Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Jao Varela, de la llista de Pim Fortuyn, la formació que va condicionar i commocionar el panorama polític

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Eleccions i processos electorals (1758)
Moviments d`ultradreta, feixisme (66)
Personatges Personatges
Jan Peter Balkenende (8)
Jörg Haider (25)
Pim Fortuyn (11)
Wim Kok (6)
Entitats Entitats
Els Verds (Holanda) (1)
Llista Pim Fortuyn (8)
Partit del Treball d'Holanda (2)
Partit Democristià holandès (6)
Partit Liberal VVD (2)
Partit Socialdemòcrata Holandès (5)
Ràdio 3FM (Holanda) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Holanda (Països Baixos) (55)
33 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Fortuyn, sorpresa, crítiques i commoció
Holanda
El 6 de maig del 2002 va morir assassinat a la ciutat holandesa de Hilversum l’empresari i polític Wilhelmus Simon Petrus, Pim Fortuyn, l’home que més controvèrsia havia creat a Holanda en menys temps i de manera més atípica.

Fortuyn no pertanyia a la classe política tradicional, provenia dels grupuscles esquerranistes dels anys setanta, declarava obertament la seva homosexualitat i mantenia un discurs de to populista i liberal, fonamentat en la defensa del mode de vida holandès i la crítica a la immigració incontrolada i a la multiculturalitat i a la tolerància amb l’Islam que practicaven els partits oficials del país. Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, aquestes idees, que Fortuyn defensava obertament en tots els fòrums en què intervenia, van popularitzar la seva figura entre l’opinió pública holandesa. Però també va rebre dures crítiques, de dins i de fora del país, que l’associaven al rebrot de l’extrema dreta experimentat a Europa en els darrers anys, sobretot des de l’arribada al govern austríac de la formació de Jörg Haider.

En tot cas, tant ell com els seus partidaris van distanciar-se d’aquest entorn i reivindicaven el dret a defensar els interessos de la ciutadania holandesa i els valors productius i socials occidentals davant el nihilisme progressista i l’anomenada civilització islàmica. Precisament, la crisi política experimentada pels darrers governs holandesos havia creat una situació d’incertesa davant els problemes associats a la immigració, la inseguretat i la pèrdua de protagonisme cultural d’Holanda. Tot plegat va afavorir l’èxit de Fortuyn, que abans de morir era considerat una mena de paladí de l’orgull nacional.

L’assassinat de Fortuyn es va produir nou dies abans de les eleccions legislatives en què el seu partit, la Llista Pim Fortuyn, tenia moltes possibilitats d’entrar al govern com a segona o tercera força electoral. Els fets es van produir quan el líder populista sortia d’una entrevista a l’emissora 3FM i un individu de nacionalitat holandesa, de 33 anys, raça blanca i filiació animalista, com després va reconèixer a la policia, li va disparar diverses vegades fins a provocar-li la mort.

Després dels fets i del multitudinari enterrament de Fortuyn, el primer ministre holandès, Wim Kok, va proposar d’ajornar les eleccions convocades per al 15 de maig, cosa que finalment no es va fer. A la cita electoral i sota l’efecte de l’assassinat de Fortuyn, la Llista Pim Fortuyn va accedir a la segona posició política, amb 26 diputats. El guanyador va ser el Partit Cristianodemòcrata (CDA), que després de vuit anys a l’oposició va obtenir 43 dels 150 escons del Parlament, mentre que els laboristes (PvdA) n’obtenien 23, els mateixos que els liberals del VVD. Els Verds van aconseguir 11 escons; els socialistes, 9; la formació D66, 7; la Unió Cristiana, 4; els calvinistes, 2, i la formació Vivim com holandesos, 2. Després de les eleccions, el CDA va haver de pactar amb la Llista Pim Fortuyn i els liberals per formar govern sota la presidència de Jan-Peter Balkenende.

El programa del nou govern, en el qual la Llista tenia 4 carteres, restringia l’entrada de nous immigrants i dificultava el reagrupament familiar dels que estaven establerts legalment, als quals s’exigiria el coneixement del neerlandès per accedir a la ciutadania holandesa, alhora que s’incriminava els empresaris que donessin feina a immigrants sense papers. El programa també preveia retallar el pressupost holandès en 6.000 milions d’euros, basant-se en la revisió de les subvencions per incapacitat laboral, de les quals se’n beneficiaven una cinquena part dels treballadors holandesos.