Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El títol del Mundial de Formula 1 es va decidir en l'última cursa, a Jerez

Articles dependents
Jacques Villeneuve
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alain Prost (13)
Alexander Wurz (2)
Damon Hill (9)
David Coulthard (15)
Eddie Irvine (5)
Gerard Berger (4)
Heinz-Harald Frentzen (3)
Jackie Stewart (3)
Jacques Villeneuve (8)
Jean Alesi (5)
John Barnard (1)
Michael Schumacher (79)
Mika Hakkinen (16)
Olivier Panis (4)
Ralf Schumacher (14)
Rory Byrne (1)
Ross Brawn (1)
Rubens Barrichello (25)
Entitats Entitats
Arrows (5)
Benetton (13)
Bridgestone (4)
Campionat Mundial de Constructors de Fórmula 1 (11)
Federació Internacional d'Automobilisme (7)
Ferrari (35)
Goodyear (2)
Jordan (8)
McLaren (25)
Mundial de Fórmula 1 (28)
Prost (3)
Sauber (5)
Williams (26)
51 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Fill de campió succeeix fill de campió
Fórmula 1
La temporada 1997 de Fórmula 1 presentava la novetat inicial del pas del campió vigent, Damon Hill, de Williams a Arrows. El seu lloc havia estat ocupat per l'alemany Heinz-Harald Frentzen, procedent de l'equip Sauber, mentre que l'altre pilot de Williams, Jacques Villeneuve, subcampió l'any anterior, començava com a favorit, en disposar d’un nou monoplaça, el Williams FW19, considerat superior a tots els seus rivals.

A Ferrari continuava el doble campió mundial Michael Schumacher, però s’havia substituït l’enginyer John Barnard pels britànics Ross Brawn i Rory Byrne. També eren novetat els equips de dos ex campions mundials, Jackie Stewart i Alain Prost. El 1997, també debutava el germà petit de Michael Schumacher, Ralf, de 21 anys, que havia estat contractat per Jordan. També era novetat l'entrada a la competició del fabricant de neumàtics Bridgestone, trencant el monopoli de Good Year.

Finalment, la temporada va ser molt animada, amb canvis continus a la primera posició tant de conductors com de constructors. Schumacher va saber compensar la inferioritat mecànica del seu cotxe amb un millor plantejament de les curses, si bé a la última, on s’hi jugava el mundial, la seva agressivitat el va trair.

Al primer Gran Premi, el d’Austràlia, es va imposar sorprenentment el pilot escocès de McLaren David Coulthard. Era la primera victòria de McLaren des de 1994. L'èxit de l'escuderia es va completar amb el tercer lloc del seu altre conductor, el finlandès Mika Hakkinen. En segon lloc va quedar Michael Schumacher.

A Brasil, Jacques Villeneuve va obtenir el primer triomf de la temporada, per davant de Gerhard Berger i Olivier Panis, que va aconseguir el primer podi per la nova escuderia Prost. El canadenc va repetir victòria en el següent Gran Premi, a Argentina, mentre que Ralf Schumacher va quedar en tercer lloc i va fer el seu primer podi a la Fórmula 1.

Al Gran Premi de San Marino, va guanyar el pilot alemany de Williams Heinz-Harald Frentzen, que s’inaugurava en un mundial. En segona posició va quedar Michael Schumacher, aconseguint el primer doble alemany a la història de la Fórmula 1. Villeneuve va abandonar i el pilot de Ferrari escurçava la diferència, que en el Gran Premi de Mònaco és va reduir encara més. Al circuit de Mónaco Villeneuve va tornar a abandonar, mentre que Schumacher va quedar en primera posició. Els pilots de Williams van sortir amb pneumàtics de sec quan estava plovent, en un dels errors tàctics que van caracteritzar el comportament de l'equip durant tot el mundial.

A Mònaco, el brasiler Rubens Barrichello va fer un segon lloc, aconseguint el primer podi de la història per a l'escuderia Stewart. En tercer lloc va quedar el segon cotxe de Ferrari, pilotat per Eddie Irvine. Després d'aquesta victòria Schumacher va passar a encapçalar la classificació de conductors i Ferrari la de constructors.

Villeneuve, però, va recuperar el liderat guanyant al Gran Premi d'Espanya, celebrat a Montmeló. Amb aquesta victòria el canadenc va superar el registre històric de sis victòries del seu pare, Jacques Villeneuve. Olivier Panis, de l’equip de l'ex campió Alain Prost, va quedar en segona posició i el seu equip es va col.locar en tercera posició del mundial de constructors.

Michael Schumacher va tornar al capdavant de la classificació al Gran Premi següent, el de Canadà, que va guanyar en una cursa que va ser suspesa quan faltaven tretze voltes pel final, en estavellar-se contra un mur Olivier Panis. L'alemany va repetir victòria a França i es va destacar en la classificació del mundial desprès que Villeneuve no hagués acabat cap de les dues curses.

Jacques Villeneuve va reaccionar en el Gran Premi d'Anglaterra, que va guanyar, mentre que Schumacher va haver d'abandonar per problemes mecànics. En segon i tercer lloc van arribar els Benetton del francès Jean Alesi i de l'austríac Alexander Wurz, que corria com a substitut del seu compatriota Gerhard Berger. El campió del món Damon Hill va aconseguir el seu primer punt amb Arrows.

Gerhard Berger va guanyar el Gran Premi d'Alemanya, aconseguint la desena victòria de la seva carrera. A la lluita pel títol Villeneuve va haver d'abandonar, mentre que Schumacher va quedar en segon lloc. Villeneuve va reduir la diferència guanyant el Gran Premi d'Hongria, en una cursa en la que el protagonista va ser el campió vigent, Damon Hill, que a tres voltes del final tenia més de mig minut d'avantatge sobre Villeneuve.

Michael Schumacher va tornar a guanyar a Bèlgica en una cursa en que els pilots de Williams van tornar a equivocar-se a l’hora de triar els pneumàtics. La victòria del pilot de Ferrari va permetre que al Gran Premi d'Itàlia, s'hi arribés amb un pilot de l'equip local com a líder del Mundial i la mítica marca al capdavant de la classificació de constructors. La victòria va ser per l'escocès David Coulthard, amb McLaren, mentre que els dos principals rivals pel títol, Villeneuve i Schumacher, entraven en cinquena i sisena posició, respectivament.

Al Gran Premi d’Àustria va guanyar Jacques Villeneuve, aconseguint la seva sisena victòria de la temporada, i col·locant-se a 1 punt del líder del mundial, Michael Schumacher. En segon lloc va quedar David Coulthard i en tercer el segon pilot de Williams, Heinz-Harald Frentzen. Amb el primer i tercer lloc, Williams passava a encapçalar la classificació de constructors.

A Luxemburg, Jacques Villeneuve va guanyar la carrera i el liderat del mundial, a nou punts de Michael Schumacher, que va haver d'abandonar després d'una topada amb el cotxe del seu germà Ralf. L'alemany però, va guanyar la següent cursa, la penúltima del mundial, a Japó i va quedar a només un punt de Villeneuve en la classificació pel títol mundial a falta de l'última cursa. Frentzen va quedar en segon lloc i Williams es va assegurar el títol mundial de constructors, el novè de la seva història, superant la marca històrica de Ferrari.

L'últim Gran Premi, el de Jerez, va afegir la polèmica a l'emoció, desprès que la federació internacional decidís anul·lar la cinquena posició de Villeneuve en el Gran Premi anterior per ignorar una bandera groga durant els entrenaments oficials. Villeneuve passava d'estar un punt per davant de Schumacher a un punt per darrere, el que l'obligava a acabar la cursa superant l'alemany. A la cursa, Michael Schumacher va mantenir la primera posició fins a la volta 47, quan, en intentar evitar que Villeneuve el passés, va fer una topada que li va impedir de continuar la carrera. Villeneuve va entrar còmodament en el tercer lloc que li assegurava el títol mundial. El primer i segon lloc van ser pels dos McLaren, el del finlandès Mika Hakkinen i l'escocès David Coulthard.

Poc desprès la Federació Internacional d'Automobilisme va sancionar Michael Schumacher amb la pèrdua de la seva posició en el mundial, en considerar que el pilot alemany no havia actuat correctament en l'accident. La Federació li va conservar els punts i les victòries aconseguides, en no apreciar intencionalitat.

La desqualificació de Schumacher va fer que el segon pilot de Williams, Heinz-Harald Frentzen, passés a la segona posició, amb el que l'equip britànic repetia la doble victòria aconseguida l'any anterior.