Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ernest Benach (121)
Núria de Gispert (49)
Entitats Entitats
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Parlament de Catalunya (723)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
15 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Ernest Benach
Fi d'una etapa al capdavant del Parlament de Catalunya
El 16 de desembre del 2010, Ernest Benach va deixar de presidir formalment el Parlament de Catalunya. Després de les eleccions del 28 de novembre, on Convergència i Unió va resultar la força més votada, es va celebrar la sessió constitutiva de la cambra per a la IX legislatura, on la diputada Núria de Gispert va ser escollida presidenta. Com indica la tradició, Benach va entregar a la seva successora l'original de la carta de renúncia que l'últim president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras Duran, va enviar des de Mèxic al primer de la democràcia, Heribert Barrera. Aquest gest posava punt i final als set anys de trajectòria de Benach —l'onzè president en la història de la cambra catalana— com a segona autoritat del país, i també va suposar la fi de la seva tasca parlamentària, atès que va renunciar a l’acta de diputat tot i haver estat el segon de la candidatura d'ERC per Barcelona a les passades eleccions.

Ernest Benach va néixer a Reus el 12 de novembre del 1959 i, ja des de molt jove, es va comprometre amb diversos moviments de caire ciutadà i polític. A finals dels setanta va començar a treballar a l’encara provisional Generalitat de Catalunya; primer a la Direcció General de Transports i, després, a la Direcció General de Joventut. El 1980, amb només vint anys, va esdevenir membre fundador de l’agrupació Nacionalistes d'Esquerra (NE), i en va ser escollit candidat per Tarragona a les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya.

En aquesta etapa, Benach va entrar en contacte amb el polític Josep-Lluís Carod-Rovira i, el 1987, després que Carod publiqués la Crida Nacional a ERC, es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquell mateix any es va presentar com a cap de llista a les eleccions de l’Ajuntament de Reus, i ho tornaria a fer el 1991, el 1995 i el 1999. Al llarg de tot aquest temps, Benach va ocupar diversos càrrecs a les regidories de Cultura, Esports, Joventut, Promoció Econòmica, Política Lingüística, Cooperació i Societat de la Informació. També va presidir el Consell d’Administració de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, a més de ser membre del Consell General i del Comitè Executiu de la Fira de Reus.

L’any 1992, Benach va saltar de l’esfera municipal a l’autonòmica en ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Gairebé una dècada més tard, el 5 de desembre del 2003, i després que Esquerra Republicana obtingués els millors resultats electorals de la seva història, Benach va ser nomenat president de la cambra. Des d’allà va supervisar la tramitació de lleis destacades, com la de serveis socials o la llei pel dret a l’habitatge, i va assistir a l’aprovació de l’Estatut de Catalunya el 30 de setembre del 2005. També va viure, però, situacions polèmiques com la que es va produir a la tardor del 2008, quan la premsa va publicar que Benach havia gastat 20.000 euros del pressupost del Parlament a adaptar el seu vehicle oficial com una oficina mòbil, equipada amb televisor i un escriptori a mida. Malgrat que la Cambra va matisar que la despesa havia estat molt inferior, uns 9.200 euros, la pressió va ser tan forta que Benach va haver de demanar perdó públicament i retirar aquests complements.

Un tret distintiu de la trajectòria política de Benach ha estat la seva ferma aposta per les xarxes socials com a eina per apropar les institucions al ciutadà. Fruit d’aquesta aposta és la publicació, l’any 2010, del seu llibre #Política 2.0, en què relata diverses experiències al voltant de l’aplicació de les tecnologies de la comunicació al món polític. Al marge de la seva activitat pública, Benach ha estat sempre estretament vinculat a associacions de caire cívic: va participar en la fundació de l’Agrupament Escolta La Mulassa, també va formar part de la direcció d’Escoltes Catalans i, posteriorment, de l’Assemblea General de la World Scout Parliamentary Union, organisme que aplega parlamentaris de tot el món aficionats a l’escoltisme. Benach ha compatibilitzat la seva tasca institucional amb una altra de les seves grans passions, els castells, fins al punt que, l’any 1981, va contribuir a la posada en marxa de la Colla Castellera Xiquets de Reus, on ha estat cap de colla i president.