Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Franja de Ponent

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Esperanza Aguirre (56)
Héctor Moret (1)
Josep Maria Becana (1)
Manuel Jàraiz (2)
Modest Capdevila (1)
Salvador Planes (1)
Entitats Entitats
Calaixera (1)
Chunta Aragonesista (28)
Consistori de Mequinensa (1)
Fogaril (1)
Institut d'Estudis Alto-aragonesos (1)
Institut d'Estudis Ilerdenc (1)
Institut d´Estudis del Baix Cinca (5)
Institut Ramón J.Sender (1)
Izquierda Unida (222)
Lo Moixo (1)
Parlament d`Aragó (19)
Partit Aragonès (24)
Partit Popular d'Aragó (9)
Partit Socialista d´Aragó (13)
Premi Sis de Novembre (1)
Ràdio Fraga (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Baix Cinca (Franja de Ponent) (4)
Fraga (Osca) (6)
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
Sant Joan de Torricó (Franja de Ponent) (2)
Tamarit de Llitera (Osca) (3)
46 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
El català a les Corts d'Aragó
Franja de Ponent
El 6 de novembre de 1997 el ple de les Corts d’Aragó va aprovar amb l’abstenció del Partit Popular un dictamen de la comissió especial de llengües, creada a les Corts aragoneses el mes de setembre de l’any anterior, que reconeixia la realitat trilingüe de la comunitat d’Aragó i designava pel seu nom el castellà, el català i l’aragonès o fabla.

El dictamen va ser defensat, en català, pel diputat socialista de Fraga Josep Maria Becana, que es va convertir en el primer diputat en emprar la llengua pròpia de la Franja a les Corts en tota la història de la cambra reconstituïda després de l’aprovació de l’estatut, el 10 d’agost del 1982.

La resolució instava el govern aragonès a prendre les mesures legislatives necessàries per a començar l’any vinent una política lingüística efectiva en el camp de la cooficialitat en el territori on es parlaven aquestes llengües i en la firma d’un conveni amb el ministeri d’Educació, que ja havia autoritzat l’ensenyament del català a la Franja el 1986, per a que aquesta realitat trilingüe fos recollida en les transferències sobre ensenyament que el govern aragonès havia de rebre el 1998, segons va anunciar el mes de febrer de 1997 la ministra Esperanza Aguirre. L’objectiu era evitar que es tornés a produir una situació com la que s’havia donat el curs anterior a l’institut Ramón J. Sénder de Fraga i del Baix Cinca que no va tenir professor de català fins el segon trimestre perquè el ministeri no n’havia assignat cap.

El dictamen, aprovat pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), la Chunta Aragonesista, Izquierda Unida, Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Aragonès obligava, a més, a crear un òrgan administratiu de política lingüística amb rang de direcció general o servei de la Diputació General d’Aragó.

L’acord va provocar una profunda satisfacció en les poblacions de la Ribagorça d’Osca, la Llitera i el Baix Cinca, els alcaldes de les quals el van qualificar de “pas endavant” decisiu per a normalitzar la realitat lingüística de la Franja de Ponent, de parla catalana majoritària. El president de la Mancomunitat de la Llitera i l’alcalde d’Altorricó, Salvador Planes, va assenyalar que l’acord “clarifica la postura del PAR, que li ha donat suport a la Cambra, tot i que a Fraga hi manté un rebuig visceral”, fent referència a la coalició de govern PP-PAR que manava a Fraga. També es van manifestar de forma positiva l’alcalde de Tamarit, Modest Capdevila i el de Benavarri, Manuel Jaráiz.

El següent pas en el reconeixement oficial de les parles de l’Aragó era l’aprovació per part del govern del projecte de llei, coincidint amb les discussions sobre els traspassos amb el govern espanyol. Per a potenciar políticament el procés, el 15 de desembre, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca va anunciar l’inici d’una campanya el mes de gener de 1998 per a potenciar l’ús del català a la comarca en rètols, cartells comercials, alhora que animava la població a inscriure els noms dels seus fills en català en el registre civil i a traduir els seus propis.

L’anunci va ser fet pel president de l’entitat, Josep Galan amb motiu de l’entrega de la primera edició dels premis Sis de novembre, creats, precisament, per commemorar la data de l’aprovació del projecte de llei sobre la realitat trilingüe de l’Aragó i que van guardonar el consistori de Mequinensa, per declarar oficial el català, les revistes Fogaril, Calaixera i Lo Moixo, la Casa de Fraga a Barcelona, Ràdio Fraga, l’escriptor de Mequinensa Héctor Moret, l’Institut d’Estudis Alto-aragonesos, l’Institut d’Estudis Ilerdenc i la comissió de Política Lingüística de Les Corts.