Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Michael Schumacher semblava no tenir rival a la Fórmula 1: campió del món per setena vegada

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Fernando Alonso (48)
Jarno Trulli (6)
Jenson Button (7)
Juan Pablo Montoya (18)
Kimi Raikkönen (25)
Luca Badoer (1)
Marc Gené (15)
Michael Schumacher (79)
Nigel Mansell (4)
Rubens Barrichello (25)
Entitats Entitats
British American Racing (2)
Campionat Mundial de Constructors de Fórmula 1 (11)
Ferrari (35)
Mundial de Fórmula 1 (28)
Renault (27)
Williams (26)
43 lectures d'aquest article
Schumacher bat tots els rècords
Fórmula 1
El Mundial de Fórmula 1 del 2004 va començar amb la presentació de dos nous circuits: el de Bahrein i el de Xangai. Aquests dos nous Grans Premis convertien el Mundial en el més llarg de la història, amb 18 curses. Però això no va afectar els pronòstics i Ferrari va mostrar un domini absolut, fins i tot més gran que en els darrers anys, sobre les altres escuderies. El seu primer pilot, Michael Schumacher, es va proclamar campió del món per setena vegada, superant el rècord que ell mateix havia establert l’any anterior.
Ferrari va aconseguir endur-se el títol mundial de constructors al Gran Premi d’Hongria, celebrat a Hungaroring, a falta de cinc proves per acabar la temporada, i Schumacher es va proclamar campió al següent Gran Premi, el de Bèlgica, al circuit de Spa. El seu company d’equip, Rubbens Barrichello, va acabar el Mundial en segona posició, i el pilot de Bar-Honda Jenson Button, en tercera. El pilot asturià de Renault, Fernando Alonso, va ser quart, amb només un punt d’avantatge sobre el colombià de Williams Juan Pablo Montoya, que va acabar el Mundial en cinquena posició.

La temporada es va estrenar el 7 de març amb el Gran Premi d’Austràlia, i ja llavors Schumacher i Barrichello van obtenir la primera i la segona plaça al podi. Aques fet es va repetir fins a vuit vegades durant la temporada i només a Monza Barrichello va acabar primer i Schumacher segon. En aquest primer Gran Premi, Alonso va acabar en tercera posició confirmant les bones sensacions que havia donat l’any anterior. A Malàisia, on es disputava la segona cursa de la temporada, Schumacher va tornar a vèncer amb comoditat i va començar a demostrar la seva superioritat total. El tercer lloc del podi va ser per a Button, que, d’aquesta manera, començava el camí cap a la tercera posició final al Mundial.
En arribar a Montmeló, la cinquena prova del Mundial, Schumacher havia guanyat les quatre proves anteriors, i Button i Barrichello es disputaven la segona plaça a la classificació general. Un cop més, l’alemany va guanyar la cursa: obtenia la quarta victòria consecutiva a Catalunya i sumava cinquanta dels cinquanta punts possibles. Aquesta victòria suposava igualar el rècord que tenia Nigell Mansell, de cinc victòries consecutives a l’inici de temporada. A la següent cursa, al circuit de Montecarlo, Schumacher no va poder acabar i la victòria va ser per al company d’Alonso a Renault, Jarno Trulli, que va aconseguir la seva primera victòria en un Gran Premi. Els següents set circuits van estar completament dominats per Ferrari, ja que Schumacher va guanyar en totes les ocasions i Barrichello va ser segon en quatre i tercer en dues més. A Bèlgica, on Schumacher es va proclamar campió, va ser Kimi Räikkönen (McLaren) qui va obtenir una de les poques victòries de la temporada que no van anar a parar a l’escuderia italiana. Schumacher es va haver de conformar amb la segona posició. Els Grans Premis de Monza (Itàlia) i Suzuka (Japó) se’ls va endur Barrichello i es va confirmar d’aquesta manera com a segon classificat del Mundial. Finalment, en la darrera cursa, celebrada al circuit d’Interlagos, al Brasil, va ser Montoya qui es va imposar i es va quedar a només un punt d’Alonso, que va ser quart, a la classificació general.
Al final de la temporada, Schumacher havia obtingut 148 dels 180 punts possibles i havia superat el seu propi rècord de victòries en una sola temporada després d’obtenir-ne tretze enfront de les onze del 2001.
D’altra banda, el pilot de proves de Williams, Marc Gené, a l’equip des del 2001 i que havia disputat tres proves del Mundial 2004, es va convertir el 23 de novembre en el nou pilot de proves de Ferrari juntament amb Luca Badoer. Gené va fitxar per l’escuderia italiana després de saber que l’equip Williams-BMW no comptava amb ell com a pilot oficial de cara a la temporada 2005 tot i la marxa de Montoya.