Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Gloria Macapagal-Arroyo durant la campanya electoral d'unes eleccions que acabaria guanyant amb més del 40% dels vots emesos

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Fernando Poe (2)
Fidel Ramos (3)
Gloria Macapagal (15)
Joseph Estrada (10)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (13)
Front Moro d´Alliberament Islàmic (9)
Govern de Filipines (7)
28 lectures d'aquest article
Macapagal revalida
Filipines
El 10 de maig del 2004 la fins llavors presidenta de les Filipines, Gloria Macapagal-Arroyo, guanyava per segon cop les eleccions presidencials celebrades al país, en obtenir el 40,8% dels vots, enfront del 32% aconseguit per l’actor i candidat opositor, Fernando Poe. Els comicis van ser torbats per un clima de gran crispació, amb acusacions d’irregularitats i enfrontaments durant la campanya, que el dia de les votacions van provocar un centenar de morts. La victòria va ser interpretada com una mostra del suport que la població dóna a Macapagal en el seu decidit compromís de lluitar contra el terrorisme present al país; el modern –Abu Sayaff i d’altres de vinculats a Al-Qaida, que havien consumat més de 10 atemptats amb un balanç global de 200 morts– i l’antic, representat pel Front Moro d’Alliberament, que des del final de la Segona Guerra Mundial lluitava per la independència i la islamització del sud del país (Mindanao).

Segons van destacar diversos mitjans del país, la població de Filipines, a més, no volia retornar a la inestabilitat de la presidència Joseph Estrada (1997-2001) anterior, caracteritzada per una gran corrupció i inestabilitat econòmica. Estrada havia substituït Fidel Ramos en el càrrec, que, tot i haver superat el pitjor moment de la crisi financera de mitjans del 1997, no va poder evitar les tràgiques conseqüències humanes i econòmiques produïdes a causa d’El Niño, l’huracà que va devastar durant setmanes collites i regions. Ja des del seu primer mandat, iniciat el 2001, Macapagal havia aprofitat les capacitats productives sorgides amb les noves inversions arribades dels Estats Units, que, juntament amb un bon comportament de les exportacions, havien permès un creixement regular del 2,9%. En aquesta línia, l’FMI va millorar molt els seus tractes amb les Filipines, consolidant una línia de desenvolupament afavorida pels nous acords de cooperació comercial del 2002 entre els països de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), que el 2003 s’havien fet extensius al Japó i la Xina i a tota l’àrea de l’Àsia-Pacífic.