Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fernando Trueba

Article de referència:
Oscars de Hollywood
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Personatges Personatges
Billy Wilder (7)
Cristina Huete (1)
Fernando Trueba (15)
Entitats Entitats
Casablanca (1)
Productora La Salamandra (1)
The Academy Awards (71)
7 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Fernando Trueba
Fernando Trueba va aconseguir el segon Oscar a la millor pel·lícula estrangera de la història del cinema espanyol amb un film desenfadat i divertit, Belle Époque, que tenia certa relació amb la seva vida. Ell també tenia un amic d'edat avançada que tenia quatre filles. Sortien junts i un dia en va conèixer una, Cristina Huete, i s'hi va casar.

Cristina també va jugar un paper important en el comentari que va fer Trueba en rebre l'Oscar. Ell li va explicar que volia dir en públic: "Si cregués en Déu li donaria les gràcies per aquest premi, però com que només crec en Billy Wilder, dic: gràcies Billy Wilder"; la seva dona el va encoratjar a dir-ho sense manies i va funcionar. Dos dies després de rebre l'Oscar, Billy Wilder en persona, el seu déu particular, li va trucar per felicitar-lo.

Fernando Trueba va néixer a Madrid l'any 1951. La vida de Trueba va ser la típica d'un nen de barri, enlluernat pel cinema des de petit, com a miratge de totes les seves il·lusions i fantasies. Va començar a fer cinema com a aficionat, sense un duro, i es va matricular alhora a la Facultat de Ciències de la Informació de Madrid, que era la carrera que havia escollit per guanyar-se la vida en el futur.

Als anys setanta ja feia curts: El león enamorado, Ménage à trois i Oscar y Carlos, i va fundar tertúlies, on assistien també altres futurs realitzadors i actors madrilenys, com ara Júlio Sánchez Valdés, Óscar Ladoire, Carlos Boyero, Antonio Resines, etc.

El 1980, Trueba va aconseguir fer la seva primera pel·lícula, que va titular Opera prima, amb la productora La Salamandra, fundada per un altre director primerenc, Fernando Colomo. Després de l'èxit de la pel·lícula, Trueba va editar una revista per a cinèfils, titulada Casablanca.

La segona pel·lícula de Trueba va ser Sal gorda (1983), i la tercera, Sé infiel y no mires con quién (1985). L'any següent va rodar El año de las luces i al cap de tres anys va aconseguir el Goya per El sueño del mono loco.