Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Estadístiques

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
Distribució de la xarxa ferroviària per territoris i modalitats

Les 14 poblacions amb més passatgers de llarga i mitjana distància

Ranking de rutes de llarga o mitjana distància amb origen o destinació ciutats dels Països Catalans (2011) -  Entre ciutats dels PPCC

Ranking de rutes de llarga o mitjana distància amb origen o destinació ciutats dels Països Catalans (2011) -  Entre ciutats dels PPCC i ciutats de fora

Viatgers per sistemes ferroviaris (2011)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Infraestructures ferroviàries: trens, estacions (300)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Catalunya (2926)
65 lectures d'aquest article
75 impressions d'aquest article
Ferrocarrils, metros i tramvies



El nostre país és una terra surcada per les vies ferroviàries, de nord a sud, d’est a oest, i fins i tot mar enllà, a les Balears i a l’Alguer. Hem fet per primer cop la suma de tots els kilòmetres de vies de tren que hi ha als Països Catalans, comptant-ho tot, des de la xarxa d’alta velocitat fins a les vies dels tramvies, metros i trens-cremallera. El resultat és una xifra força espectacular: 4.403,8 kilòmetres, més o menys la distància en línia recta entre Barcelona i Riad (Aràbia Saudita).

Molt més difícil és saber quants passatgers van utilitzar el tren, en les seves diverses modalitats, durant un any, per exemple el 2011. En xifres rodones, podem aventurar que aquell any es van fer més de 730 milions de viatges ferroviaris. El Metro de Barcelona és el sistema més utilitzat, amb gairebé 390 milions de viatgers l’any. El segueixen la suma de les diverses xarxes operades per companyies autonòmiques (Metro de València i Alacant, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Serveis Ferroviaris de Mallorca, etc), amb uns 182 milions de viatgers l’any. A continuació, trobem el servei de Rodalies de Renfe (sumant els tres nuclis operatius dins del nostre país: Barcelona, València i Alacant-Múrcia), amb uns 130 milions de viatgers l’any. I finalment, hi ha el servei de mitjana i llarga distància de Renfe (inclosa l’alta velocitat), utilitzat per uns 31 milions de passatgers des de o cap a les principals ciutats dels Països Catalans. Malauradament, no disposem de les dades completes del trànsit ferroviari de la Catalunya Nord ni de l’Alguer.



1. Longitud de la xarxa ferroviària (dades a 1 de gener de 2013)

El total de vies fèrries operatives actualment als Països Catalans és de 4.403,8 kilòmetres. Això inclou tots els amples de via, sistemes i modalitats de tren, inclosos els tramvies urbans, que s’han recuperat recentment a Barcelona, València, Palma i Alacant. En el quadre adjunt, podem veure com es distribueixen aquests kilòmetres, tant entre els diferents territoris administratius del país, com entre les xarxes o sistemes (que hem agrupat en quatre grups: alta velocitat, convencional d’ample ibèric, convencional d’ample europeu i altres xarxes).

Quadre 1: Distribució de la xarxa ferroviària per territoris i modalitats
Distribució de la xarxa ferroviària per territoris i modalitats

* N’hi ha 282,3 km més en obres o en projecte
** inclou les línies operades per FGC i Metro i Tram de Barcelona
*** inclou Metro i Tramvia de València i Tram d’Alacant
**** inclou Metro de Palma i tren de Sòller
***** Tren groc de la Cerdanya (tren turístic, operat per SNCF)
****** Andorra és l’únic territori dels PPCC que no té cap kilòmetre de via ferroviària
Fonts:

- Anuari Estadístic del Ministeri de Foment 2011, per a les dades de les línies operades per Renfe.
- Webs de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i Serveis Ferroviaris de Mallorca, per a les dades d’aquestes tres xarxes.
- Institut National de la Statistique et des études économiques (INSEE), per a les dades de la Catalunya Nord.
- Web de Transporti Regionali della Sardegna (www.arst.sardegna.it) per a les dades de l’Alguer.

Explicació del quadre 1

Els 484,9 kilòmetres de la xarxa d’alta velocitat es distribueixen en dues gran línies: la de Madrid a Perpinyà, passant per Lleida, Barcelona i Girona, que té el gruix del seu recorregut a Catalunya (però també un petit fragment a la Franja de Ponent i penetra a la Catalunya Nord, de moment uns 25 kilòmetres), i la de Madrid a València per Conca, l’únic ramal operatiu ara mateix de la línia que ha d’unir la capital espanyola amb les tres capitals de província valencianes. En aquest sentit, cal consignar que hi ha 282,3 kilòmetres més de vies d’alta velocitat en obres o en projecte al País Valencià (els ramals Madrid-Albacete-Alacant-Múrcia i València-Alacant, en obres, i el València-Castelló, en projecte).

La xarxa convencional és la més extensa, especialment l’operada per Renfe dins l’Estat espanyol, amb ample de via ibèric (1.668 mm). Són més de 2.000 kilòmetres de via, en bona part electrificades, dels quals gairebé el 60% són a Catalunya, amb 8 línies de Rodalies i 6 més de mitja distància. Dues d’aquestes línies surten del territori estricte del Principat i passen per la Franja de Ponent: la línia Tarragona-Reus-Casp, al seu pas per Nonasp i Favara de Matarranya, i la línia Lleida-Montsó-Saragossa, al seu pas per Tamarit-El Torricó. Per això hi afegim 15,5 kms de la Franja. Al País Valencià, hi ha gairebé 900 km de via d’ample ibèric, amb un ramal principal paral•lel a la costa, des de Vinaròs fins a entrar a la província d’Albacete, prop de La Encina (Villena), passant per Castelló, València i Xàtiva. Perpendiculars a la costa trobem les línies Sagunt-Terol, València-Utiel-Conca, Silla-Gandia, Xàtiva-Alcoi i La Encina-Alacant-Múrcia, que completen la xarxa valenciana de Renfe.

Pel que fa a la xarxa convencional d’ample estàndar o internacional (1.435 mm), operada per la companyia estatal francesa (SNCF), té 208,5 kilòmetres, distribuïts en 3 línies, que són transitades pels tren TER (Transport Express Régional). La línia que connecta amb la xarxa de Renfe a Port-Bou i passa per Perpinyà, en direcció a Narbona i Montpeller, és la més important, a l’espera de la construcció d’una nova línia d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller (en projecte). La línia entre La Tor de Querol i Tolosa de Llenguadoc només té uns pocs kilòmetres i dues estacions en territori nord-català. Entre tots dues, hi ha una línia que travessa el Conflent i la Cerdanya.

A la Catalunya Nord també hi trobem una línia especial, de via estreta, l’anomenat Tren Groc de la Cerdanya, que uneix Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol, al llarg de 62,5 km. És una línia operada també per SNCF, però amb un servei molt pensat per al turisme. Per això l’hem situat a la columna d’altres xarxes, on hi ha totes les línies operades per altres companyies, com FGC, FGV, SFM, inclosos metros i tramvies. Un cas apart és el de L’Alguer, a Sardenya, on acaba una línia de tren que ve de la capital comarcal, Sàsser, i de la qual hem inclòs els 4 primers kilòmetres dins del terme municipal alguerenc.

Al Principat de Catalunya, hem consignat 292 km d’altres xarxes, que inclouen les 6 línies urbanes i interurbanes operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (183 km); la línia Lleida-La Pobla de Segur (abans de Renfe i ara operada per FGC com a tren turístic; 88 km); els cremalleres de Núria i de Montserrat i el tren turístic de l’Alt Llobregat (20,7 km), també operats per FGC; la xarxa del Metro de Barcelona (8 línies, 102,6 km) i la xarxa del Tram (TramBaix i TramBesòs; 29,1 km).

Al País Valencià, hem inclòs 3 línies de metro i una de tramvia de l’àrea de València (146,8 km) i les 4 línies de tren-tramvia de l’àrea d’Alacant i la Costa Blanca (Tram Alacant, 97,9 km), operades totes dues xarxes per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Finalment, pel que fa a les Illes Balears, la xarxa ferroviària es troba únicament a l’illa de Mallorca i està formada per 117 km, dels quals 85 km són operats per l’empresa autonòmica Serveis Ferroviaris de Mallorca, inclosa una línia de tramvia a Palma, i 32 km més són operats per una empresa privada (tren Palma-Sòller i tramvia fins al port de Sòller). Com a curiositat final, cal dir que Andorra és l’únic territori dels Països Catalans que no té ni un centímetre de línia fèrria.

2. Viatges fets en tren, metro o tramvia (2011)

Més de 732 milions de viatges es van fer l’any 2011 amb els diferents sistemes de transport ferroviari del nostre país. La dispersió de les dades fa molt difícil obtenir xifres exactes, però a grans trets, aquest és el rànking que hem pogut elaborar a partir de les diferents webs i documents estadístics existents.

Quadre 2: Viatgers per sistemes ferroviaris (2011)
Viatgers per sistemes ferroviaris

Fonts:
- Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per a les dades de Metro i Tram de Barcelona, FGC i Rodalies Renfe Barcelona
- Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per a les dades del Metro de València i el Tram Alacant
- Serveis Ferroviaris de Mallorca per a les dades de la xarxa mallorquina
- Renfe per a les dades de Rodalies València i Rodalies Alacant-Múrcia (extretes de l’Anuario del Ferrocarril 2012)
- Adif per a les dades de mitjana i llarga distància de Renfe, inclosa l’alta velocitat.

A més d’aquest primer quadre genèric, hi ha diverses estadístiques que ens ofereixen una visió força completa de la important magnitud que suposa el transport ferroviari avui dia. El quadre 3 ens mostra a quines ciutats del nostre país hi ha més trànsit de llarga i mitjana distància en tren (tant d’entrada com de sortida), amb una preponderància abrumadora de Barcelona, que comptabilitza tants viatgers com les sis ciutats que la segueixen en el rànking (més de 13 milions i mig). València ocupa el segon lloc, amb prop de 4 milions de viatgers.

Quadre 3: Les 14 poblacions amb més passatgers de llarga i mitjana distància (2011)
(inclou trens d’alta velocitat; no inclou rodalies)
Les 14 poblacions amb més passatgers de llarga i mitjana distància

Fonts:
- Adif (Anuario del Ferrocarril 2012), per a les estacions dins l’Estat espanyol
- SNCF-Direction Regionale Languedoc Roussillion, per a l’estació de Perpinyà


Quadre 4: Rànking de rutes de llarga o mitjana distància am