Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Juan José Ibarretxe va ser reelegit Lehendakari a les eleccions del 13 de maig

Articles dependents
Juan José Ibarretxe
Jaime Mayor Oreja
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Eleccions i processos electorals (1758)
Nacionalismes (143)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Arnaldo Otegi (70)
Jaime Mayor Oreja (90)
Javier Madrazo (6)
José María Aznar (620)
Juan José Ibarretxe (195)
Nicolás Redondo Terreros (14)
Entitats Entitats
Govern del País Basc (12)
Junta Electoral del País Basc (2)
Parlament d`Euskadi (39)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Nacionalista Basc-Eusko Alkartasuna (6)
55 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Fracassa el front nacionalista espanyol
Euskadi
Les eleccions celebrades el 13 maig del 2001 a Euskadi van estar precedides per una duríssima fase d’enfrontament entre els partits nacionalistes democràtics bascos (PNB i EA), que eren al govern, i els dos grans partits espanyols (PP i PSOE), que a Euskadi van fer front comú amb la voluntat de fer fora els nacionalistes del govern. Pel que fa a la resta de forces polítiques, Euskal Herritarrok es presentava amb la incògnita de saber com hauria afectat al seu electorat el trencament de la treva d’ETA, i Izquierda Unida- Ezker Batua amb la voluntat de superar la divisió de la política basca en dos blocs.

En contra del que preveien les enquestes, PNB-EA, que es presentaven en coalició, van millorar substancialment la seva posició i van guanyar 5 escons, fins a un total de 33. La segona força política va ser el Partit Popular encapçalat per Jaime Mayor Oreja, que va obtenir un resultat inferior a l’esperat: 19 escons, només un més dels que havien obtingut el 1998 PP i Unitat Alavesa, que ara es presentaven junts. A més, el PSE de Nicolás Redondo Terreros va perdre un escó i es va quedar amb 13, de manera que el que s’havia presentat com a bloc constitucionalista només sumava 32 escons, un menys que PNB-EA i 6 menys dels que necessitaven per poder formar govern. L’altre gran perdedor de les eleccions va ser Euskal Herritarrok, que va perdre la meitat dels seus escons fins a quedar en 7 i va registrar el pitjor resultat de la història, en escons i en vots. Esquerra Unida-Ezquer Batua va aconseguir tres diputats, de manera que en guanyava un.

Tot i la victòria del PNB-EA, que va ser també una victòria personal del lehendakari, Juan José Ibarretxe, el Parlament que va sortir de les eleccions del 13 de maig no feia fàcil la formació de majories, ja que Ibarretxe s’havia compromès rotundament a no pactar amb Euskal Herritarrok. Ibarretxe va ser investit lehendakari en segona votació amb el suport del seu grup, PNB i d’EA, i també el d’IU-EB, el líder del qual, Javier Madrazo, es va integrar al govern. El govern basc disposava doncs d’una còmoda posició que li permetia governar amb comoditat... si PP i PSE no s’aliessin amb EH. I això és el que va passar a finals d’any quan aquestes tres forces van boicotejar l’aprovació dels pressupostos per al 2002 no assistint a les sessions del Parlament basc. A banda de les complicacions internes en la vida política basca, molt marcada per la continuïtat dels atemptats d’ETA, el govern Ibarretxe va haver d’afrontar també dures batalles amb el govern espanyol. La més important va ser la negociació per a la renovació del concert econòmic basc. En acabar l’any no s’havia arribat a cap acord sobre aquesta qüestió i el govern espanyol va decidir prorrogar-lo unilateralment i establir un nou cupo que incrementava substancialment el vigent fins a finals del 2001.

Pel que fa als partits, el PP va impedir el retorn del PNB a la Internacional Democristiana, de la qual l’havia fet expulsat l’any anterior a instàncies de José María Aznar, que el 21 de novembre del 2001 va ser elegit a Mèxic president de la refundada Internacional Demòcrata de Centre (IDC). Per la seva banda, el PSE va entrar en una greu crisi que va provocar la dimissió de Redondo Terreros i el reforçament dels sectors partidaris d’enterrar qualsevol col.laboració amb el PP i de buscar una nova fase de col.laboració amb el PNB. El mes de juny, Herri Batasuna va passar a dir-se simplement Batasuna, va elegir una nova mesa nacional ampliada de 25 a 32 membres i va renovar el lideratge d’Arnaldo Otegui.