta d’Eusko Alkartasuna (EA), Begoña Errazti, va demanar al govern espanyol que busqués camins de trobada amb ETA i iniciés un acostament dels presos a Euskadi. Zapatero, però, li va respondre que es tractava d’uns processos complexos i que requerien una enorme discreció i prudència, recalcant que havia de ser ETA qui primer es mostrés disposada a abandonar les armes, cosa que ETA no va preveure mai. Així, al novembre, en un comunicat fet públic a Ràdio Euskadi, la banda armada va anunciar que continuaria els seus atacs contra les “forces armades espanyoles a Euskal Herria” i les persones que col·laboressin amb les forces d’ocupació. El comunicat va sorprendre perquè només dos dies abans Batasuna havia fet una proposta en el sentit d’una possible treva sempre que es donés la possibilitat de conformar una representació legítima que representés Euskal Herria davant els Estats espanyol i francès. En tot cas, en finalitzar l’any, i malgrat l’aprovació parlamentària del pla Ibarretxe al País Basc, ETA no va fer cap gest ni comunicat que fes pensar en la declaració de la necessària treva per impulsar-lo de forma efectiva.