Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
L´asturià Fernando Alonso, revelació al campionat del món de Fórmula 1

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
David Coulthard (15)
Elisabeth Schumacher (1)
Fernando Alonso (48)
Juan Manuel Fangio (11)
Juan Pablo Montoya (18)
Justin Wilson (1)
Kimi Raikkönen (25)
Nick Heidfeld (6)
Olivier Panis (4)
Ralph Firman (1)
Rubens Barrichello (25)
Entitats Entitats
Campionat Mundial de Constructors de Fórmula 1 (11)
Ferrari (35)
McLaren (25)
Mundial de Fórmula 1 (28)
Renault (27)
Williams (26)
138 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Schumacher supera Fangio
Fórmula 1
El 12 d’octubre del 2003, el pilot alemany de l’escuderia Ferrari Michael Schumacher es va proclamar campió del món de Fórmula 1 per sisena vegada. Va superar així el rècord de cinc mundials que havia compartit amb el mític Juan Manuel Fangio i es va convertir, si més no des del punt de vista estadístic, en el millor pilot de tots els temps.

Aquell dia, però, Schumacher va estar a punt de no endur-se el títol a causa de les complicacions que va tenir durant la cursa celebrada al circuit japonès de Suzuka, l’última de la temporada. El pilot alemany va haver de sortir en la catorzena posició de la graella i va patir dues topades. Això el va fer arribar en un justet vuitè lloc a la prova, que va resultar suficient per endur-se el campionat i perquè Ferrari fos un altre cop campiona de marques, gràcies també a l’excel·lent cursa i victòria, la segona de la temporada, del segon pilot de l’escuderia, Rubens Barrichello. La jove promesa espanyola de 21 anys, Fernando Alonso, va haver d’abandonar aquell dia la cursa i acabar sisè en el Mundial. Per la seva banda, Kimi Raikkonen va quedar segon i Juan Pablo Montoya, tercer.

El campionat havia començat el 9 de març a Melbourne, Austràlia, en una temporada marcada pels canvis de reglament i del sistema de classificació i puntuació. La principal novetat era que cada pilot podia triar amb quina quantitat de combustible al dipòsit feia les tandes de classificació. Cadascú, doncs, podia triar entre ocupar una millor posició a la graella de sortida i haver de fer més parades a boxes durant la cursa per fer combustible, o bé parar menys però sortir des de més endarrere. Aquesta possibilitat va introduir molta més competitivitat i emoció a les curses.

Al primer Gran Premi, el d’Austràlia, l’escocès de McLaren David Coulthard va ser el guanyador i, per tant, el primer líder del Mundial, i va desplaçar Schumacher, que havia estat al capdavant de la classificació durant 896 dies, des de la celeberació del GP dels Estats Units del 24 de setembre del 2000. En el seu debut, el pilot asturià Fernando Alonso, al volant d’un Renault, va acabar en setena posició, i anunciava així el molt bon paper que faria en el conjunt del Mundial. Alonso va aconseguir la pole position del Gran Premi de Malàisia i va desbancar Michael Schumacher, que havia guanyat durant quatre cops seguits, des del 1999, al circuit de Sepang. Els desplaçaments del primer pla de Schumacher van continuar al Gran Premi del Brasil, quan va abandonar després d’una accidentada cursa en mullat que va obligar també a plegar Nick Heidfeld i Justin Wilson a les primeres voltes, i que va provocar una topada a la volta 18 entre Ralph Firman i Oliver Panis que va fer aturar uns minuts la cursa. El guanyador d’aquell dia va ser el corredor de McLaren Kimi Raikkonen, mentre que Alonso aconseguia una tercera posició, tot i patir un accident sense conseqüències.

Ja a Europa, al Gran Premi de San Marino, del 24 d’abril, Schumacher i Ferrari van sumar la primera victòria del 2003, una alegria que va quedar entelada per la mort d’Elisabeth Schumacher, mare de Michael i del seu germà Ralf, corredor de Williams, que va quedar en quarta posició. El segon lloc el va ocupar Raikkonen i el tercer, Rubens Barrichello, mentre que Fernando Alonso va aconseguir la sisena posició. Al maig, Schumacher també va guanyar el Gran Premi disputat a Montmeló. Barrichelo va quedar tercer i Fernando Alonso, segon, confirmant la seva condició de pilot revelació de la temporada i situant-se en tercer lloc de la classificació general, que llavors liderava Kimi Raikkonen. Aquell dia, Ferrari va estrenar un nou model, l’F-2003 GA, que ja havia estat provat en els entrenaments.
Alonso va aconseguir mantenir aquest tercer lloc del Mundial fins al Gran Premi de Mónaco, en que va quedar cinquè, en una cursa guanyada pel colombià de Williams, Juan Pablo Montoya, que va repetir victòria al Gran Premi d’Alemanya. El 24 d’agost, Fernando Alonso va fer la gesta màxima de guanyar el Gran Premi d’Hongria en la que era la tretzena prova puntuable del Mundial, i va esdevenir el pilot més jove de la història que s’imposava en una cursa de F-1, i el primer espanyol que ho aconseguia.

Amb els triomfs als grans premis del Canadà, Itàlia i els Estats Units, Michael Schumacher va aconseguir recuperar el liderat del Mundial, però va haver de lluitar fins a la darrera cursa per aconseguir el sisè Campionat del Món de Fórmula 1, que el convertia en el pilot que més mundials havia guanyat en tota la història de la competició reina del motor.