Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El Fòrum 2004 va permetre urbanitzar definitivament la zona de Diagonal Mar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Música (203)
Personatges Personatges
Alejandro Sanz (6)
B.B. King (2)
Carla del Ponte (16)
Cesária Évola (1)
Gordon Matthew Thomas Sumner (3)
J.J. Cale (1)
Joan Clos (169)
Joan Manuel Serrat (35)
Jordi Oliveras (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Kim Campbell (1)
Malcolm John Rebennack Jr. (1)
María del Pilar Cuesta Acosta (2)
Mikhaïl Gorbatxov (25)
Pablo Neruda (2)
Ruud Lubbers (3)
Salman Rushdie (4)
Entitats Entitats
Fira de Barcelona (34)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Infraestructures del Llevant (1)
Museu de Catalunya (1)
Museu de la Ciència (5)
Museu Marítim (4)
Organització de les Nacions Unides (606)
Palau Sant Jordi de Barcelona (48)
Teatre Grec (11)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Tribunal Penal Internacional (93)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
47 lectures d'aquest article
Una realitat a tocar
Fòrum 2004
El 2003 la cita del Fòrum de les Cultures 2004 va esdevenir una realitat palpable amb l’acompliment de les inversions i de les obres previstes. Els responsables del Fòrum van aportar l’esquema bàsic del conjunt d’activitats culturals que havien de marcar la vida de Barcelona entre el maig i el setembre del 2004, amb la inauguració d’un tipus d’esdeveniment mai vist a cap part del món i, en certa manera, alternatiu al que havien estat les exposicions universals des de finals del segle XIX.

A finals d’any les obres estaven enllestides en un 91% i l’empresa Infraestructures del Llevant, que porta a terme la construcció, ja havia lliurat a l’organització un 30% dels terrenys del recinte dedicat a acollir les activitats. En aquest punt i segons les declaracions fetes a finals de desembre per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, les obres continuaven al ritme previst, cosa que havia de permetre celebrar una jornada de portes obertes aproximadament per Sant Jordi del 2004. La programació, considerada a efectes informatius el punt més feble de l’esdeveniment, segons l’alcalde de Barcelona estava enllestida en un 95%, i entre les novetats destacava un concert d’homenatge a Pablo Neruda a càrrec de la cantant Ana Belén. Segons el director del Fòrum, Jordi Oliveras, també s’hi havia d’afegir les contractacions dels cantants Joan Manuel Serrat, Alejandro Sanz, Sting, Cesária Évora, B.B. King, J.J. Cale i Dr. John. Pel que fa a les exposicions, des del Mediterrani –amb actes al Museu de Catalunya i el Museu Marítim– fins a la muntanya de Collserola –al Museu de la Ciència– un total de vint mostres s’havien de celebrar fora del recinte del Fòrum, l’edifici emblemàtic format per un triangle de 180 metres de costat per 25 d’alt, de textura rugosa i color blau. També hi havia previstes programacions al Palau Sant Jordi, a l’Auditori, al Teatre Grec, al Teatre Nacional de Catalunya i a la Fira de Barcelona.

Però més enllà de les activitats emblemàtiques, el Fòrum comptava amb 5.924 preinscripcions de participants fetes, 3.923 procedents de l’Estat espanyol i 2.101 de la resta del món. D’entre totes, les preinscripcions per al Festival Mundial de la Joventut eren les majoritàries, inscrites en l’anomenat programa de Diàlegs. Aquest programa preveia la celebració de 47 sessions durant els 141 dies que durés el Fòrum de les Cultures, que comptaven amb la participació de 1.500 ponents, un 80% ja confirmats, i més de 55.000 participants. Entre aquests ponents destacaven, entre d’altres, la fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional de l’Haia, Carla del Ponte, l’exprimera ministra del Canadà, Kim Campbell, l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Rudd Lubbers, i l’escriptor Salman Rushdie. Com a mostra anticipatòria estava prevista la participació el 5 i 6 de febrer del 2004 de l’exmandatari rus, Mikhaïl Gorbatxov en un prediàleg, en el qual també participaria l’aleshores expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que dirigia un dels grups paral·lels de treball relacionat amb els nous reptes de la seguretat global i mediterrània.

En tot cas, les gairebé 150.000 entrades venudes constituïen un aval de primera magnitud que revelava la confiança del públic en la trobada cultural. Aquest nombre d’entrades representava una facturació de 3,5 milions d’euros i una xifra de visitants propera als 500.000. També era una garantia d’èxit la llista de ciutats interessades a mantenir la celebració de l’esdeveniment en les pròximes trobades: Monterrey, Durban i Fukoka. La designació de la propera ciutat encarregada d’acollir el Fòrum de les Cultures dependria, en última instància, d’una decisió de la fundació encarregada de vetllar pels esdeveniments i establir el termini de les trobades, ja que Monterrey optava per una freqüència de dos anys, mentre que Durban apostava pels quatre anys. Cada una d’aquestes ciutats d’acollida hauria d’ingressar a la fundació organitzadora fins a bastir una mena d’executiu supranacional del Fòrum de les Cultures, una perspectiva que animava poderosament els organitzadors pel fet que convertiria Barcelona i Catalunya en la seu impulsora i creadora d’un nou tipus d’esdeveniment d’abast mundial.

A finals del 2003 el que encara no estava enllestida era l’estructura de la fundació gestora que havia de decidir sobre el futur del Fòrum, ja que el nou govern de la Generalitat sorgit de les eleccions del 16 de novembre encara havia de nomenar els seus representants, i això impedia la convocatòria del consell administratiu del Fòrum. Malgrat tot, estava previst que es constituís abans del maig del 2004.
.