Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El conseller en cap Artur Mas presideix l'acte d'incorporació de la Generalitat a la fira 2000 S.A.

Principals recintes europeus

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Exposicions, fires i mostres (66)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Antoni Subirà (16)
Artur Mas (828)
Joan Guitart (23)
Josep Maria Cullell (29)
Pere Galí (4)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (91)
Fira 2000 (2)
Fira de Barcelona (34)
Fira de Madrid (2)
Fundació Catalunya Oberta (5)
Generalitat de Catalunya (1919)
Seat (94)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
73 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
La nova fira
Fira de Barcelona
El 17 de juliol del 2001 la Generalitat de Catalunya va fer efectiu el pagament dels primers 750 dels 3.000 milions de pessetes que havia d’aportar a la societat Fira 2000 fins a l’any 2002 per tal d’afrontar l’ampliació de Montjuïc 2, el recinte del polígon Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat, que havia acollit anys enrere l’ampliació de les instal·lacions firals fins llavors ubicades exclusivament en el recinte de Montjuïc. Aquesta inversió formava part del pla estratègic de Fira de Barcelona, presentat pel consell d’administració de l’entitat i aprovat pel consell general, que tenia per objectiu arribar al 2010 amb una superfície total d’exposició de 160.000 metres quadrats, 40.000 al recinte del peu de la muntanya de Montjuïc i 120.000 al polígon Pedrosa.

Aquest desdoblament havia estat la causa de diferents enfrontaments entre les institucions implicades en la Fira: Ajuntament de Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona i Generalitat de Catalunya, ja que tot i que s’havien plantejat altres alternatives, finalment l’Ajuntament de Barcelona va decantar-se pel polígon Pedrosa de manera unilateral. En el rerefons de l’ampliació hi havia un problema estructural de funcionament i de finançament que havia anat minvant el potencial expositor de la Fira de Barcelona en benefici de la Fira de Madrid, que des de mitjans dels anys noranta acollia els millors i més concorreguts certàmens. En això hi tenien un paper cabdal les inversions fetes per les institucions madrilenyes en la construcció d’un recinte modern i ben comunicat, situat als afores de Madrid i molt a prop de l’aeroport de Barajas.

Després d’anys d’enfrontaments, la Generalitat, que havia estat crítica amb l’aposta de Pedrosa, va donar el seu suport al pla estratègic des de la vicepresidència primera de la institució firal, que ocupava des del 20 de setembre del 2000 el conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Subirà, tot i que havien estat nombroses les veus crítiques en aquesta participació, com la de la Fundació Catalunya Oberta, presidida per l’exconseller de la Generalitat, Joan Guitart, que proposava l’ampliació cap al terrenys de Seat a la Zona Franca.

En tot cas, els bons resultats de l’any anterior 9.500 milions de pessetes de facturació, 59 salons, 20.573 empreses participants i 2.240.000 visitants, a més del ressò de què encara gaudien entre el públic els notoris Saló de l’Automòbil, Saló Nàutic o Construmat, així com la importància pel desenvolupament i el prestigi del conjunt de l’economia catalana que encara tenia la Fira com a institució, van determinar la Generalitat de Catalunya a fer les inversions requerides, a les quals fins llavors s’havia resistit per un problema de garanties en la gestió, que el 2001 es van superar en poder entrar com a part a la nova societat Fira 2000. En tot cas, el mes de juliol el conseller en cap, Artur Mas, va signar l’escriptura d’ampliació de capital i la modificació estatutària de la societat, que havia d’ampliar capital fins a 12.000 milions de pessetes, al mateix temps que Pere Galíi Josep Maria Cullelleren nomenats representants del govern català a la societat. Per la seva banda, el president de Fira 2000, Joan Molins, va mostrar la seva satisfacció per la incorporació de la Generalitat afirmant que la seva participació ajudaria a tirar endavant la Fira, considerada a tots els efectes com un dels motors de l’economia catalana.