Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fernando Alonso, campió del món de Fórmula 1 2005

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Adrián Campos (2)
Ana Díaz (1)
Fernando Alonso (48)
Genís Marcó (1)
José Luis Alonso (1)
Kimi Raikkönen (25)
Marc Gené (15)
Michael Schumacher (79)
Entitats Entitats
Campionat Mundial de Constructors de Fórmula 1 (11)
Fórmula 3000 (1)
Fórmula Nissan (1)
Gran Premi de Malàisia de Fórmula 1 (6)
Gran Premi d´Espanya de Fórmula 1 (18)
Minardi (6)
Renault (27)
Toyota (9)
46 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Fernando Alonso
Fórmula 1
El pilot asturià Fernando Alonso va aconseguir el títol de campió del món de Fórmula 1 amb l’escuderia Renault després d’una temporada plena d’èxits.

Fernando Alonso Díaz, nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo, Astúries, és el segon fill del director esportiu d´Adrián Ca Motorsport, José Luis Alonso, i d’Ana Díaz.

Dels quatre als catorze anys va estudiar a l’escola Santo Ángel de la Guarda d’Oviedo, i després va anar a l’Institut Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, on va estudiar fins a l’any 2000 sense haver acabat, ja que els compromisos esportius es van fer incompatibles amb els estudis. Durant tots els seus anys escolars Alonso va compaginar l’escola i el motor: als tres anys el seu pare li va regalar un kart que havia construït ell mateix, i aquell mateix any va guanyar la seva primera cursa, organitzada per un centre comercial, en la qual tots els participants li doblaven l’edat. Als set anys va guanyar el seu primer campionat oficial de karts, i es va proclamar campió infantil d’Astúries després de guanyar les vuit curses del campionat.

El 1989 va guanyar el campionat de karts d’Astúries i Galícia, i l’any següent havia de competir a la categoria de cadet, però la seva família no podia fer front a totes les despeses que suposava tenir un kart de primera mà i viatjar per totes les competicions d’Europa.

Estaven a punt de deixar estar el somni del seu fill d’11 anys quan va aparèixer Genís Marcó, que va fascinar-se amb el petit Alonso i es va fer càrrec de comparar-li karts per a cada cursa i de buscar-li patrocinadors pels seus viatges.
Així, Alonso va poder anar competint a la categoria de cadet, on es va proclamar campió d’Astúries i del País Basc i subcampió d’Espanya el 1991. Els anys 1993 i 1994 sí que va poder guanyar el campionat estatal en la categoria júnior. Les dues victòries consecutives li van servir per poder participar al Campionat de Món de Karting amb 14 anys. Va aconseguir la tercera posició, per davant d’un altre debutant que seria durant molts anys el seu rival: Kimi Raikkonen. Aquell mateix any 1995 va provar el seu primer Toyota, i la marca li va oferir córrer el campionat de Fórmula 1, però va rebutjar l’oferta per les males condicions econòmiques que li proposaven.

Així el 1996 seguia competint com a júnior en les curses de karts, i va guanyar-ho tot: el Campionat d’Espanya, el trofeu Estival d’Itàlia, el Marlboro Gand Prix i el campionat Mundial. El 1997 va entrar a la categoria Interacional A, i es va proclamar campió d’Espanya, Itàlia i Europa. L’any següent es va mantenir a la mateixa categoria, i va tornar a guanyar el Campionat d’Espanya, i a més el Campionat de la Indútria d’Itàlia i l’Open Ford. En aquell mateix any va contactar amb l’expilot valencià Adrián Campos, que a partir d’aquell moment es va convertir en el seu mànager.

Campos el va fitxar el 1999 com a substitut de Marc Gené a la Fórmula Nissan de monoplaces, on Alonso va aconseguir nou pole position, vuit voltes ràpides i sis victòries que li van proporcionar el títol de campió de l’Euro Open Movistar. Aleshores tenia disset anys i encara no tenia carnet de conduir, se’l va treure tan bon punt va fer els divuit. Seguidament va passar a la fórmula 3000, i en el seu primer any de competició amb l’equip Astromega va ser campió del Gran Premi de Bèlgica i subcampió al d’Hongria.

La temporada següent, l’any 2001, va estrenar-se en la Fórmula 1 en el Gran Premi d’Austràlia amb l’escuderia Minardi, la mateixa per la qual havia fet de provador. Aleshores ja era de l’equip Renault, però estava cedit a la marca italiana. El 2002 Renault el va tornar a cridar, i va estar fent de provador durant tot l’any, amb resultats excel·lents que li van donar el lloc de pilot oficial de la marca francesa pel 2003.

Durant aquell any es va consolidar com a revelació de la Fórmula 1, i el 22 de març va aconseguir ser el pilot més jove que obtenia una pole position al Gran Premi de Malàisia, on a més va obtenir la tercera posició. Aquell mateix any va ser subcampió al Gran Premi d’Espanya i campió del Gran Premi d’Hongria. Era el pilot més jove de la història en obtenir aquest títol, en la cursa havia guanyat a Raikkonen i a Schumacher. Aquests resultats li van adjudicar el sisè lloc del Mundial, i el van perfilar com a la gran promesa per al Mundial de 2004.

Però el 2004 Schumacher no va cedir a Alonso ni una sola victòria, i tot i que el pilot asturià va aconseguir diversos podis a França, Àustria, Hongria i Anglaterra, va quedar en la quarta posició del Mundial amb 59 punts.

Finalment aquest any Alonso va poder assolir el Campionat del Món de Fórmula 1 el 25 de setembre a Sao Paulo, i es va convertir en el campió més jove dels 56 anys d’història de la competició. Ja en la pretemporada, el pilot i el seu nou monoplaça R-25, van demostrar que anaven camí de la victòria. I així ha estat: ha pujat al més alt dels podis d’Austràlia, Malàisia, Bahrein, San Marino, França, Alemanya i Espanya, per fer-se finalment amb el títol del món.