Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Alpinistes catalans al sostre del món

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Personatges Personatges
Andrew Waugh (1)
Andrew Irvine (1)
Edmund Hillary (2)
George Everest (1)
George Mallory (2)
Howard Bury (1)
Jonko Tabei (1)
Miny Kipa (1)
Reinhold Messener (1)
Sergi Mingote (3)
Tashi Tensing (1)
Tensing Norgay (2)
Yuichiro Miura (2)
Entitats Entitats
Associació Nepal Mountaineering (1)
Catalunya Ràdio (123)
Himàlaia Trust (1)
TV3 (363)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Everest (Himàlaia) (12)
91 lectures d'aquest article
285 impressions d'aquest article
50 anys al cim del món
Everest
El 29 de maig del 2003 es van complir cinquanta anys de la primera vegada que l’home havia posat els peus a l’Everest, la muntanya més alta del món, amb els seus 8.848 metres. Per celebrar aquest anniversari, l’associació Nepal Mountaineering va organitzar un conjunt d’actes que van comptar amb la presència del primer home que havia fet el cim, Sir Edmund Hillary, i de Tashi Tensing, nét del llegendari sherpa Tensing Norgay, que havia acompanyat Hillary en la reeixida ascensió del 1953. Des que el 1921 es va intentar pujar a l’Everest per primer cop, 178 persones havien perdut la vida mirant d’arribar al cim i 1.200 persones havien aconseguit coronar la muntanya.

La participació catalana en aquest esdeveniment també va ser important. El 22 de maig l’alpinista Sergi Mingote, de Parets del Vallès, va coronar l’Everest amb l’expedició Everest 50, anomenada així en commemoració del cinquantenari de la primer ascensió. L’alpinista català, que dos anys abans havia fet el cim per la cara nord, va seguir en aquesta ocasió el camí que van obrir el 1953 Edmund Hillary i Tensing Norgay per la cara sud. Mingote va necessitar tretze hores per arribar al cim de 8.848 metres des del camp IV, situat a 7.900 metres. L’alpinista, acompanyat de dos sherpes, va transmetre en directe part de l’ascensió per TV3, que es va convertir així en la primera televisió del món que oferia l’ascens en directe per la cara sud. Anteriorment dues televisions asiàtiques havien aconseguit retransmetre en directe l’ascensió per la cara nord. En arribar al cim, Mingote va enviar un missatge de pau i va treure una bandera commemorativa dels 20 anys de Catalunya Ràdio i TV3 i una estelada.

Aquella mateixa setmana, plena de commemoracions, l’alpinista japonès de 70 anys Yuichiro Miura, va aconseguir també fer el cim, i es va convertir en la persona de més edat que ho havia aconseguit, mentre la sherpa Ming Kipa, de 15 anys, es convertia en la més jove que havia arribat al cim del món.
La història de l’Everest arrenca el 1749, després que el Servei de Topografia de l’Índia el va inventariar i li va posar el nom de Peak XV. El 1852 el topògraf Sir George Everest va fer una primera avaluació de l’alçada de la muntanya i la va fixar en 8.839 metres, mesura que va ser corregida i fixada definitivament en 8.848. El 1865 Sir Andrew Waugh, successor d’Everest com a topògraf general de l’Índia, va batejar el Peak XV com a Mount Everest en memòria seva.

La primera expedició va tenir lloc el 1921 i va ser dirigida pel coronel britànic Howard-Bury. Després de moltes setmanes buscant una via de penetració, van aconseguir pujar pel glacial Rongbuk, i des d’allà fins a les arestes del nord i el nord-est, però no van aconseguir arribar al cim. L’any següent, una segona expedició ho va tornar a intentar però un accident va causar set morts i van haver d’abandonar.

La tercera expedició va tenir lloc el 1924 i mai no s’ha sabut amb certesa si van arribar a fer el cim o no els seus dos membres: els britànics Andrew Irvine i George Mallory. El cert és que van morir en l’intent, però durant anys es va discutir si van morir quan encara pujaven o quan ja baixaven. L’1 de maig del 1999 va ser descobert el cos de Mallory a 8.230 metres d’alçada, però els informes posteriors tampoc no van poder determinar si realment havien coronat el cim o no.

Després de diverses expedicions frustrades, sempre per la cara nord, el 1950 el Tibet va ser envaït per les tropes xineses i es va tancar l’accés a la muntanya per aquella vessant. A partir d’aleshores es van organitzar les expedicions des del Nepal i, tres anys després, el 29 de maig del 1953, Sir Edmund Hillary i Tenzing Norgay van posar el peu al cim a les 11.30 del matí.

Hillary era un alt i esprimatxat neozelandès nascut a Auckland el 20 de juliol del 1919, que havia servit a les New Zealand Air Forces durant la segona Guerra Mundial. Ser la primera persona que va trepitjar el cim de l’Everest el va canviar. A partir d’aquell moment, i davant la realitat de la zona, va crear l’Himàlaia Trust, que va construir la primera escola i el primer hospital de la regió. La història del sherpa que el va acompanyar, Tenzing Norgay (1914-1986), és la de molts habitants de la zona de l’Himàlaia. Va passar la infantesa en un poblet nepalí anomenat Thamay, situat a la mateixa falda de la muntanya. Mai no va aprendre a llegir i a escriure, però va aconseguir fer-se entendre en tretze idiomes. El destí i l’atzar van fer que fos l’escollit per Hillary per pujar amb ell. Després de la seva gesta, va ser recompensat amb la George Medal, la segona condecoració civil més alta de la Gran Bretanya, i va fundar a Darjeeling The Himalayan Mountaineering Institute. A més, va contribuir a millorar les condicions de vida del seu poble. Després de la seva mort, les seves cendres van ser barrejades amb fang i van servir per fabricar estatuetes que encara avui adoren els compatriotes.

Amb motiu del cinquantè aniversari de l’Everest, moltes veus es van mostrar crítiques amb el que consideraven una “comercialització dels ascensos”. Personatges influents al Nepal, com Hillary o l’italià Reinhold Messener, el primer home que va pujar a l’Everest sense oxigen i també el primer a pujar les catorze muntanyes de 8.000 metres que hi ha al món, així com Jonko Tabei, la primera dona que va arribar al cim, van criticar durament l’augment progressiu d’expedicions que deixaven el campament base ple de tones de brossa i destruïen l’ecosistema. Tots van criticar també el fet que moltes expedicions estiguessin subvencionades per empreses que les utilitzaven com a mitjà publicitari.

Tanmateix, altres alpinistes van destacar que la proliferació de muntanyencs s’ha convertit en el mitjà de vida dels sherpes, l’ètnia de l’Himàlaia que ha servit de guia a tots els expedicionaris, gràcies al coneixement del medi i al fet que són nascuts a la falda de la muntanya i estan aclimatats a l’alçada, amb una respiració més ràpida que els permet inhalar més oxigen que no pas als occidentals. També van remarcar que el Nepal ha canviat en la segona meitat del segle XX gràcies al turisme atret per les seves muntanyes i que ha deixat de ser un país medieval. Des que Hillary va ascendir al Sagarmatha (nom tradicional de l’Everest), han aparegut hospitals, escoles... al mateix ritme que la capital, Katmandú, es convertia en un important centre econòmic ple d’agències dedicades al turisme esportiu.