Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Identitats culturals (86)
Llengua catalana (1362)
Política espanyola (900)
Entitats Entitats
Bisbat de Barbastre-Montsió (41)
Bisbat de Lleida (38)
Casals Jaume I (7)
Chunta Aragonesista (28)
Consell Superior de les Llengües d'Aragó (2)
El Vaticà (67)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Izquierda Unida (222)
Parlament d`Aragó (19)
Partit Aragonès (24)
Partit Popular d'Aragó (9)
Partit Socialista d´Aragó (13)
Plataforma de les llengües Minoritàries d'Aragó (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Fraga (Osca) (6)
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
Mequinensa (Baix Cinca) (4)
43 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Comarcalització i reconeixement lingüístic
Franja de Ponent
El 2002 va continuar a la Franja de Ponent la reivindicació del català que des de l´any anterior encapçalava la Plataforma en Defensa de les Llengües Minoritàries d´Aragó, amb seu a Fraga, que demanava l´oficialitat sense excepcions a tot el territori. Aquesta plataforma havia refusat que es deixés decidir opcionalment a cada ajuntament sobre la cooficialitat del català com a llengua predominant i demanava que el Consell Superior de les Llengües d´Aragó no tingués potestat per normativitzar la llengua, sinó únicament per normalitzar-ne l´ús. Al gener la plataforma va inaugurar un nou Casal Jaume I a Fraga, capital del Baix Cinca, que se sumava als que ja hi havia a Mequinensa i Castellonroi i al que es projectava a Calaceit. Més significativa va ser la signatura a l´abril a Mequinensa, per part de més de cent seixanta alcaldes i regidors de Ponent, del Manifest pel Pacte per les Llengües d´Aragó, amb l´objectiu d´impulsar un nou acord polític entre els partits participants, PSOE, PAR, PP, IU i Chunta Aragonesista, per requerir del govern d´Aragó el reconeixement legal del català com a llengua històrica de la Franja. En aquest sentit, es va valorar com un primer pas la creació a l´abril de la comarca del Matarranya, la primera de les comarques catalanoparlants de l´Aragó, juntament amb la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i part del Baix Aragó de Casp i Alcanyís, que en l´article primer contenia la denominació bilingüe dels municipis integrants, adaptada a la normativa de l´IEC. La disposició governamental incorporava a la comarca Mont-roig de Tastavins i Torredarques, i excloïa Aiguaviva, la Ginebrosa, la Sorollera, la Torre de Viella, la Canyada de Beric, Bellmunt de Mesquí, la Codonyera, Maella, Nonasp i Faió i Favara de Matarranya, que havien de ser adscrites a les futures comarques que serien creades a l´entorn de Casp i Alcanyís.

A l´octubre les Corts d´Aragó també van aprovar la creació de la comarca del Baix Cinca, si bé la constitució efectiva hauria d´esperar que s´esgotés el període de presentació de candidats al consell comarcal corresponent. Al mateix temps, la Ribagorça i la Llitera agregaven pobles aliens a les comarques històriques i canviaven la capitalitat, de Benavarri a Graus, i de Tamarit de Llitera a Binèfar.

Pels volts de maig, i en un altre camp prou vinculat a les qüestions lingüístiques i territorials, va sorprendre positivament la decisió presa pel Vaticà el 31 de maig del 2002 de fer marxa enrere en l´atorgament al bisbat de Barbastre-Montsó de les obres d´art custodiades pel bisbat de Lleida durant segles, adduint que el bisbat de Lleida “té raó canònica que avala la propietat de les peces’. El conflicte arrencava del 1995, quan es van integrar al bisbat de Barbastre-Montsó cent onze parròquies de la Franja de Ponent, que històricament pertanyien a Lleida i que el 1998 van haver de passar preceptivament al bisbat de Barbastre, que juntament amb el d´Osca va iniciar la reclamació de les obres d´art que havien estat custodiades secularment per la diòcesi de Lleida. La nunciatura a l´Estat ja havia resolt a favor de l´Aragó el 1998, i l´any 2001 la Santa Seu havia fet el mateix. L´alegria, però, no va durar gaire, perquè al juliol la Santa Seu es va tornar a ratificar en la decisió favorable al bisbat de Barbastre-Montsó, raó per la qual el bisbat de Lleida va decidir presentar un procediment ad casum, que demanava que es tinguessin en compte les circumstàncies específiques, històriques, territorials i culturals del cas.