Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els Guerrers de Xi'an van ser l'exposició més visitada del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona

Vídeos Vídeos
Fòrum Universal de les Cultures 2004
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Fires, festes i festivitats (205)
Personatges Personatges
Alfons Flores (2)
Bill Clinton (277)
Carlinhos Brown (2)
Ernest Benach (121)
Federico Mayor Zaragoza (18)
Hansel Cerezas (1)
Helmut Kohl (58)
Jacques Delors (14)
Jesús Maria Canga (7)
Joan Clos (169)
Joan Carles de Borbó (205)
Jorge Semprún (7)
José Natividad González (2)
José Saramago (12)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Josep Maria Vallès (12)
Juan Goytisolo (6)
Kofi Annan (135)
Koichiro Matsuura (9)
Mata Amritanandamayi (1)
Pasqual Maragall (676)
Phil Collins (3)
Rosa Passos (1)
Susan Sontag (6)
Tzering Gyantsó (14)
Entitats Entitats
Estopa (1)
Festival Grec (19)
Festival Sónar (15)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Fòrum Universal de les Cultures de Monterrey (2)
Fundació Cultura per la Pau (1)
Fundació Fòrum (3)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
La Fura dels Baus (10)
Parlament de Catalunya (723)
UNESCO (89)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Sant Adrià de Besòs (17)
62 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Més festa que debat
Fòrum 2004
Entre el 9 de maig i el 23 de setembre del 2004 es va celebrar, en un nou recinte construït a prop de la desembocadura del Besòs, el Fòrum de les Cultures, una iniciativa internacional organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol, que pretenia posar novament Barcelona al centre de l’actualitat mundial en inventar una nova manera, reflexiva i lúdica, de defensar i difondre valors com la pau, la sostenibilitat i la diversitat cultural.

Al darrere hi havia la voluntat de tirar endavant una gran operació de renovació urbana que afectava la part nord de la façana marítima de barcelona, fins a Sant Adrià de Besòs, i tota la zona urbana compresa entre la plaça de les Glòries, el Poblenou, Sant Adrià i el mar. Una zona on en els anys anteriors al Fòrum es van enderrocar les velles construccions industrials per deixar pas a un nou paisatge de gratacels i centres comercials. Algunes organitzacions veïnals van denunciar que, en realitat, el Fòrum era només una excusa per tirar endavant un projecte especulatiu que no hauria rebut el vistiplau del públic si no hagués estat emparat per un gran esdeveniment sociocultural com el Fòrum.

En qualsevol cas, estava dissenyat com un gran esdeveniment multicultural, amb la presència de líders intel·lectuals, socials i polítics de tots els racons del planeta. Les activitats que van tenir més èxit de públic van ser, però, les actuacions artístiques i especialment les gratuïtes, com la rua brasilera de Carlinhos Brown, que va comptar amb la participació activa de l’alcalde Joan Clos. Només aquest tipus d’actes van aconseguir la participació massiva del públic, ja que als actes culturals celebrats al recinte del Fòrum només hi van acudir la meitat dels cinc milions de visitants previstos per l’organització.

El 8 de maig es va inaugurar a quarts de vuit del vespre a Barcelona el Fòrum Universal de les Cultures. Més de tres mil persones van participar en els dos actes d’inauguració oficial: per una banda els discursos institucionals que van fer en català, castellà, anglès i francès l’alcalde de Barcelona, Joan Clos; l’alcalde de Sant Adrià, Jesús Maria Canga; el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; el rei d’Espanya i el director general de la UNESCO, el japonès Koichiro Matsuura, que va assenyalar que l’esdeveniment era “un símbol de compromisos amb la diversitat al segle XXI”. El cant dels ocells, interpretat per Rosa Passos, va tancar l’acte protocol·lari dels discursos. Un cop acabats els parlaments, els convidats van visitar les exposicions i després es van traslladar a la zona del port per veure la cerimònia-crida al diàleg Moure el món, dirigida per dos exmembres de la Fura dels Baus, Hansel Cerezas i Alfons Flores. Així, el Fòrum va donar el tret de sortida d’una festa que va durar 141 dies amb un elevat pressupost, de 342 milions d’euros.

A pocs metres de la inauguració oficial, unes cinc-centes persones es van manifestar contra l’esdeveniment amb una cassolada, sota el lema El Fòrum mentirà al món. Van participar en les protestes diverses entitats com l’Assemblea de Resistències, les escoles bressol, Free Catalonia, la Plataforma Veïnal contra l’Especulació, etc. La inauguració de l’esdeveniment va passar gairebé inadvertida per als diaris europeus, i els diaris nord-americans tampoc en van publicar pràcticament cap crònica, mentre que van ser sobretot els diaris sud-americans els que sí que es van fer ressò del Fòrum de Barcelona.

El Fòrum va oferir espectacles (a més de incloure els festivals de cada estiu de Barcelona: Sónar, Grec i la Mercè), grans exposicions en gairebé tots els museus de la ciutat i conferències o debats de nivell internacional. En el Recinte Fòrum, que englobava sis grans àrees –la Plaça, l’Edifici Fòrum, el Centre de Convencions, el Parc dels Auditoris, el Port i el Parc de la Pau–, es van poder veure 4 exposicions de gran format i 22 mostres més de format més reduït, més de 400 concerts i 170 grups musicals, 60 espectacles de carrer, companyies de teatre, dansa, cabaret i 4 circs. En l’Edifici Fòrum es van fer els diàlegs i s’hi van poder poder escoltar 49 parlaments, dos d’ells de grans dimensions: el Parlament de les Religions i el Festival Mundial de la Joventut.

Des del primer dia que el Fòrum de les Cultures va obrir les seves portes al públic, l’afluència va estar molt per sota de les perspectives. El primer dia un total de 16.879 visitants havien passat pel recinte. Aquest nombre de persones estava molt per sota de les jornades de portes obertes que s’havien fet uns dies abans, amb una assistència de 225.000 persones en dos dies. Els primers dies van fer témer un gran fracàs: la falta de públic, les pluges que van caure a la ciutat, la polèmica pel preu de les entrades al recinte i la prohibició d’entrar cap mena de menjar o beguda a fi d’obligar a consumir en els restaurants del recinte, tot plegat feia parlar obertament de crisi.

Al cap d’una setmana, els responsables del Fòrum van haver de canviar algunes normes, com ara la possibilitat d’entrar entrepans i begudes al recinte –fins a aquell moment només podien fer-ho els escolars i els empleats del Fòrum– i també es va posar una polsera de reentrada als visitants que volguessin sortir i tornar a entrar al recinte en una mateixa jornada. Però en cap moment els responsables es van plantejar rebaixar el preu de les entrades, que era de 21 euros per als adults i de 12,6 euros per als nens de més de 7 anys. Els organitzadors també van haver d’afrontar rebaixes en els preus dels debats davant el poc interès mostrat pels ciutadans, a més d’haver d’afrontar el degoteig constant de grans personalitats que van excusar la seva presència, com ara Bill Clinton, Susan Sontag, Juan Goytisolo, José Saramago, Kofi Annan, Jorge Semprún, Helmut Kohl, Jacques Delors i el Dalai-lama entre d’altres.

Un dels pocs actes que van tenir una participació massiva va ser el Parlament de les Religions del Món, que es va acabar el 13 de juliol al recinte del Fòrum amb una emotiva cerimònia que va protagonitzar la monja hindú Mata Amritanandamayi, més coneguda per Ama. L’exsecretari general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, Frederic Mayor Zaragoza, va fer una crida perquè el segle XXI fos “el de la paraula, el diàleg i la gent”.

El 19 de juliol el Fòrum 2004 arribava a l’equador de la seva durada i es va fer el primer balanç: el Fòrum havia rebut 1.327.588 visitants (221.000 dels quals eren escolars i estudiants). Una xifra preocupant, com també ho eren l’escàs ressò internacional que havia aconseguit l’esdeveniment i la pudor provinent de la depuradora que s’havia construït a sota de la plaça del Fòrum. A més, el català resultava sempre perjudicat a l’hora d’eliminar traduccions als diàlegs i altres espais. En la part positiva destacaven, a part de l’èxit del Parlament de les Religions del Mon, les propostes de diversos congressos perquè Barcelona acollís en un futur centres d’estudi o observatoris temàtics internacionals i, sobretot, la massiva assistència a la versió barcelonina del carnaval brasiler, el Carnavalona (amb 400.000 persones), així com els concerts de Phil Collins i Estopa, amb 18.000 espectadors cada un.

Entre les activitats del Recinte Fòrum de pagament, l’exposició dels Guerrers de Xi’an havia atret 500.000 visitants i s’havia convertit en l’exposició més visitada per davant d’altres de gran format com Veus, 357.000, Ciutats-cantonades, 322.000, i Habitar el món, 300.000, que també havien atret una gran quantitat de públic. El 4 d’agost es va fer balanç del gruix de diàlegs celebrats durant el mes de juliol. Els debats van gravitar sobre tres eixos: llibertat, seguretat i pau, espiritualitat i globalització i desenvolupament, amb un total de 40.260 participants (10.000 al Parlament de les Religions).

Les xifres parlaven per elles mateixes, i ben aviat la preocupació prioritària dels responsables del Fòrum va ser garantir la continuïtat de l’esdeveniment que havia nascut amb la voluntat de convertir-se en una mena de Jocs Olímpics o d’Expo que se celebrés periòdicament en diverses ciutats del món. El 3 d’agost el governador de l’Estat mexicà de Nuevo León, José Natividad González, va presentar la candidatura de la ciutat de Monterrey a organitzar el següent Fòrum en el curs de la primera reunió, a Barcelona, de la Fundació Fòrum, formada per representants del Fòrum de Barcelona, la UNESCO i l’organització de Ciutats Unides de les Nacions Unides. Segons Joan Clos, alcalde de Barcelona i president del Fòrum de Barcelona, la candidatura de Monterrey va ser elegida “per aclamació”, ja que va ser l’única que es va presentar. El Fòrum de Monterrey del 2007 se centraria en el coneixement i, segons el governador de l’Estat mexicà, intentaria evitar alguns dels errors de Barcelona. “Serà un fòrum de 90 dies, amb 200 milions de dòlars de pressupost, amb menys espectacles a la ciutat i entrades al recinte de franc”. El recinte que havia d’acollir la trobada estava ja quasi reformat, era el parc de la Fundidora, de 114 hectàrees, el triple d’extensió que el recinte del Besòs, la major part ocupada per una zona verda i amb una desena de museus.

El 8 d’agost es va inaugurar a Barcelona amb una jornada lúdica, en el marc del Fòrum, el Festival Mundial de la Joventut, que comptava amb cinc mil inscrits provinents de tot el món, la meitat dels previstos per l’organització, però que tot i així va ser l’acte més multitudinari del Fòrum. Alguns dels inscrits provinents de països del Tercer Món no van poder arribar ja que se’ls va denegar el visat. En l’acte inaugural, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van instar els joves a aprofitar aquesta oportunitat d’enriquiment personal.

El 30 d’agost va quedar qüestionada la seguretat del Fòrum després que tres dels 42 interns que van visitar el recinte en el marc del Dia de les Persones Privades de Llibertat es van fugar. El conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, va treure importància a l’incident, considerant-lo “un cost menor” si amb activitats culturals d’aquesta mena “s’aconsegueix rehabilitar 600 interns més”. Vallès, que també era present a la visita, va recordar que la funció dels serveis penitenciaris és reinserir el reclús a la societat i no tenir-lo permanentment tancat.

El 26 de setembre es va clausurar a Barcelona el primer Fòrum Universal de les Cultures amb un piromusical multitudinari que va servir també per acomiadar les Festes de la Mercè. Després de 141 dies d’espectacles, exposicions i diàlegs, el Fòrum va tancar les seves portes sense haver assolit els nivells de visitants i de ressò esperats. Només els espectacles gratuïts fets a la ciutat i emmarcats dins de l’esdeveniment, com el carnaval de Carlinhos Brown i el mateix piromusical, van ser capaços d’assolir, i fins i tot superar, les expectatives.

El total de visites al Fòrum va ser de 3.300.000 persones, es van celebrar 49 diàlegs amb 2.300 ponents i 65.000 assistents, 348 espectacles dins dels recinte amb 9.776 passis, 23 exposicions a tota la ciutat i 180 espectacles fora del recinte amb una assistència de 2.500.000 persones.

El 27 de setembre, centenars de treballadors van començar a desmuntar la construcció del Fòrum. A més, tot el material de Fòrum es va vendre en subhasta pública. Tots els diners recollits van servir per rebaixar el dèficit acumulat. El 23 de desembre, el consell d’administració i l’assemblea del Fòrum 2004 van aprovar els comptes definitius de l’organització segons els quals el dèficit total acumulat va ser de només 400.000 euros, d’un pressupost total de 324 milions. L’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van aportar a parts iguals un total de 208,6 milions d’euros, els patrocinadors 70,5 milions, 27,1 milions van sortir de la venda d’entrades i la venda d’actius en subhasta va generar 17 milions d’euros.