Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
José María Aznar (620)
Luis Carrero Blanco (4)
Miguel Ángel Blanco (22)
Ramón Zallo (1)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Basc / Euskadi (267)
38 lectures d'aquest article
Euskadi en treva



"Fa la impressió que encara no s'ha entès el que hi ha en joc: una segona transició que finalitzi el que la primera no va saber realitzar"




Ramon Zallo
Catedràtic de Comunicació Audiovisual de la UPV
Autor d'Euskadi o la Segunda Transición

Els agents principals han estat tan instal•lats en la lluita de posicions d'una llarga guerra de baixa intensitat que, després de la treva d'ETA, continuen extraient discursos del període anterior. Especialment el PP i el PSOE encara no saben què fer. De moment han iniciat una guerra virtual de maniobres que consisteix a bunqueritzar el model institucional vigent identificant-lo amb l'única democràcia correcta i possible, a amagar sense moure fitxes serioses en relació amb els presos polítics (perdó, d'intencionalitat política) i a demonitzar els nacionalismes en lloc de concertar amb ells sortides intel•ligents sobre assignatures pendents.

La situació oberta per la treva és trencadissa pel costat dels agents, però no pas de la gent que exigeix la pau. A tots els corrents polítics s'hi troben posicions contraposades que, com una bola de neu, podrien invertir correlacions de força. Fa la impressió que encara no s'ha entès què hi ha en joc: una segona transició que finalitzi el que la primera no va saber realitzar. Aquesta és una rara ocasió per resoldre dos problemes diferents, paral•lels i, no obstant, vinculats per trams i gestos simbòlics que no es negocien, es fan. Gestos significatius que alleugin i que estimulin i ajudin a reconèixer l'altre.

El primer problema és crear les condicions mínimes per integrar en el joc polític un sector social significatiu enfrontat a les mateixes regles del model institucional i que disposa d'una avantguarda politico-militar que té capacitat desestabilitzadora (Carrero, González muntant el GAL, el Rei en el punt de mira, atemptat a Aznar, els crims d'Hipercor o de Blanco...) i també capital simbòlic. Ara és ETA la que ha pres la iniciativa unilateral de voler anar-se'n, tot i que encara no se n'hagi anat ni se n'anirà si el futur que se li ofereix és tan sols una derrota. Són militars. Per més que hagin estat sobrepassats per la història i els seus propis errors, no estan vençuts.

L'altre problema, el de fons, el que alimenta les frustracions i rebel•lies, és la qüestió de les nacionalitats. S'ha de canalitzar, feliçment aprofundint en la democràcia -el valor comú- i no pas a costa d'ella. El vestit de la Constitució ha quedat petit per a una societat complexa. Encara que no és segur que ja es pugui canviar, sí que ja és imprescindible reinterpretarla.

La traducció d'aquestes dues qüestions en el pla dels agents bascos és doble. A diferència del que passa a d'altres comunitats, hi ha gairebé unanimitat social a demanar que es faci tot el que convingui (presos, taules polítiques...) per poder obrir el procés de pau tan llargament somiat. A més a més, n'hi ha prou de conèixer l'estructura solidària de la societat basca per saber que la gran majoria s'hi solidaritzarà.

L'altre canvi radical ha estat sobre el paradigma i les aliances, que, a més a més, han estat legitimats socialment a les eleccions autonòmiques d'octubre. La via Lizarra (nacionalista i IU-EB) va obtenir una majoria àmplia del 60%. Una victòria clara encara poc assimilada. La Declaració de Lizarra, que com a paradigma substitueix el Pacte d'Ajuria-Enea, ha redefinit l'agenda de temes per a tots els seus firmants (pau, territorialitat i sobirania política), el mètode (diàleg, negociació i democràcia) i l'agent decisori (la plural societat basca). l\lo obstant, Lizarra és més una filosofia, un compromís general voluntari que cal concretar i concertar que no pas una estratègia precisa o unes tàctiques exigibles.

Avui hi ha tres perills centrals per a la consolidació del procés de pau. En primer lloc, la dilació. La propugnen especialment els de la simplement suïcida teoria del barret de copa, que sosté que ETA, a l'últim minut abans de la derrota, va fer una pirueta espectacular i va convertir el fracàs en èxit mitjançant la treva. El segon perill és desplaçar la problemàtica de la pau pel projecte estratègic propi, en perjudici de sortides col•lectives negociades i satisfactòries per a tothom. El tercer perill, potser el pitjor de tots, la polarització frontista antinacionalista de cara a impedir una sortida democràtica, que és la que de debò es tem, perquè ja es concep com a inevitable. 1999 serà un any decisiu i d'infart.