Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Federico Trillo

Article de referència:
El govern del partit popular
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José María Ruiz-Gallardón (1)
Maria José Molinuevo Gil de Vergara (1)
Entitats Entitats
Alianza Popular (18)
Comissió Espanyola d´Història Militar (1)
Congrés dels Diputats (476)
Opus Dei (10)
Partit Popular (1639)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Universitat de Salamanca (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
19 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Federico Trillo
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde va néixer a Cartagena el 23 de maig de 1952, en el si d'una família de tradició militar, vinculada al règim franquista. El seu pare, a més de militar, havia estat alcalde de Cartagena, procurador en Corts i governador civil de Terol i Burgos.

Doctorat en dret per la Universitat de Salamanca, el 1974 va guanyar les oposicions amb el número u de la seva promoció al cos jurídic de l'armada, i va ser destinat a la fiscalia de la zona marítima del Mediterrani. El 1976 Federico Trillo va ingressar, també per oposició, al cos de lletrats de l'Estat, i va ser adscrit a les seccions d'economia i hisenda, administració territorial i interior, i afers estrangers, on va participar en l'elaboració del dictamen sobre l'ingrés d'Espanya a l'OTAN com a redactor i ponent.

El 1983, Trillo va ocupar el primer càrrec important dins d'Aliança Popular, assumint l´assessoria jurídica del partit i actuant com a cap del Grup Parlamentari. El 3 d'abril de 1987 va ser nomenat comissionat per AP en el Tribunal Constitucional, substituint José María Ruiz Gallardón, que havia mort el 1986.

Del 1986 al 1989 va ser secretari general tècnic del Grup Parlamentari del seu partit i membre del comitè executiu. En les eleccions generals del 29 d'octubre de 1989 va ser elegit diputat per la província d'Alacant, i al mes següent nomenat vicepresident segon del Congrés de Diputats. Al congrés del Partit Popular del 1990 va ser elegit vicesecretari adjunt del partit.

Responsable dels assumptes jurídics del Partit Popular, Federico Trillo va actuar de portaveu en els debats parlamentaris de la llei de seguretat ciutadana llei Corcuem (novembre del 1991) i del projecte del Codi Penal (finals 1992 i 1993). En les eleccions generals del 6 de juny de 1993 va ser elegit diputat per Alacant i nomenat vicepresident segon del Congrés.

En les eleccions del 3 de març va ser reelegit diputat per Alacant, i president del Congrés de Diputats el 27 de març, per 176 vots a favor contra els 160 que havia obtingut el seu principal contrincant, Jordi Solé Tura.Federico Trillo, casat amb l'advocada Maria José Molinuevo Gil de Vergara, amb qui va tenir cinc fills, era secretari i fundador de l'Associació d'Estudis per al Progrés Social i membre de la Comissió Espanyola d'Història Militar i de l'Opus Dei.