Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Acusats de pornografia infantil a València

Gent de totes les edats es van manifestar a Bèlgica en repulsa dels casos de pedofília

Principals rutes de tràfic d’infants

Prostitució infantil

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Prostitució, tràfic persones (28)
Personatges Personatges
Marc Dutroux (7)
Nayat Mayit (1)
Silvia Renate Sommmerlath (2)
Walter Wilken (1)
Entitats Entitats
Unicef (23)
76 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Un problema de grans dimensions
Explotació sexual de menors
Del 27 al 31 d'agost de 1996 es va celebrar a Estocolm el I Congrés Mundial contra l'Explotació Sexual dels Nens. La trobada, organitzada pel govern suec, l'UNICEF i l'associació de protecció a la infància ECPAT, amb seu a Bangkok, va reunir més de mil delegats de 126 països de tot el món i d'unes cinquanta organitzacions internacionals i no governamentals.

El Congrés d'Estocolm, obert i clausurat per la reina Sílvia de Suècia, es va comprometre a dissenyar les bases d'un programa d'acció "contra l'explotació sexual dels infants amb finalitats comercials". Els objectius bàsics de la trobada eren millorar la cooperació internacional en la lluita contra l'explotació sexual dels menors, la prevenció d'aquesta mena d'abusos, i la protecció i reinserció de les víctimes.

Es van examinar tres elements de l'explotació sexual dels infants amb finalitats comercials: la prostitució, el tràfic i la venda de menors, i la pornografia infantil. Entre les conclusions de la cimera, va destacar la constatació que cada cop hi havia més nens, i cada cop més petits, sotmesos a explotació sexual, així com l'existència de xarxes de compravenda de nens a escala mundial. Es va proposar crear una força de seguretat especial de responsabilitat i abast internacional "per lluitar contra l'explotació sexual dels infants".

A les jornades es va subratllar el comerç que es desenvolupava des de països d'Àsia, Amèrica Central i Europa de l'Est cap a occident. El problema es va mostrar més greu al sud-est asiàtic, on l'UNICEF calculava que hi havia un milió de nens dedicats a la prostitució, i on sobresortien el cas de les Filipines, el primer país exportador de joves, i de Tailàndia, veritable centre del turisme sexual.

Pel que feia al continent americà, les ONG van advertir que molts nens eren embarcats des dels països més pobres cap a Europa i el Pròxim Orient per cobrir la demanda de prostitució, mentre que el Brasil, la República Dominicana i Cuba destacaven com a nous destins del creixent turisme sexual. En una d'aquestes sessions, una de les ponents, la doctora Nayat Mayit, va explicar que a Rabat eren fets habituals la violació de nens abandonats al carrer i els matrimonis forçats de nenes. L'Àfrica occidental destacava també com a centre de "compra" de dones joves.

Els delegats europeus van parlar del mercat sexual infantil dins les seves fronteres sense entrebancs. Walter Wilken, president de la Federació Alemanya per la Defensa de la Infància, va explicar que es calculava que cada any uns 300.000 nens eren víctimes d'aquestes pràctiques. Europa de l'Est s'havia convertit també en una nova zona de turisme sexual i en un important punt de partida del tràfic de nens cap a la Unió Europea (UE).

Al Congrés es va proposar als Estats de tot el món que establissin "responsabilitats penals als clients i als intermediaris implicats en la prostitució d'infants, el tràfic d'infants i la pornografia infantil". Pel que fa a les víctimes, es va proposar la creació de refugis on se'ls oferissin serveis d'ajut social, mèdic i psicològic, i, sobretot, "alternatives de vida", en la perspectiva de donar-los mitjans econòmics per ajudar-los a superar la seva situació.

Pocs dies abans de la celebració del Congrés, un cas va commoure l'opinió pública occidental. El 13 d'agost de 1996, Marc Dutroux, un belga de quaranta anys que havia estat anteriorment condemnat per violació i robatori, va ser arrestat per la policia, com a sospitós del rapte d'una nena. Les investigacions desvelar una sèrie de crims, a més de l'existència d'una xarxa de prostitució infantil europea, que arribava als països de l'Est.
La detenció de Dutroux va destapar també la mort de dues menors que havia segrestat per integrar-les a la xarxa de prostitució. Les nenes havien mort de fam després que el seu agressor fos detingut i les deixés abandonades al soterrani d'una casa vella.

El 1996, també als Països Catalans hi va haver alguns casos importants relacionats amb la utilització sexual de menors, específicament amb la pornografia infantil.

El 3 d'octubre, la policia va desarticular una xarxa, organitzada per dos estudiants de Vic, que oferia imatges pornogràfiques infantils per d'Inter-net. Sembla que s'abastaven de material provinent de països de l'Est. Els responsables van ser detinguts, però van haver de ser alliberats tres dies després, ja que el Codi Penal espanyol aprovat el 1995 no considerava delicte difondre pornografia infantil a adults.
Només si s'hagués demostrat que havien venut el seu material a menors s'hauria pogut aplicar l'article 186 del Codi Penal, que castigava amb una pena de 3 a 10 mesos de presó qui "per qualsevol mitjà directe difongués, vengués o exhibís material pornogràfic entre menors d'edat". Una altra possibilitat era demostrar que ells havien enregistrat el material pornogràfic. En aquest cas, s'hauria pogut aplicar l'article 189, que castigava amb penes de presó d'un a tres anys la persona que "utilitzés un menor d'edat o un incapacitat amb finalitats exhibicionistes o pornogràfiques". Alguns juristes opinaven que casos com el de Vic podrien perseguir-se a través de l'article 301, que condemnava amb penes de fins a 6 anys de presó qui "adquireixi, converteixi o transmeti béns, sabent que aquests tenen el seu origen en un delicte greu, o faci qualsevol acte per encobrir-ne l'origen il·lícit".

El problema legal detectat a Catalunya també es va plantejar en el judici celebrat a València el 14 d'octubre contra una xarxa que enregistrava i distribuïa vídeos pornogràfics protagonitzats per menors. Els acusats eren nou, un d'ells nord-americà, però el fiscal només va poder demostrar que havien organitzat i participat en les gravacions. No es va poder establir que haguessin pagat els menors que apareixien als vídeos. Els acusats van declarar que els menors eren coneguts seus i que feien les filmacions sense cap mena de propòsit criminal. El problema legal era, de fet, comú a la pràctica totalitat de països del món. Els països que havien fet més esforços per tipificar aquests delictes eren els Estats Units, Àustria i Suècia.
Als Estats Units, el Congrés havia impulsat una important reforma legislativa el 1984. per tal que els inspectors del servei postal tinguessin potestat per identificar i lluitar contra la difusió per correu de pornografia infantil. També l'FBI havia desarticulat diverses xarxes de pornografia infantil que funcionaven a través d'Internet.

Àustria va reaccionar el 1996 aprovant una nova llei que tipificava com a delicte la difusió de pornografia infantil i establia penes d'un mínim de dos anys de presó.

Suècia era el país amb la legislació més dura en la matèria des que el 25 de setembre de 1996 es va aprovar un projecte de llei, reformant la legislació que ja existia des del 1944, que prohibia l'exhibició de pel•lícules, dibuixos o fotografies de caràcter pornogràfic en què participessin nens.

Els països occidentals anaven en la direcció de castigar amb severitat qualsevol forma d'explotació sexual dels menors. La celebració del Congrés d'Estocolm i el cas de Dutroux van actuar com a revulsius per fer patent l'existència d'un problema ocult.