Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El català a la franja

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Identitats culturals (86)
Llengua catalana (1362)
Relacions entre comunitats lingüístiques (82)
Personatges Personatges
Salvador Plana Marsal (1)
Vicente Juan (1)
Entitats Entitats
Chunta Aragonesista (28)
Diputació d`Aragó - Diputació General d`Aragó (20)
Partit Aragonès (24)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
58 lectures d'aquest article
50 impressions d'aquest article
Comarcalització i cooficialitat del català
Franja de Ponent
El 1996 alguns municipis de la Franja de Ponent van plantejar la possibilitat de desvincular-se de l'Aragó i integrar-se a Catalunya. El 22 de març, vuit pobles de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental van mostrar el seu desacord amb el mapa comarcal dissenyat per la Diputació General d'Aragó (DGA), governada pel Partit Popular i el Partit Aragonès, que volia incloure aquesta comarca en una altra de més gran amb capital a Graus, de parla castellana. Alcaldes i representants de Benavarri, Tolva, Viacamp i Llitera, el Pont de Montanyana, Areny, Sopeira, Bonansa i Montanui van reivindicar com a comarca el territori delimitat pel riu Isàvena i la Noguera Ribagorçana.

El febrer, l'alcalde de Fraga, el socialista Vicente Juan, havia acusat la DGA de marginar el Baix Cinca, considerant que havia retallat pressupostos i aparcat diversos projectes "definits des de fa anys". El 26 de març, els pobles de parla catalana de la Llitera (Tamarit, el Campell, Albelda, el Torricó, Baells, Natjà, Camporrells, Estopanyà i Castellonroi) es van afegir a la protesta contra el nou mapa d'Aragó demanant que la capital de comarca fos Tamarit i no Binèfar, de població castellanoparlant.

El malestar de la Franja era històric, però mai no havia protagonitzat una rebel·lió d'aquest abast. Les protestes contra el mapa que adscrivia els municipis a quatre capitals de parla castellana (Alcanyís, Casp, Binèfar i Graus) es van anar estenent. Mentre Benavarri, Tamarit de Llitera i Vall-de-roures van reclamar ser caps de comarca, es va iniciar una campanya per reclamar la cooficialitat del català i el castellà.

Les actuacions no es van fer esperar, i I'1 d'abril la Mancomunitat de la Llitera (que integrava quinze municipis de la Franja d'Osca) va aprovar la cooficialitat del català, per 21 vots a favor, 4 en contra (dels representants de l'àrea castellanoparlant) i 4 abstencions. A més, va demanar al govern central i a les Corts d'Aragó que el català fos oficial a tota la Franja, i el 15 d'abril va aprovar sol·licitar al govern aragonès que s'aturés el projecte de Comarcalització fins que els municipis que l'integraven es pronunciessin sobre la capitalitat. El mateix 15 d'abril, la Lliga Ribagorçana (formada per membres de la Ribagorça Oriental i l'Alta Ribagorça) va remetre un manifest al govern d'Aragó reivindicant la unitat d'aquest territori.

Les pressions dels pobles catalanoparlants de la Ribagorça Oriental van aconseguir que la DGA reconsiderés el projecte i que el 19 d'abril el Consell Local d'Aragó, organisme consultiu del govern aragonès, aprovés recomanar que la llei de Comarcalització inclogués la Ribagorça Oriental com a comarca de nou municipis (s'hi va incloure Estopanyà) i amb capital a Benavarri. També va reclamar la capitalitat compartida entre Tamarit i Binèfar per a la Llitera.
Malgrat el compromís, el 8 de novembre el PP va refusar aquest acord a les Corts d'Aragó, cosa que va reobrir la guerra dels pobles de la Franja, que van tornar a amenaçar d'adscriure's a Catalunya. L'11 del mateix mes, la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental va reiterar per unanimitat la seva "voluntat irrenunciable" de convertir-se en comarca, però van acabar l'any sense haver-ho aconseguit.

Més possibilitats s'havien obert en el camp de la normalització lingüística, des que el 10 de setembre es va constituir una comissió especial, integrada per tots els partits parlamentaris (Partit Aragonès, PP, PSOE, IU i Chunta Aragonesista), per investigar la situació del català a la Franja i de l'aragonès del Pirineu d'Osca.

El 18 de novembre, el president de la Mancomunitat de la Llitera i alcalde del Torricó, Salvador Plana Marsal, defensà la cooficialitat del català davant la comissió a les Corts d'Aragó, advertint que ignorar aquesta llengua crearia refús en els habitants de la zona.

El Campell, Camporrells i Albelda, entre altres municipis, es van afegir a la iniciativa de la Mancomunitat de la Llitera aprovant o anunciant la cooficialitat del català al seu municipi.