Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Helmut Newton

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Mitjans de comunicació (87)
Personatges Personatges
Claudia Schiffer (2)
Helmut Newton (4)
Jean-Marie Le Pen (30)
Pierre Cardin (1)
Entitats Entitats
Elle (2)
Playboy (2)
Vogue (6)
33 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Helmut Newton (1920-2004)
Fotografia
El 23 de gener, el fotògraf Helmut Newton, va tenir un accident de cotxe quan sortia de l’Hotel Chateau Marmont del Sunset Boulevard de Hollywood. El fotògraf va perdre el control del seu Cadillac i va xocar contra un mur. Va morir poc després a l’hospital Cedars-Sinai de Los Angeles.

Nascut a Berlín el 31 d’octubre del 1920, Newton era considerat el fotògraf de la moda i de l’erotisme i un dels màxims referents de la fotografia moderna. Les seves fotografies estaven presidides sempre per una barreja d’estil, erotisme i teatralitat, i van ser objecte de moltes polèmiques, però sobretot van omplir les pàgines de revistes com ara Vogue, Elle i Playboy des dels anys 50.

Newton, conegut sobretot per les imatges de nus femenins en blanc i negre, va fer els primers passos en la fotografia a la capital alemanya. Als 16 anys ja era deixeble d’Else Simon, Yva, una de les fotògrafes més importants en aquells moments a Berlín. Però l’enduriment del règim nazi el va obligar a marxar a Singapur el 1938, quan tenia 18 anys. Allà va exercir de fotoperiodista per al Singapore Straits Times, d’on el van fer fora al cap de dues setmanes per incompetent. Després va viatjar a Austràlia, on va ser membre de l’exèrcit durant cinc anys. En aquest país va obtenir la nacionalitat australiana i va canviar el seu cognom Neustaedter pel de Newton.

El 1948 es va casar amb l’actriu June Brunell, qui –a partir del 1970– es va convertir en fotògrafa sota el nom d’Alice Springs, i va ser durant dècades una de les icones de Newton. El 1961 va obrir un petit estudi a Melbourne, on va començar a treballar per a la revista francesa Vogue, col·laboració que va mantenir durant un quart de segle. També va treballar per a moltes altres revistes i es va convertir en un dels fotògrafs més famosos, més ben pagats i més influents de la història.

Va fotografiar personatges com Pierre Cardin, Paloma Picasso, Jean-Marie Le Pen i Claudia Schiffer, però, a més, en la seva obra va explorar el poder, la sexualitat i els rols de gènere, immortalitzant en sèries com ara Big nudes (fotos de gran format de dones nues) dones que dominaven la càmera i sabien el que volien, una anticipació, per a molts, de la dona alliberada actual.

En el seu llibre Autobiography (2002), Newton confessava que la seva fascinació per la dona es remuntava a la seva infància. Tot i que va ser criticat per les feministes, la seva obra és reconeguda ara com un cant a la dona.
La mort de Newton va arribar tan sols cinc mesos abans que Berlín li dediqués un museu que simbolitza la reconciliació entre el fotògraf jueu i la seva ciutat natal. Newton havia cedit la seva col·lecció privada d’unes mil fotografies a la ciutat per obrir un centre dedicat a la seva obra a l’antiga Biblioteca d’Art de Berlín, de la qual va pagar la remodelació i que, el 3 de juny, tenia prevista la seva inauguració.