Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
L'arqueòleg Gerard Campeny mostra una eina de sílez d'un milió d'anys d'antiguitat en un jaciment de Caldes de Malavella.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Història, arqueologia (206)
Personatges Personatges
Salvador Moya (4)
Tim White (2)
Entitats Entitats
Nature (43)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Els Hostalets de Pierola (7)
Càrpats (1)
Herto (Etiòpia) (2)
44 lectures d'aquest article
59 impressions d'aquest article
Nous estadis de coneixement
Evolució
El 2003, i segons els màxims especialistes mundials en paleontologia, les troballes realitzades durant l’any van permetre entendre buits decisius en el coneixement de l’evolució humana, sobretot de la diferenciació entre homínids i primats en els albors de la humanitat. La seqüència evolutiva coneguda fins aleshores explicava que fa 125 milions d’anys hi havia només mamífers placentaris i que els primers primats no van aparèixer fins fa 50 milions d’anys. A només 6 milions d’anys de l’època actual es van separar els llinatges dels homínids i dels ximpanzés. Els Australopitecus (bípedes però amb el cervell d’un ximpanzé) haurien aparegut fa 4,5 milions d’anys, mentre que els primers humans, fa 2,5 milions d’anys, i fa només 0,1 milions d’anys, l’Homo sapiens sapiens, que va originar l’espècie humana.

Semblava que el buit que hi havia entre 50 i 6 milions d’anys enrere es podria entendre millor gràcies a les troballes fetes el 2003 a Hostalets de Pierola, a la comarca catalana de l’Anoia. Al juliol, les obres d’ampliació de l’abocador de Can Mata d’aquesta localitat, van deixar, per casualitat, al descobert el crani d’un antropoide. En aprofundir en les excavacions conduïdes pel professor Salvador Moyà de l’Institut de Paleontologia Miquel Crussafort de Sabadell es va trobar, també, part de l’esquelet d’un nou tipus d’antropoide, al qual anomenar Pau. Les primeres aproximacions van datar l’esquelet en uns dotze milions d’anys d’antiguitat, fet que permetia pensar que es tractava d’un antropoide avantpassat comú d’humans, goril·les, ximpanzés i orangutans; un individu semblant a un ximpanzé, d’uns trenta o trenta-cinc quilos de pes, que hauria estat devorat per feres. La part més interessant de les anàlisis practicades era la que havia de determinar, mitjançant l’estudi de les extremitats, si es tractava de l’espècie que va obrir la via cap a la humanitat en haver-se desplaçat en posició vertical. Això s’havia de fer mitjançant una verificació acurada de les falanges, que permetrien confirmar la hipòtesi si les corresponents a les mans fossin més grosses que les dels peus.

Una altra notícia antropològica de l’any, apareguda a la revista científica Nature, va ser la comunicació de les anàlisis fetes en un cau d’homínids trobat el 1997 a la localitat etiòpica d’Herto, a la regió d’Awash, tradicionalment habitada pels Afar, un poble de pastors seminòmades. Un equip internacional de paleontòlegs, dirigit pel professor Tim White, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, havia trobat aquell any uns cranis que pertanyien a un període de l’evolució del qual no es disposava de mostres fòssils. El primer crani va aparèixer el 27 de novembre del 1997 i estudiar-lo va requerir sis anys de feina. Els posteriors pertanyien a les restes de dos adults i un nen, juntament amb altres restes de set humans més, als quals se suposava una antiguitat d’entre 154.000 i 160.000 anys. Així, es va poder determinar que es tractava d’una nova subspècie apareguda immediatament abans dels Homo sapiens sapiens: l’Homo sapiens indaltu, espècie que ja tenia característiques modernes i que mantenia una enorme semblança amb els humans moderns, però amb un crani i unes dents més robustos. Aquest fet aportava informació inèdita del moment en què es va produir la transició cap a la humanitat actual. Amb l’estudi, la comunitat científica es va poder refermar en l’origen africà de la humanitat i descartar la pretesa connexió evolutiva directe entre Cromagnons i Neanderthals. Les troballes també van permetre deduir algunes característiques de l’estil de vida que duien: menjaven carn d’hipopòtam i retien culte als morts. En aquest sentit, el professor Tim White va declarar que els estudis tampoc no permetien descartar que els individus d’aquesta espècie fossin caníbals.

En tot cas, les troballes africanes van confirmar que la branca evolutiva europea, el llinatge dels homes de Neanderthal, s’havia extingit uns 100.000 anys enrere i que va ser la branca africana descendent dels Homo rhoedesiensis, la que va originar l’Homo sapiens sapiens que va poblar tot el planeta, uns 100.000 anys enrere. Aquesta tesi lligava amb les conclusions a què havien arribat el 2002 l’equip d’arqueòlegs que van descobrir un nou material humà en una cova dels Càrpats, a Romania: una mandíbula corresponent a un Homo sapiens, d’un antiguitat d’entre 34.000 i 36.000 anys. Tot lligava amb les tesis defensades pels científics del jaciment d’Atapuerca, habilitat el 1995, que fixava l’existència d’un Homo antecessor, d’una antiguitat de 800.000 anys, ancestre comú de l’Homo rhoedesiensis i l’Homo heidelbergensis, el qual, posteriorment, va donar lloc a l’Homo neanderthal.