Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Francesc Rovira-Beleta

Article de referència:
Almodóvar, cap a Hollywood
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Cultura catalana (416)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Francesc Rovira-Beleta (6)
Francisco Rabal (5)
Joan Manuel Serrat (35)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
60 lectures d'aquest article
31 impressions d'aquest article
Francesc Rovira-Beleta
El 26 de juny de 1999 va morir als 86 anys a Barcelona el cineasta Francisco Rovira-Beleta, a causa d’un accident vascular. Rovira-Beleta havia estat un dels noms més destacats del cinema català de postguerra, que va inaugurar un estil personal, però de continguts universals, equiparable, segons els seus crítics, al del neorrealisme italià, però sense el ressò que li correspondria en haver desenvolupat la seva obra dins la foscor cultural del franquisme.

Nascut a Barcelona el 25 de setembre de 1912, Rovira-Beleta va començar la carrera d’Arquitectura a la Universitat de Barcelona, però va haver d’abandonar els estudis a causa de la guerra. Acabada aquesta, va cursar estudis de Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona.

Atret pel treball cinematogràfic, es va iniciar en el cinema el 1942 com ajudant de direcció de Luis Lucia i de Juan de Orduña. El 1948 va realitzar el seu primer llargmetratge, Doce horas de vida, al que van seguir 39 Cartas de amor (1949), Hay un camino a la derecha (1953), on va debutar l’actor Paco Rabal, Once Pares de botas (1954) i les magistrals Los Tarantos (1963) i El amor brujo (1967), per les que va ser nominat a l’Oscar al millor film de parla no anglesa. També va dirigir La dama del alba (1965), La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (1969) amb Joan Manuel Serrat, No encontré rosas para mi madre (1972), la última aparició de Gina Lollobrigida, La espada negra (1976) i el seu últim film, Crónica sentimental en rojo (1986).

Vidu des del 1997, Rovira-Beleta tenia quatre fills, havia publicat dos llibres de poesia (Rescate de los poemas olvidados i Poemes del cor) i el 7 de juliol de 1999 havia de rebre la Creu de Sant Jordi que li havia concedit la Generalitat de Catalunya.