Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Henri Cartier-Bresson

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Mitjans de comunicació (87)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Albert Camus (4)
Alberto Giacometti (1)
Cristina García Rodero (1)
David Seymour (1)
Ernö Andrei Friedman (2)
Francesc Català-Roca (9)
George Rodgers (1)
Henri Cartier-Bresson (5)
Jean Renoir (1)
Jean Becker (2)
Jean-Paul Sartre (6)
Josif Stalin (3)
Mahatma Gandhi (6)
Mao Zedong (11)
Sebastiao Salgado (2)
William Klein (1)
Entitats Entitats
Magnum (Agència gràfica) (2)
44 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Henri Cartier-Bresson (1908-2004)
Fotografia
Henri Cartier-Bresson, un dels històrics de la fotografia universal, testimoni artístic i documental del segle XX, considerat mite i mestre pels fotògrafs d’arreu, va morir el 2 d’agost a casa seva, a la Provença francesa, als 95 anys.

Nascut a Chanteloupe el 22 d’agost del 1908, Cartier-Bresson es va interessar des de petit per la lectura, el dibuix i la pintura, que va perfeccionar amb el cubista André Lohte. Als 22 anys va marxar a Costa d’Ivori per treballar com a caçador i allà va fer les seves primeres fotografies. El 1931 va publicar el seu primer reportatge com a professional a l’agència Vu. De tornada a França, es va comprar una càmera Leica a Marsella, va estar en contacte amb els surrealistes i va treballar com a assistent de direcció amb Jean Renoir i Jacques Becker. Va anar encaminant el seu treball cap al fotoperiodisme, una orientació que ja es notava en el documental que va realitzar el 1936 sobre els hospitals de l’Espanya republicana.

Capturat pels nazis el 1940, va aconseguir escapar-se tres cops, fins que tres anys més tard, després de la seva evasió definitiva, es va afegir a la Resistència francesa. Després de l’alliberament de París, va rodar el seu segon documental, Le retour (El retorn).
Dos anys més tard, una exposició homenatge a Nova York el va consagrar internacionalment quan només tenia 39 anys.
Fotògraf humanista, Cartier-Bresson va fundar el 1947, juntament amb Robert Capa, David Seymour i Georges Rodger, la prestigiosa agència Magnum.

En el París de la postguerra, va ser un dels personatges més destacats del renaixement cultural de la capital francesa i va ser amic d’artistes de la talla de l’escultor suís Alberto Giacometti i dels escriptors Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

Influenciat per les teories surrealistes de l’atzar objectiu i per la doctrina zen, per Cartier-Bresson l’habilitat del que fa la foto consistia a respectar al màxim l’esdeveniment, a saber esperar el moment just en què es produeix el fet i a la vegada respectar les formes que provoca aquest fet. És la teoria de “l’instant decisiu”.

Considerat “l’ull del segle”, Cartier-Bresson va viatjar arreu del món documentant esdeveniments com la Guerra Civil Espanyola, l’alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial, l’alliberament del camp de concentració de Dachau, la mort de Mohandas Karamchand Gandhi i la caiguda de Pequín davant les tropes de Mao Zedong. També va ser el primer fotògraf occidental a qui es va permetre entrar a la Unió Soviètica un any després de la mort de Ióssif Stalin.

L’influx de Cartier-Bresson en la fotografia ha estat immens. Fotògrafs com Francesc Català-Roca, Sebastião Salgado, William Klein i Cristina García Rodero són alguns dels seus hereus més directes.

Autor d’una vintena de llibres de fotografia, als anys 70 Cartier-Bresson va recuperar una de les seves primeres vocacions, el dibuix i la pintura, i es va retirar del fotoperiodisme.

Cartier-Bresson i la seva esposa, la també fotògrafa Martine Frank, van inaugurar la primavera de l’any 2003 una fundació a París encarregada de preservar i difondre el seu llegat. La fundació HCB està situada en un edifici de cinc plantes dedicat a l’obra del seu fundador, però també a la de fotògrafs que treballin en el mateix esperit de reportatge i que proposin projectes. Cada dos anys els fotògrafs triats rebran un ajut de 30.000 euros. Cartier-Bresson tenia molt clar que la seva fundació no havia de ser un mausoleu.