Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La reforma urbanística del 2004

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions entre comunitats lingüístiques (82)
Personatges Personatges
Ferran Mascarell (50)
Gemma Sendra (2)
Jacques Herzog (1)
Jaume Sodupe (3)
Joan Clos (169)
Jordi Oliveres (6)
Josep Caminal (12)
Oleguer Sarsanedas (15)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Generalitat de Catalunya (1919)
L`Auditori (7)
58 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
L’hora de la veritat
Fòrum 2004
El 12 de desembre del 2001, representants de les tres administracions implicades l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol van presentar a l’Auditori de Barcelona el calendari del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, que havia de començar el 9 de maig i acabar per les Festes de la Mercè d’aquell any, amb un pressupost de 318 milions d’euros (52.000 milions de pessetes), i que durant 141 dies realitzaria un total de 45 congressos i 11 exposicions, a més de nombroses actuacions artístiques i una cinquantena de debats. En total s’esperaven cinc milions de visitants i milions de seguidors per televisió i Internet.

Amb aquest acte acabava un any difícil per als organitzadors del Fòrum, que havien hagut de superar nombrosos problemes pel que fa a l’estructura de direcció de l’organisme i a la caracterització definitiva de l’esdeveniment. Amb la presentació oficial i les incorporacions de Jordi Oliveres Coll com a nou director general del Fòrum Universal de les Cultures del 2004 i dels representants dels grups polítics municipals a la comissió executiva, es va donar per tancada la crisi oberta per la dimissió de Josep Caminal com a conseller delegat del Fòrum, un càrrec que encara seguia vacant. Els problemes venien de lluny i tenien com a rerefons la delimitació exacta del tipus d’activitats que havia de desenvolupar el Fòrum. Les incògnites es van agreujar amb la crisi internacional oberta després de l’11 de setembre.

Amb l’objectiu de definir el contingut del Fòrum, a principis d’any havien estat nomenats Oleguer Sarsanedas i Gemma Sendra com a programadors. Però les discrepàncies entre les diverses administracions, especialment la poca col.laboració mostrada per Nacions Unides i el govern espanyol, no permetien avançar al ritme previst. El 16 de juliol, les administracions implicades van anunciar la substitució de Jaume Sodupe per Josep Caminal en la direcció del Fòrum. Però Caminal, considerat un home de consens per excel.lència i posseïdor d’una habilitat poc comuna per conciliar polítiques de signe contrari, va dimitir 49 dies més tard argumentant motius personals però evidenciant la difícil sostenibilitat del projecte. La ràpida actuació de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, que va atribuir la dimissió de Caminal a una mena de por escènica i va nomenar immediatament el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, de manera interina en el càrrec, va contribuir a salvar la situació, en nomenar aquest una comissió permanent per tirar endavant el projecte i facilitar l’obtenció d’un nou consens entre les parts implicades.

En acabar l’any, es va saber que la Unió Europea havia pres interès en el tema i havia decidit aportar, a través dels fons europeus de desenvolupament regional (Feder), un total de 1.400 milions de pessetes en partides anuals diferents per dedicar a la construcció de l’edifici principal de la trobada, dissenyat per l’arquitecte suís Jacques Herzog i a la remodelació de la zona limítrofa del Poble Nou, la qual cosa va impulsar els projectes 22@ i BCN Innovadora. Les operacions urbanístiques tiraven endavant, les culturals eren figues d’un altre paner.