Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Michael Schumacher, pilotant el seu cotxe de Fórmula 1, Benetton-Renault, al circuit d'Adelaida

Pòdium del Gran Premi d'Espanya al Circuit de Montmeló

Articles dependents
Michael Schumacher
Juan Manuel Fangio
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alain Prost (13)
Ayrton Senna (10)
Damon Hill (9)
David Coulthard (15)
Gerard Berger (4)
Johnny Herbert (1)
Michael Schumacher (79)
Nigel Mansell (4)
Roland Ratzenberger (3)
Entitats Entitats
Benetton (13)
Campionat Mundial de Constructors de Fórmula 1 (11)
Federació Internacional d'Automobilisme (7)
Ferrari (35)
Gran Premi de Bèlgica d`automobilisme (6)
Gran Premi de França de Fórmula 1 (7)
Gran Premi de la Gran Bretanya de Fórmula 1 (7)
Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1 (10)
Gran Premi de Portugal (3)
Gran Premi de San Marino de Fórmula 1 (11)
Gran Premi del Brasil de Fórmula 1 (9)
Gran Premi del Japó (11)
Gran Premi del Pacífic de Fórmula 1 (3)
Gran Premi d`Alemanya de motociclisme (6)
Gran Premi d´Austràlia de Fórmula 1 (9)
Gran Premi d´Espanya de Fórmula 1 (18)
Gran Premi d´Itàlia (6)
McLaren (25)
Williams (26)
44 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
La consagració de Schumacher
Fórmula 1
Després de la tràgica temporada anterior, el 1995 el campionat de Fórmula 1 presentava importants novetats. La Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) havia decretat una sèrie de modificacions tècniques destinades a afavorir la seguretat dels pilots en els monoplaces i a donar més protagonisme al pilot que no pas al cotxe.

Les principals innovacions respecte a la temporada anterior eren: fer més espaiós l'habitacle, que passava a ser d'un mínim de 65 cm de llargada i 42 cm d'alçada; disminuir la cilindrada a 3 litres, augmentar el pes mínim del vehicle fins a 595 kg incloent-hi el pilot, donar llibertat absoluta a la col·locació del dipòsit de benzina, disminuir l'alçada del monaplaça fins a 95 cm, eliminar un aler i posar el volant al descobert.

D'altra banda, la tornada de qui havia estat campió l'any 93, el britànic Nigel Mansell, que s'havia incorporat a l'escuderia McLaren, després del seu pas efímer per la Fórmula Indy, elevava el nivell dels participants, seriosament afectat per la retirada del gran pilot francès Alain Prost, quatre vegades campió, i per la mort del brasiler Ayrton Senna.

Però el gran favorit seguia sent el vigent campió, l'alemany Michael Schumacher, que tenia com a principal rival el corredor britànic de Williams-Renault Damon Hill.

El campionat va arrencar al Brasil, al circuit d'Interlagos, el 26 de març. El campió va arribar primer a la meta gràcies a un error de Hill, que va sortir de la pista quan anava encaminat a aconseguir la primera plaça del podi. Però tant Schumacher (Benetton) com el segon classificat, el britànic David Coulthard(Williams), van ser desqualificats provisionalment a causa d'una reclamació promoguda per altres escuderies que els acusaven d'infringir l'estricta reglamentació sobre l'ús de benzina.

El beneficiat d'aquesta decisió var ser el tercer classificat, l'austríac Gerard Berger (Ferrari), que va passar a encapçalar de forma provisional el campionat. Temps després, la FIA va decretar com a vàlids els resultats obtinguts pels pilots de les dues escuderies sancionades, i va reduir la sanció a una multa, tal com havia passat l'any anterior, precisament, amb l'equip Benetton. D'aquesta manera, Schumacher era oficialment el guanyador.

Hill havia demostrat que era un ferm candidat a destronar l'alemany. Així ho va confirmar en les dues proves següents, la de Buenos Aires i la d'Imola (San Marino), disputades el 9 i el 30 d'abril respectivament. L'anglès va aconseguir el liderat en el circuit de San Marino, en una carrera disputada sota una intensa pluja, on es van invertir els papers de la primera prova de la temporada. Hill es va imposar després que el corredor de Benetton abandonés quan anava en primera posició. La prova es va veure marcada pel record dels pilots Ayrton Senna i l'austríac Roland Ratzenberger, morts la temporada anterior en aquest mateix circuit. Els 26 pilots que van participar en la prova van dedicar-los un homenatge, col·locant-se davant dels vehicles abans d'iniciar la carrera mentre guardaven un minut de silenci en memòria dels dos últims pilots de Fórmula 1 que havien deixat la vida a la pista. Al minut de silenci s'hi van sumar les 100.000 persones que omplien el circuit.

Però Schumacher va reaccionar amb força. El líder de Benetton es va endur tres de les quatre proves posteriors al Gran Premi d'Imola. Va començar a imposar la seva llei en el Gran Premi d'Espanya, disputat el 14 de maig al Circuit de Catalunya. L'escuderia Benetton-Renault va exhibir una superioritat manifesta, ja que a l'esmentada victòria del seu cap de files s'hi ha de sumar la segona posició aconseguida pel britànic Jonny Herbert, que va pujar per primer cop al podi. La tercera plaça la va ocupar l'austríac Gerard Berger (Ferrari). El fins llavors líder va acabar en quarta posició, després que en l'última volta el seu monoplaça es quedés sense el sistema hidràulic, que va deixar inútils el canvi de marxes i l'accelerador. D'aquesta manera, Schumacher totalitzava ja 27 punts i recuperava el liderat, que havia perdut en l'anterior prova, en detriment de Hill,que se situava a un punt de l'alemany.

El líder es va endur també la victòria en la prova disputada al circuit urbà de Mònaco, una de les carreres amb més prestigi del calendari, a finals del mes d'abril. Schumacher havia començat a distanciar el seu màxim rival, que després d'un inici esperançador havia anat perdent el ritme de competició. Hill va acabar el Gran Premi en una discreta cinquena posició.

Tot feia preveure que el recital de l'alemany continuaria en el Gran Premi del Canadà, però un problema mecànic a només 12 voltes del final, quan dominava la prova, el va obligar a entrar als boxes i li va fer perdre un temps considerable que el va relegar finalment a la cinquena posició. El vencedor va ser el corredor francès Jean Alesi, que precisament acabava de complir 31 anys. El pilot de Ferrari va donar la primera victòria de la temporada a l'escuderia italiana i, a més, el liderat en el Mundial de constructors. Hill va haver d'abandonar en la volta 51 quan anava en una còmoda segona posició. L'anglès era ja a 7 punts del líder, el seu rival Schumacher.

El domini del corredor de Benetton va continuar en les següents proves fins a proclamar-se campió. De les onze carreres restants se'n va adjudicar sis. Va vèncer en els Grans Premis de França (M. Course, 2 de juliol), Alemanya (Hockenheim, 30 de juliol) i Bèlgica (Hungaror, 30 d'agost), i es va adjudicar de forma consecutiva el d'Europa, el del Pacífic i el del Japó els dies 1, 22 i 29 del mes d'octubre. En el Gran Premi del Pacífic, l'alemany va revalidar el títol. Schumacher havia aconseguit ser el segon pilot en la història de la Fórmula 1 que guanyava el campionat imposant-se en nou carreres. Anteriorment ho havia aconseguit Nigel Mansell, pilotant un Williams.

El bicampió va obtenir un total de 102 punts, molt distanciat dels seus rivals. Hill, que s'havia adjudicat, a més de la primera prova, el Gran Premi d'Hongria, al mes d'agost, i el d'Austràlia, disputat el 12 de novembre i que va posar fi a la competició, va ocupar la segona posició a 33 punts del campió. Les grans revelacions de la temporada van ser dos britànics, Coulthard (Williams) i Herbert (Benetton). El primer va ocupar la tercera posició en el podi, ratificada per la victòria en el Gran Premi de Portugal (Estoril, 24 de setembre), i el segon va acabar en quarta posició havent guanyat el Gran Premi de Gran Bretanya i el d'Itàlia (Monza, 10 de setembre).

Pel que fa als constructors, els grans triomfadors van ser les escuderies Benetton i Williams, totes dues amb motor Renault, que a més de col·locar els seus pilots en les quatre primeres posicions van copar el primer i el segon lloc en el campionat de constructors. El títol va correspondre a Williams, amb 137 punts, seguit de Benetton amb 132 punts. El tercer en discòrdia va ser l'escuderia italiana Ferrari, 73 punts.

Precisament Ferrari seria el nou equip del campió. Un cop acabat el campionat, Schumacher va comunicar la seva decisió d'abandonar l'escuderia Williams, per passar a incorporar-se a la mítica firma italiana Ferrari. El fitxatge li va suposar un total de 77 milions de dòlars, quantitat que cobraria l'alemany per un contracte de dos anys.